Publicat: (Diari ARA) “El gol heroic del Barça… significava molt més que un simple bitllet per a la següent ronda de Champions. Era la cirereta d’un partit èpic d’un grup de jugadors que no van perdre mai la fe en la remuntada, ni quan el temps s’esgotava. Era l’última gesta que li faltava a una generació de futbolistes que s’ha rebel·lat contra l’impossible en el futbol”.
Què dirà la història del Procés d’independència de Catalunya i dels protagonistes? El Procés sorgeix com a reacció de la societat a un incompliment sistemàtic de l’estat espanyol amb la mateixa. Reacció per dignitat davant un estat que no respecta la Constitució que es va votar ni els Estatuts aprovats; que vol regionalitzar Catalunya, anul·lar la seva essència. Reacció davant un estat que asfixia econòmicament Catalunya i obliga a retallades que perjudiquen en àrees bàsiques com a educació, sanitat, atencions socials, infraestructures. És la societat la que ha iniciat aquest partit, sabent que el contrari té molta força i un substancial avantatge pràcticament insuperable, però amb fe en què “pot remuntar”. Com? Adaptant el que s’escriu el l’ARA: “és un procés èpic d’un grup creixent de votants amb dignitat que no perden mai la fe en la victòria encara que l’estat espanyol amenaci amb lleis, tribunals, la força i les clavegueres, no amb “joc net, arguments”. És la gesta d’una generació de demòcrates a Catalunya que s’han rebel·lat contra el que sembla impossible en política: “Aconseguir la independència per via purament pacífica i democràtica”. La gesta esportiva ha estat qualificada de miraculosa. Per què ha estat possible? Al·legòricament: una directiva, un equip, uns socis, uns aficionats, que han tingut un projecte comú. Només es tracta d’una eliminatòria. Però ha estat possible. Són protagonistes d’un fet sense antecedents! Com ho intenten ara milions de votants catalans que comparteixen un projecte comú. Des de la DIGNITAT, què és el coherent davant el que sembla impossible?
Jugar en Champions europea o regional espanyola? Pel seu potencial, recursos, ubicació geoestratègica, història, Catalunya pot i ha de situar-se en Champions a nivell europeu. Quina és aquesta categoria? La que practiquen i gaudeixen els països europeus amb democràcies reals, avançades, consolidades; que gaudeixen del major benestar, que apliquen una moderna justícia social. És possible? Perfectament. Ho asseguren diferents autoritats internacionals. Llavors, ¿què ho impedeix? Aquí es produeix la gran contradicció i sorpresa. Hi ha líders polítics catalans, militants, ciutadans, que no volen a Catalunya en aquesta Champions. La volen dins una regional espanyola, sotmesa a les autoritats de l’estat que decideixen una creixent asfíxia econòmica, subordinada a una progressiva centralització que anul·li la seva història, valors, cultura; que se sotmeti a unes lleis antidemocràtiques, a uns tribunals, com acaben d’avisar autoritats de la UE. És coherent que hi hagi polítics, militants i ciutadans a Catalunya que prefereixin que el seu equip no jugui en la màxima categoria democràtica, econòmica, de llibertat i de justícia social? Sembla que sí! Des de la Dignitat, què dirà la història d’aquests protagonistes? Fins i tot, quan es perdi un partit després d’una gran victòria. Fins i tot quan els líders veritables demòcrates que escolten al poble, són inhabilitats. Què seria el lògic?
Quin protagonisme tindrà la nostra generació? Els que situen a Catalunya en la Champions de la democràcia, el benestar, la llibertat … o els qui ho impedeixen i obstaculitzen que els demòcrates remuntin amb recursos poc o gens democràtics i sentències qüestionades? Què és el digne?
PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ / PREGUNTES OPORTUNES Bloc / Facebook / Mail
