Definició del terme “nació” segons el diccionari: “Comunitat social amb una organització política comuna i un territori i òrgans de govern propis, que és sobirana i independent políticament d’altres comunitats”; per la seva banda, el Constitucional espanyol nega que Catalunya sigui una nació en sentit jurídic perquè “l’única nació que existeix és l’espanyola”. Aquest ens no coneix una altra que la nació espanyola i, segons ells, el poble espanyol n’és “l’únic titular reconegut” de sobirania. Alhora, els símbols nacionals han de ser entesos com a “símbols d’una nacionalitat que es constitueix com a comunitat autònoma”.
Què es dedueix, d’aquesta situació? Segons les seves postures i decisions, què consideren que és Catalunya? Ni nació ni nacionalitat. Per tant…
Es viu en la mateixa realitat sociopolítica, cultural i econòmica, a Catalunya i a Espanya? La realitat objectiva mostra uns models clarament diferenciats:
1. Consciència de clara insatisfacció en la societat catalana. El 75% vol votar la seva relació amb l’Estat espanyol. Una majoria que, segons anàlisis objectius, desitja ser independent.
2. Una minoria que vol seguir sent dependent i renunciar a valors de països més avançats. Partits espanyols (PP, PSOE i C’s), i els seus aliats a Catalunya (CSQP), que no només no accepten els atributs de nació sinó que, des de la Transició, han anul·lat fins i tot el de “nacionalitat”. Amb el suport, complicitat o indiferència dels seus militants i votants han degradat aquesta condició de nació per a diluir-la en un conjunt de “comunitats”. Només això? No. Pitjor: Catalunya ha perdut la seva condició d’interlocutora amb l’Estat malgrat tenir identitat pròpia prèvia a la Transició i de la Constitució que ara se li imposa. En què repercuteix això? Com qualificar que la primera potència industrial, exportadora i entre les primeres contribuents a l’Estat depengui en el seu finançament del que diguin les comunitats autònomes i, sobretot, que ho “aprovi” el PSOE andalús…? Com valorar el fet que el que decideixi el seu Parlament en bé de la “justícia social” sigui immediatament anul·lat pel Constitucional espanyol? Com considerar que les famílies, autònoms, treballadors i PIMEs a Catalunya estiguin molt per sota del nivell de vida que mereixen pel que generen i aporten? Què demostren els fets i xifres? Que l’Estat espanyol, els seus partits i aliats a Catalunya, la consideren sots-regió! Pitjor encara: la seva última colònia a la que limiten i impedeixen la seva expressió, imposen les seves lleis, cultura i exploten econòmicament! (Veure definició de colonització).
Què voldran ser els votants catalans? Nació… o colònia? Partits, militants i votants, dependentistes defensen que Catalunya sigui comunitat, regió o pitjor encara. Els resultats de la dependència estan molt clars i es pateixen. Poden i han d’aspirar, els votants de Catalunya, a gaudir de la qualitat de vida que mereixen? Sí! Ho gaudeixen en tot el seu potencial en la situació actual de dependència? No! Causa? L’Estat espanyol tracta Catalunya com a colònia.
PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ / PREGUNTES OPORTUNES Bloc / Facebook / Mail
