A 100 dies del referèndum, segons una recent enquesta (diari ARA), un 42,3% votaria SÍ, un 38,9% votaria NO i un 18,8% no ho sap o no respon; un 18,5% assegura que no votarà i un 5,8% possiblement tampoc. Pot haver-hi una abstenció del 24,3%.
Situació de partida. Anunci i decisió ferma de data i pregunta. Refermen les amenaces del govern espanyol, de PSOE, C’s i les seves sucursals a Catalunya. Algú pregunta com s’ha pogut arribar fins a aquí. Qualsevol país democràtic seriós mai hagués generat aquesta reacció ciutadana: el 9-N, 2.300.000 van desobeir el govern i gairebé 2 milions van optar per la independència. Després d’aquesta macro consulta, alguna autocrítica, rectificació, alguna proposta seriosa perquè tants votants vulguin seguir a Espanya? No. Què abunda en les publicacions?
Partit Popular. Publicat: “L’Estat impedirà per tots els mitjans que se celebri el referèndum. El fiscal general actuarà sense complexos contra funcionaris i voluntaris de l’1-O si s’incompleix la llei”. Interpretem, doncs, que l’Estat espanyol impedeix la democràcia que decideix el democràtic parlament català i negarà la veu a milions de votants catalans. Quin tipus d’Estat actua i llança aquestes declaracions i amenaces? Un de democràtic de debò o un pseudodemocrátic o dictatorial? No és el mateix Estat la “causa crítica” que, avui, un 80% vulgui votar i que un % important, que s’intenta concretar lliurement amb el referèndum, vulgui independitzar-se? Què justifica l’abstenció o seguir dependent d’un Estat que no té arguments positius i exigeix complir de sentències del Constitucional que ell no respecta? Un Estat que només ofereix amenaces? Des de la dignitat democràtica, és lògic abstenir-se o votar NO a la democràcia real?
Partido Socialista Obrero Español. Publicat: “Estarem al costat de la llei per parar el referèndum d’independència”. Es diuen demòcrates però s’oposen a un referèndum i ignoren milions de votants catalans. Prometen reforma constitucional i federalisme. Limiten el concepte de nació a Catalunya ignorant la seva història, sentiment, realitat social, econòmica i jurídica. Reforma imposada o prèviament negociada amb Catalunya? L’aprovaran el PP, C’s, Podem i companyia, partits regionalistes…? L’aprovarà la societat espanyola que té molt a perdre i poc o gens a guanyar? L’aprovarà la societat catalana? I si aquesta la rebutja? Segueix el pur despotisme il·lustrat.
Un clar exemple que ho desmunta tot plegat son les declaracions del socialista Alfonso Guerra, que proposa eliminar l’autonomia catalana i equipara l’independentisme català amb “un règim de terror” alhora que insulta greument als dirigents independentistes. La societat que ha reaccionat no compta per a ell. No insulta també a tots els votants? Què pot justificar que hi hagi militants i votants socialistes a Catalunya que creuen possible una reforma i reconeixement que ningú recolzarà i que no coincidirà en res amb el que mereixen? Com qualificar l’incompliment dels estatuts aprovats, les inversions promeses, etc.? Quina confiança mereix el PSOE segons els fets? Quina decisió és la més digna?
I els militants i votants de Ciutadans i CSQP? Segons les seves posicions i declaracions, fàcil: C’s son com el PP, mentre que CSQP esperen reformes i acords impossibles. De moment diuen NO!
Davant l’1-O, què pot justificar abstenir-se o renunciar al benestar, democràcia autèntica, llibertat, dignitat, justícia social que representa el SÍ?
PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ / PREGUNTES OPORTUNES Bloc / Facebook / Mail
