Publicat per Toni Soler, periodista del diari ARA: “L’exhibicionisme simbòlic i emocional dels últims anys, per bé que pacífic, ha despertat la por a l’exclusió en els sectors fortament espanyolitzats o simplement híbrids. Una massa de catalans tenen por que un futur Estat català els exclogui per motius sentimentals o d’origen”.
Què suggereix l’experiència de colònies que es van independitzar? USA, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda o països sud-americans son referents. Per què van atreure persones de tan variades nacionalitats, ètnies, religions i ideologies? Totes desitjaven millorar les seves condicions de vida. Per què es van independitzar? Perquè es van persuadir que seguint sent colònies no optimitzaven aquest objectiu. Primer van ser colonitzadors, sí, però aviat van advertir que eren colonitzats per les seves metròpolis.
Això reflecteix molt bé la situació de molts votants a Catalunya que per la seva “identitat o origen” temen, s’oposen o dubten davant els beneficis de la independència.
Quina és la definició de “colonització”, segons el diccionari? “Imposició per mitjà de lleis o les armes de les pròpies lleis, cultura, llengua o valors al territori conquistat i explotació econòmica del mateix”. Vaja… la realitat de Catalunya de fa molts anys i n’hi ha proves de sobres.
En el camp econòmic: dèficit de recursos acumulat i reconegut per tots, incompliment d’inversions en infraestructures aprovades que són llei, etc.; en el camp polític: via judicial, “constitucional i fiscalies”, anul·lació de decisions del parlament català, negació de possibilitat d’expressió democràtica, persecució judicial i condemna de líders democràtics que intenten el millor per a la població, imposició d’una singular i partidista interpretació de la constitució espanyola; en el camp social: impossibilitat d’aplicar una avançada justícia social per manca de recursos i, fins i tot, incompliment de sentències del seu constitucional que permetrien una millor atenció; en el camp cultural i lingüístic: atac a la llengua catalana, amb el que limiten una millor integració social i laboral. La llista és llarga i demostra que l’Estat espanyol colonitza.
Habitants de molt diferents colònies i identitats que es van independitzar van advertir que, sent independents, podrien donar un nivell de vida molt superior a les seves famílies. Ningú va pensar a ser exclòs i tots es van orientar a un objectiu comú. Fins i tot els grups minoritaris. Van prioritzar la seva dignitat, el seu desig d’autogovern i gestionar els seus recursos pel bé de tots. I no van dubtar!
A l’hora de triar llengua a EEUU, l’anglès va guanyar per un sol vot a l’alemany. Van tornar als seus països els qui no parlaven anglès? Va ser la llengua o identitat un element determinant per romandre-hi o tornar? No! El seu objectiu era clar i comú: llibertat, autogestió, optimització de la seva qualitat de vida, democràcia real i dignitat. Permet això, l’Estat espanyol? Els fets demostren que no.
Què valoren més els qui son vinguts recentment a Catalunya i s’oposen o dubten davant el procés? Per què van venir en el seu moment des d’Espanya o altres països? “Per a donar el millor a les seves famílies”, oi? Si aquestes poden viure com en un modern país europeu en lloc d’una regió espanyola, valoraran més la seva identitat o origen que l’objectiu pel qual van venir? Serà un viatge debades? Valoraran més opcions que ho impedeixen que no pas opcions que volen materialitzar els seus millors objectius? Des de la DIGNITAT, què és el coherent? Mantenir un present que castiga i limita o participar i viure en un futur molt millor?
PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ / PREGUNTES OPORTUNES Bloc / Facebook / Mail
