S’ha celebrat un acte en el qual la majoria d’ajuntaments del país s’han compromès a col·laborar en la celebració d’un referèndum l’1 d’octubre. El govern espanyol, amb un sol alcalde del PP en tot Catalunya, considera un fracàs el suport municipal al referèndum i C’s diu que els ajuntaments presents només signifiquen el 43% dels votants. Per la seva banda, el PSOE amenaça als alcaldes que col·laborin amb el referèndum i els líders socialistes catalans no assisteixen a la presentació del projecte del mateix. CSQP diu que el referèndum previst no és el que necessita Catalunya i l’alcaldessa de Barcelona tampoc va assistir a l’acte de suport al referèndum.
Plantejament de base. Desitja tota la població de Catalunya optimitzar el seu nivell de vida, oportunitats de treball, desenvolupament, inversions en infraestructures, millorar àrees com la sanitat, educació i serveis socials? Aspiren tots els votants a gaudir de la màxima llibertat d’expressió, viure en una autèntica i avançada democràcia? Lluiten les persones amb sensibilitat social per a poder eradicar els molts problemes de pobresa i atur que existeixen a Catalunya pel tracte discriminatori de l’Estat espanyol? És molt difícil que hi hagi un sol líder polític, un partit, un votant que respongui que no. El que la societat desitja és exactament això i per aquest motiu va reaccionar davant l’antidemocràtica retallada de l’Estatut per part del Constitucional. Per això s’ha manifestat de manera multitudinària, pacífica i democràtica durant anys. Per això el govern català ha demanat a l’espanyol que compleixi amb els seus compromisos en matèria d’infraestructures, inversions, autogovern, recursos per a justícia social, etc., i que permeti expressar-se a la societat catalana.
La resposta és coneguda: NO a tot. Només lleis, amenaces i inhabilitacions. Por. Ni una sola proposta política! Potser perquè no la tenen? Davant aquesta realitat, què seria el lògic en els partits que diuen defensar els interessos dels seus votants, de tota la població catalana? Sembla que un posicionament ferm i una exigència al govern espanyol perquè doni resposta a aquestes justes demandes seria el més lògic. Doncs no. Tampoc. Des d’una perspectiva democràtica, de justícia social, de dignitat… és coherent que hi hagi representants que no representin, defensin, els seus propis votants?
Com hem dit, els líders socialistes no acudeixen a la informació d’un acte de gran transcendència democràtica. I no només això: amenacen als seus alcaldes si col·laboren amb el referèndum; els líders del PPC són una constant font d’amenaces purament legals que fa que s’apropin més a una dictadura que a una veritable democràcia; els líders de C’s s’oposen al fet que els ciutadans s’expressin; els líders de CSQP s’ajusten a unes lleis que en la seva història mai van respectar quan demandaven canvis, defensaven les seves propostes.
Milers de votants queden impedits d’expressar-se pels seus representants! I, pitjor encara, queden perjudicats pel que significa la dependència que defensen els seus representants! És lògic?
PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ / PREGUNTES OPORTUNES Bloc / Facebook / Mail
