Publicat: “Sindicalistes de CCOO per la Independència i la República Catalana neix per difondre que la independència de Catalunya i la construcció de la República Catalana és l’única solució per aconseguir una societat més justa, socialment progressista i lliure (…) malgrat que la direcció i el posicionament oficial del sindicat és a favor del Dret a Decidir però en cap cas de la independència”; “Els secretaris generals de CCOO i UGT també rebutgen la independència. Els líders sindicals espanyols aposten per la reforma de la Constitució espanyola per a evitar el ‘xoc de trens’”.
Quina és la situació per a la classe treballadora a Catalunya? Ha estat i està fortament castigada per una crisi d’origen internacional, sí, però també, i molt, per l’estat espanyol. Ha patit i pateix les conseqüències d’unes obligades retallades a causa del sistemàtic i creixent espoli econòmic de l’estat. Sanitat, educació, infraestructures (son els qui més viatgen en Rodalies!) i possibilitats de treball es veuen perjudicades per les decisions dels successius governs espanyols. Davant d’això, la meitat de la societat catalana, la meitat de les patronals i més de la meitat del Parlament ha reaccionat amb i per DIGNITAT. Els treballadors podrien viure com en un modern país europeu però ho fan dependents, com una subregió espanyola a la qual impedeixen autogestionar-se. I CCOO i UGT, que diuen representar i defensar els treballadors catalans, absents i en silenci! A favor, això sí, d’un Dret a Decidir i una reforma constitucional que saben que no té cap possibilitat d’acceptació a Espanya i que mai oferirà el mínim que exigeix i mereix la societat catalana. És coherent? És digne?
Defensors… o còmplices? Imaginem una empresa on tota la plantilla està explotada, ignorada, maltractada i mal pagada. La meitat, presenta les seves reivindicacions mentre la direcció, les ignora. Creix el maltractament. Llavors, proposen una consulta interna perquè decideixi la majoria i la direcció ho prohibeix. Davant d’aquest sistemàtic rebuig, la meitat de la plantilla vol abandonar l’empresa, però la direcció els amenaça amb una Magistratura laboral que controla i domina. Aquesta plantilla acudeix als sindicats perquè els defensin. Què succeeix? Que aquests sindicats s’uneixen a la direcció. Rebutgen qualsevol acció que no sigui autoritzada. Això, és propi d’un veritable sindicat? Recorda algú que CCOO i UGT, hagin plantejat als partits espanyols, al govern, alguna reivindicació específica que de debò afavoreixi els treballadors catalans i les seves famílies? Es declaren “demòcrates, defensors dels drets i interessos dels treballadors, de la justícia social i de la llibertat”? Ignorar la realitat de la classe treballadora catalana i posar-se al costat de qui l’oprimeix i explota és coherent amb el seu ideari, la seva raó de ser?
Els sindicats espanyols rebutgen la independència. És a dir, es decanten per la “dependència” i les seves nefastes conseqüències per a tota la classe treballadora catalana. És digne? És lògic?
Sindicalistes catalans diuen: “La independència és l’única solució per aconseguir una societat més justa, socialment progressista i lliure”. Què decidiran els milions de treballadors catalans que tenen dignitat? Seran fidels a uns sindicats que ni els representen ni defensen… o a les seves famílies i als seus companys treballadors?
PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ / PREGUNTES OPORTUNES Bloc / Facebook / Mail
