La dignitat es pot definir com la “qualitat moral per la qual hom no vol rebaixar-se, no tolerar d’ésser ofès”. També seria la “qualitat del que es fa valer com a persona, es comporta amb responsabilitat, serietat i amb respecte cap a si mateix i cap als altres i no deixa que l’humiliïn ni degradin”.
Des d’aquest enfocament, com qualificar la societat catalana i als seus representants polítics? No cal recordar la història des de 1714 ni des de la Transició espanyola; és coneguda i patida! És possible, i un deure, sotmetre el que succeeix a aquest valor universal i irrenunciable que és la Dignitat.
Què busca la societat catalana l’1 d’octubre? Enquestes i resultats electorals defineixen el que vol: aquesta demostra clarament un desacord amb el tracte que rep de l’Estat espanyol, ha decidit no rebaixar-se i no tolera ser cada vegada més ofesa. Bona part dels catalans hem decidit fer-nos valer com a persones, actuar amb responsabilitat, serietat i respecte cap a nosaltres mateixos. No deixem que ens humiliïn ni degradin.
Ho ha fet la societat i ho han entès, assumit, els líders polítics democràtics i amb dignitat en la seva funció. Vol decidir pacíficament i democràtica l’1-O. És digna, aquesta reacció? És digne el que fan els partits independentistes amb la societat catalana? Evidentment! Què pretenen? Optimitzar la seva qualitat de vida, democràcia autèntica, justícia social, llibertat i identitat. Algú pot qüestionar la Dignitat d’aquests objectius per a tota la societat catalana?
És més digna l’actuació de l’Estat espanyol? No. Ni es qüestionen la dignitat del que es fa a Catalunya! S’hi oposen i punt. Incloent-hi els seus militants i votants, encara que els pugui perjudicar molt clarament. Neguen, fins i tot, que sigui certa aquesta queixa catalana. No existeixen les constants i múltiples evidències d’espoli econòmic, l’anul·lació de tot el que promogui el parlament català, l’incompliment d’inversions, la invalidació de qualsevol iniciativa per atendre necessitats socials, l’incompliment de lleis que obliguen als successius governs espanyols, la invasió de competències, l’asfíxia econòmica, la regionalització i castellanització… La llista és llarga. I ara, condemnes i amenaces de tot tipus tan als líders que actuen per a la dignitat de la societat catalana com a qualsevol particular que vulgui contribuir-hi. Els fets objectius ens demostren que el valor Dignitat no és el que utilitzen com a referent per a la seva actuació.
És digna l’actuació dels partits dependentistes a Catalunya? Aquí estan els fets, declaracions i decisions: el PSC ridiculitza l’1-O i aquest dia aniran a fer una paella. Alhora, no veuen motiu per anar a la fiscalia per la “operació Catalunya”; CSQP ignora a la gran majoria de barcelonins que volen votar; a C’s no se li recorda ni una sola proposta en favor de la societat catalana ni a Barcelona ni a Madrid; i el PP de Catalunya… sense comentaris. I no estan sols! Objectivament i subjectivament, és digna la posició del PSC, PPC, C’s, CSQP, Podem, algunes patronals, sindicats majoritaris… amb la societat catalana? Són dignes, fins i tot, amb els seus propis militants i votants? Els representen i defensen de debò?
PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ / PREGUNTES OPORTUNES Bloc / Facebook / Mail
