L’anterior Ministre d’Afers Exteriors espanyol va deixar anar, fa uns dies, que “ningú no sap l’esforç que ens ha costat això, ni els favors que devem a una quantitat de gent per aconseguir que fessin els declaracions que han fet”. En aquestes declaracions, Margallo admetia sense cap mena de pudor que l’Estat havia negociat en secret amb diversos governs d’arreu del món i els havia pressionat per tal d’evitar que es posicionessin a favor de la independència de Catalunya i del dret a decidir dels catalans.
Quin objectiu perseguia (i persegueix) tant d’esforç? L’Estat espanyol demana ajuda internacional, s’hipoteca en favors, perquè Catalunya no pugui votar exercint el dret d’autodeterminació i segueixi sent una explotada regió espanyola en lloc d’un modern i lliure estat europeu. Atenció! Això significa que Catalunya pot ser independent! Espanya intenta per tots els mitjans que els votants catalans no s’expressin lliurement i puguin decidir si volen la independència, amb els beneficis que això comportaria. És digne que hi hagi un sol demòcrata a Catalunya que recolzi aquest esforç de l’Estat espanyol?
Què busca, tot aquest esforç? Doncs retenir el molt que Catalunya aporta en recursos econòmics, esportius, científics, industrials, exportacions, investigació… continuar amb una aportació econòmica admesa pels propis dirigents autonòmics i estudis objectius. I en què es tradueix això? Doncs en que els treballadors, professionals, empresaris i famílies de Catalunya no gaudeixin del benestar econòmic que mereixen pel que generen; que no puguin gestionar les seves pròpies economies i se sotmetin a la creixent asfíxia econòmica; que no puguin aplicar una avançada justícia social per manca dels recursos necessaris; que visquin progressivament subordinats al sistema de finançament i, amb això, hagin de continuar les retallades en educació, sanitat i atencions socials; que segueixi el permanent incompliment de les inversions en infraestructures; que es vagi castellanitzant progressivament i difuminant la pròpia cultura, llengua i identitat; que se sotmetin a viure sota una pseudodemocràcia com l’espanyola. Aquests són els resultats de l’enorme esforç que fa l’Estat espanyol. És digne que hi hagi un sol votant a Catalunya que accepti aquests efectes?
I què hi diuen els partits unionistes a Catalunya? I els sindicats? En un estat democràtic normal, hagueren denunciat immediatament aquesta actuació de l’Estat i més davant el clar perjudici per a tota la població. Alguna declaració de denúncia, per part del PPC, PSC, C’s o CSQP? I dels sindicats a Catalunya? Cap! Què en pensen els seus militants i votants? Són conscients de qui és que es preocupa de debò per a oferir-los un futur positiu i de qui els impedeix? Per cert, hi ha hagut alguna iniciativa de la Fiscalia General? No denunciar aquest esforç de l’Estat espanyol equival a recolzar-ho. És digne aquest silenci còmplice?
Davant l’evidència de l’esforç de l’Estat espanyol per retenir l’aportació de la societat catalana i perjudicar-la; del suport tàcit dels partits i els sindicats “dependentistes”, què és el digne per a un demòcrata que actuï amb coherència en bé del present i futur de tots els qui viuen a Catalunya?
PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ / PREGUNTES OPORTUNES Bloc / Facebook / Mail
