L’associació La Garriga Secreta publica un nou llibre que presenta aquest dissabte: Lluís Plandiura. El gran col·leccionista. Es tracta d’una aproximació biogràfica de qui va ser el més gran col·leccionista de la primera meitat del segle XX i, per tant, un personatge clau en la història de l’art de Catalunya. El treball, dirigit pel garriguenc Manel Vilar, es presentarà aquest dissabte 18 de març a les 7 de la tarda a l’Auditori de l’Escola de Música de la Garriga.
Lluís Plandiura i Pou (1882-1956), amb arrels familiars a la Garriga i propietari d’un negoci de productes colonials a Barcelona i de tres fàbriques de sucre a Motril, durant la seva vida va fer quatre grans col·leccions d’art. La més important incloïa 1.869 valuosísimes peces romàniques i gòtiques, i també obres de pintors contemporanis que es van fer artísticament grans al seu costat. L’any 1932, Plandiura va vendre la col·lecció a la Generalitat de Catalunya i a l’Ajuntament de Barcelona, una operació que dotava de qualitat el Museu d’Art de Catalunya i que retornava al país part del seu patrimoni artístic.
La gran col·lecció que Plandiura guardava a la seva casa museu del carrer de la Ribera de Barcelona, a tocar del Born, la formaven 175 peces medievals romàniques i gòtiques de gran importància en l’art català i prop de 400 obres d’artistes moderns com Casas, Vayreda, Llimona, Galwey, Nonell, Nogués, Mir, Picasso, Manolo… A més, a casa seva tenia una magnífica col·lecció de ceràmiques. Tot el paquet de murals, retaules, pintures, escultures i ceràmiques sumaven un total de 1.869 peces que van bastir de prestigi i qualitat les migrades col·leccions de què disposava aleshores el Museu d’Art de Catalunya, ara dit MNAC. Un cop feta la venda, Plandiura va dir: “M’acabo de vendre l’ànima”.
Acabada la guerra va començar una nova col·lecció que va anar portant a la casa que s’havia fet a la plaça de l’Església de la Garriga, paret per paret amb la casa dels seus avis. També va ser una casa museu com la de Barcelona i finalment hi va arribar a tenir una mostra de primer ordre de tot el que li agradava. A la Garriga hi havia obres de Zurbaran, Picasso, Clarà, Manolo, Casas, Rusiñol, Mir, Nonell, i algun retaule d’Huguet, entre moltes altres obres. Set anys després de la seva mort, tota aquesta col·lecció es va vendre l’any 1963 als Maragall de sala Parés del carrer Petritxol de Barcelona, que la va anar venent a Museus i a amants de l’art.
