Publicat: “Mariano Rajoy s’ha compromès a invertir 4.200 milions d’euros en infraestructures a Catalunya fins al 2020”. (En 4 anys!) “Revilla ha afirmat que està enfadat després de veure a Rajoy a Barcelona tirar els diners. I a sobre ho fa en un lloc on ningú dona les gràcies”. “Diferents presidents autonòmics protesten pel promès a Catalunya”.
El País: “Un discurs sobre el futur de les deficients infraestructures públiques, que d’ell en depenen, podria qualificar-se d’insuficient, tardà i poc ambiciós. Sobretot perquè en apel·lar als assumptes que més preocupen als catalans, aparca sense encert alguna cosa que també els neguiteja: la necessitat de millorar el seu autogovern polític. Rajoy aposta per un necessari abordatge de les obres públiques i de transport tan necessàries com sempre ajornades. A més de reiteradament exigides per la societat catalana, els seus usuaris, els seus empresaris, els seus municipis i el seu Govern autònom -el que es va incloure en el memorial de greuges de l’anterior president, així com de l’actual-, i desateses en l’última legislatura pel Govern”.
Xifres i temps. Podríem citar les reiterades partides “aprovades” als pressupostos de l’estat (que són llei!), i reiteradament incomplides; a les clàusules de l’Estatut aprovades (que són llei!), i no respectades; que el que ara s’ofereix ha estat repetidament proposat i incomplit per PSOE i PP; que l’anunciat és només part d’un deute molt superior que no recull inversions clau que determinen negativament l’economia i benestar de la societat catalana. La llista és molt llarga. Ho reconeix “El País”. No ho farem. Està suficientment demostrat que l’estat no compleix les lleis que l’obliguen ni les sentències del seu Constitucional. Són molts anys de NO respectar lleis i perjudicar tota la ciutadania de Catalunya. No citarem valors fonamentals com el benestar, viure en una democràcia real no judicialitzada; justícia social, autogovern, etc. Rajoy ni parla d’això! És digne ignorar-ho a canvi d’una anunciada inversió que és part d’un deute molt antic…?
És “digna” la postura dels sindicats i els partits dependentistes a Catalunya? L’incompliment sistemàtic ve de molt lluny. Es recorda alguna exigència ferma al govern i de l’estat espanyol del PPC, PSC, C’s, CSQP, CCOO, UGT… en defensa dels legítims, justos, interessos de la societat catalana? Els sistemàtics incompliments acumulen pèrdues, perjudicis, de tot tipus. Des de connexions ferroviàries amb ample internacional, accés Barcelona/Girona o Tarragona sense peatge, carreteres saturades i amb accidents, etc. als milers i milers d’usuaris de rodalies que sofreixen tants retards al llarg de l’any. Tot això, macro i micro, forma part d’una reivindicació permanent d’aquests partits i sindicats? És digne el seu silenci? No són còmplices d’un estat espanyol que tan sistemàticament castiga tota l’activitat econòmica, cultural, sanitària, educativa, benestant de tots els qui viuen, treballen i tributen a Catalunya? Si aquestes persones desitgen viure com es mereixen pel que generen, amb dignitat, llibertat, és digne que callin, es resignin i votin als qui no els representen i defensen si no que els castiguen?
Des de la DIGNITAT, com reaccionar davant la “vella” oferta del PP…?
PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ / PREGUNTES OPORTUNES Bloc / Facebook / Mail
