Rajoy demana “no caure en la temptació de la desconnexió i l’aïllament davant un món global que demana sumar forces (…) el signe dels nous temps és la connexió i l’obertura”; destaca que “Barcelona ha estat, és i espero que segueixi sent una capital incomparable, en una Catalunya pròspera, lligada a Espanya i ancorada a Europa”.
Connexió o desconnexió? Hi ha moltíssim en joc. Per a Espanya, la seva viabilitat econòmica, la seva posició a Europa amb o sense Catalunya; per a Catalunya, la seva raó de ser per la seva història, identitat i cultura, pel seu enorme potencial econòmic i sentit democràtic i la possibilitat real de ser i viure com un modern país europeu. Des de l’objectivitat, analitzem la declaració del govern espanyol i fem unes preguntes oportunes?
Parla de “no caure en la temptació de la desconnexió”… però qui ha caigut en la temptació i la provoca? Catalunya va acceptar una Constitució espanyola que, encara que de mínims, la reconeixia com a nacionalitat, alhora que acceptava estar connectada amb Espanya. Però aquesta Espanya la vol transformar en una subregió, incompleix estatuts, inversions, anul·la el Parlament, genera un permanent dèficit fiscal, asfíxia econòmicament, envaeix competències, etc. Aquí veiem els fets objectius. Qui ha caigut en la temptació i provocat que tants catalans vulguin desconnectar-se d’Espanya?
També diu que som “davant un món que demana sumar forces”… però d’acord amb el que demostra la realitat i l’evolució de la mateixa, l’Estat espanyol, suma o resta forces amb Catalunya? Catalunya, “és” gràcies a la política i tracte el espanyol, o malgrat aquest? Amb qui sumen realment forces partits com PPC, PSC, C’s, CSQP i els seus votants? Amb els qui, per dignitat volen el bo i millor que mereixen tots els catalans… o amb els qui ho eviten, exclouen i empitjoren mitjançant la dependència?
“El signe dels nous temps és la connexió i l’obertura”. Quina obertura demostren els governs espanyols des del 1714 i des de la Transició espanyola? Actuen de cara a una progressiva i voluntària connexió o al contrari? Es mostra l’Estat espanyol, la seva societat, oberta a reconèixer Catalunya com és i mereix o està tancada a aquesta realitat i fa tot el que està al seu abast per anul·lar-la? Si els nous temps són la connexió i l’obertura… quina obertura demostra Espanya a favor dels votants catalans? Amb quins efectes?
Diu que desitja “una Catalunya pròspera, lligada a Espanya”. La vol “lligada” a Espanya! I els seus únics recursos són imposicions legals, imputacions i maneig antidemocràtic del poder judicial i constitucional. Què tornen a demostrar els fets? Que Catalunya segueix descendint en els rànquings de recepció de recursos, inversions estatals, infraestructures, beques i benestar, però no en el d’aportació econòmica. Podrà Catalunya viure amb la prosperitat que pot i mereix, depenent d’Espanya? Està obert, l’Estat espanyol, al fet que els votants catalans decideixin democràticament sobre la seva prosperitat, el seu lligam i la seva connexió?
PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ / PREGUNTES OPORTUNES Bloc / Facebook / Mail
