Segons informa el prestigiós economista Niño Becerra, de 1980 a 2014 Catalunya ha aportat a Espanya 220.000 milions d’euros més dels que ha rebut. Becerra assegura que Catalunya té un problema gravíssim que és eminentment econòmic, no jurídic ni polític; per la seva banda, el govern català estima el nostre dèficit fiscal en 16.000 milions d’euros anuals, mentre que el govern espanyol el quantifica en 8.800 milions.
Si donem com a bons els números del govern central (calculats de forma interessadament diferent), estaríem parlant, igualment, de l’escandalosa xifra de 325.600 milions d’euros acumulats des de l’any 1980.
Quins son els fets objectius? Catalunya té un gran i crònic dèficit en infraestructures per l’incompliment dels successius governs espanyols, que perjudica seriosament empreses, treballadors, comerços i competitivitat de país en general; està obligada a retallades que originen llistes d’espera en sanitat, pagues congelades a funcionaris en educació i serveis bàsics; pobresa creixent segons Càrites, nens que no poden anar de colònies o alimentar-se com precisen i obliguen a campanyes solidàries; asfíxia econòmica per una discriminació clarament negativa en l’assignació de recursos; projectes d’investigació, desenvolupament, innovació i inversions paralitzats o anul·lats per manca de fons financers… la llista és molt llarga però malgrat tot això Catalunya segueix sent atractiva per moltes multinacionals.
El Parlament català va elaborar, respectant les pautes democràtiques i constitucionals, un Estatut que el parlament espanyol va “raspallar” (el socialista Guerra va presumir d’això) i que el Constitucional, “a-constitucional” i dirigit, va minimitzar anul·lant el fonamental. La societat catalana, amb dignitat democràtica, reacciona amb manifestacions multitudinàries que sorprenen al món i exigeix ser consultada per decidir si viu amb la dignitat i qualitat de vida que mereix pel que és i genera o segueix subordinada, colonitzada, per l’Estat espanyol. Quina és la resposta d’aquest? Només accions jurídiques: fiscalia, tribunals, càstig i inhabilitació als líders que són demòcrates, alhora que ignora totalment la societat catalana. Fins i tot, de fet, castiga als seus. Mancat de polítics que evitin conflictes, els genera i engrandeix.
Només problemes econòmics? El diari més prestigiós del món, el New York Times, acaba de desautoritzar plenament el govern espanyol i al PP, PSOE, C’s, CSQP, sindicats i mitjans afins espanyolistes… i els seus votants! El seu darrer editorial és una clara denúncia per incompetència i manca de visió política. (Veure article a Vilaweb).
Què exigeix, pacíficament i democràtica la societat catalana davant la realitat dels fets? Que tots els votants catalans decideixin entre dues alternatives:
A) Independència. Segons molts economistes, Catalunya se situaria entre els països europeus amb més nivell de vida. Aspiraríem a viure en una democràcia autèntica i a aplicar una avançada justícia social. Seríem lliures d’acord amb una realitat històrica i sociològica. Administraríem els nostres propis recursos en bé de tots els nostres habitants. Imaginem Catalunya, avui, amb aquests 325.000 milions d’euros? Com i quant beneficiaria a cada família?
B) Dependència. És a dir, seguir administrats i colonitzats en clar i progressiu perjudici del benestar que les nostres famílies mereixen, de la nostra dignitat i llibertat. I això sense comptar amb la creixent “sub-regionalització”? No és això el que ofereixen els líders dependentistes als seus votants? És el millor per a ells?
Catalunya pateix només un problema econòmic? Des d’una perspectiva racional, què ha de decidir un empresari, treballador, pare de família, polític o votant?
PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ / PREGUNTES OPORTUNES Bloc / Facebook / Mail
