És innegable que la Garriga, igual que la resta de Catalunya, es troba davant d’un moment que podem considerar històric, i fins i tot podem arribar a creure que és aquell moment que una part de la societat portava esperant molt anys.
Els partits polítics no podem negar l’evidència, no podem negar que la mobilització social respecte aquests temes és una de les mes grans que mai ha conegut Catalunya, però tot això no arribarà a bon port per les decisions polítiques preses respecte aquest tema.
Des de el PSC de la Garriga, des de fa molts anys hem defensat el dret a decidir. Ho seguim defensant, encara. A la gran majoria de mocions presentades en aquest sentit al nostre ajuntament hi hem votat afirmativament o ens hi hem abstingut. Per desgràcia, ja fa uns mesos que hem començat a dir NO. I no perquè ja no creiem en el procés o perquè estiguem sota el mandats de Madrid, com han volgut defensar uns altres, sinó perquè sempre hem defensat que el referèndum serà legal i acordat, o no serà.
L’experiència d’Escòcia o d’altres indrets del món és fruit d’un procés de negociació entre estat i regió, en el qual totes dues parts han hagut de posar de la seva part per aconseguir-ho: en el cas de Catalunya això no ha sigut així, i no només perquè Madrid no vulgui, sinó perquè la Generalitat no ha apostat per aquest camí. Parlar de DUI, de lleis de desconnexió i d’altres coses no ha sigut símptoma d’una negociació.
Però el més important, i el major descrèdit a aquest procés, ha vingut d’unes setmanes cap aquí:
L’espectacle dantesc de la sessió al Parlament, l’autoritarisme practicat per la seva presidenta, mostrant-se més com una part més del govern que com a la presidenta del Parlament de Catalunya, ha demostrar la poca legitimitat del procés.
Que consti i vull remarcar que nosaltres seguim creient en el dret a decidir i la participació democràtica, i per tant trasllado unes preguntes al voltant del que es vol organitzar el 1-O:
– On està el vot per correu o les possibilitats per aquella gent que el 1-O no pugui votar?
– On està el llistat públic dels membres de les taules electorals? Com es pot entendre que una de les parts que organitza el referèndum tingui la legitimació de nomenar les taules electorals?
– On està la Junta Electoral parcial i sense posicionaments polítics?
– On està el material informatiu de les diferents opcions?
– Quins col·legis electorals hi ha al meu poble?
Encara a dia d’avui no he pogut respondre a totes aquestes preguntes i es per això que no podem parlar d’unes eleccions “com sempre”, perquè aquesta convocatòria és “com mai”.
Per nosaltres la nostra gran preocupació respecte tot plegat és el nivell de frustració que això generarà quan el dia 2-O no siguem independents, com es gestionarà tot això i quin paper jugarà la Generalitat per tal de millorar la convivència social que ara s’ha trencat per tibar massa de la corda.
Nosaltres tampoc entenem que la justícia envaeixi el món de la polític: processar 700 alcaldes, obligant a col·locar banderes d’Espanya als ajuntaments o entrant a la brava a les conselleries de la Generalitat no ajuda a entendre el paper del govern central a Madrid. Aquest tampoc és el camí i no podem estar-hi d’acord.
És per tots aquest motius que hem decidit no participar en aquest referèndum, ni defensant el sí ni defensant el no.
Creiem que les coses es poden fer d’una altra manera i en una Espanya Federal que reconegui a una Catalunya que se sent nació i vol tenir més competències i més recursos a gestionar.
El PSC de la Garriga seguirem defensant el mateix: millora en les polítiques social per tal de millorar el dia dels nostres veïns i veïnes.
En el fons si haguéssim fet les coses bé Catalunya no es trobaria davant d’un procés que el que reclama és una política de pactes i consens, i no davant de dos governs que cada vegada tenen més enfrontaments.
Àlex Valiente,
1r Serectari del PSC de la Garriga
