La postura de la CUP davant del referèndum d’autodeterminació per al qual estem convocats el proper 1 d’octubre és clara, sabuda i inamovible. L’hem reclamat llargament com a mecanisme d’expressió de la voluntat sobirana d’aquest poble per a decidir el seu futur polític i ens mantindrem amb fermesa fins al final per a garantir-ne la seva celebració i l’aplicació efectiva del seu resultat, sigui quin sigui.
El camí recorregut ha estat llarg i difícil. Encara més, les dificultats no s’han pas acabat: seguiran fins al mateix dia de la celebració del referèndum per part de l’estat d’excepció espanyol, que va mostrant, cada vegada amb més intensitat i menys vergonya, la seva demofòbia exacerbada i amb ella tota l’aluminosi de l’edifici construït a partir de la desaparició física del Dictador. Res del que ara veiem en l’actitud repressiva i antidemocràtica de l’Estat és nou: la revolta democràtica catalana només ha fet caure les aparences que les elits que sustenten l’estat havien mantingut. Des de la (teòrica) fi del franquisme sempre s’ha mogut cap a la laminació de drets col·lectius, cap al no reconeixement de la diversitat interna i cap a la preservació dels privilegis dels beneficiaris d’aquest statu quo.
La CUP fa seu el referèndum com a acte de ruptura democràtica, demanant el Sí a la independència i promovent la mobilització popular tant per a aconseguir la celebració d’aquest exercici dels nostres drets com per a garantir la seva validesa. Perquè la victòria del Sí permetrà fer saltar tots els panys del règim, fent possible el camí cap a la consecució d’una societat justa, sense la desigualtat galopant que ens assetja fruit d’un sistema econòmic depredador; depredador també amb el territori, les cultures i les nostres vides. A la Garriga això ha de permetre l’aplicació de més sobirania per a desenvolupar polítiques municipals més adequades a les necessitats de la ciutadania, lluny del model d’un Estat que no creu en els municipis, als quals històricament ha infrafinançat, ha abocat a l’especulació immobiliària i ha deixat davant les emergències socioeconòmiques sense els mitjans necessaris.
Aquesta és la por d’un Estat que té l’estructura corrompuda d’origen i que ha actuat al servei de l’elit i en contra de la seva diversitat interna. L’empenta catalana per a tombar-lo el fa reaccionar traspassant els límits de la seva pròpia legalitat, abocant-nos i refermant-nos encara més en la unilateralitat, que no és res més, en el nostre cas, que l’exercici del dret a l’autodeterminació.
Per això emplacem tothom a fer valer els seus drets i a defensar-los fins al dia 1 d’octubre, el mateix dia i també després, quan calgui defensar el resultat sorgit de les urnes i, per tant, sorgit democràticament de la voluntat popular d’aquest país.
En la defensa dels nostres drets: ni un pas enrere. Guanyarem!
CUP la Garriga
