Iñaki Gabilondo, al diari El País, es preguntava: ‘Quants ciutadans catalans estan disposats a passar a la desobediència activa amb totes les seves conseqüències?’
Situem-nos a la casella de sortida: Catalunya va votar l’actual Constitució espanyola; va confiar; va pactar estatuts que l’estat espanyol no ha respectat mai; el segon va ser ‘raspallat’ pel parlament espanyol; el que en va quedar, va ser votat en referèndum; el Constitucional espanyol en va eliminar el més substancial i segueix sense complir-se; la societat surt al carrer; uns líders escolten al poble; l’estat espanyol els imputa; la meitat de la societat vol independitzar-se; el 80% demana un referèndum; única resposta: la llei, ‘la seva llei’, no ho permet; mentrestant, segueix l’asfíxia econòmica que obliga a retallades en àrees bàsiques; s’apropa el “xoc de trens”; Gabilondo pregunta.
Benestar. S’espera que un votant lluiti pel millor per a la seva família; que un empresari, treballador, autònom o comerciant aspiri al millor per a la seva activitat. No s’espera que recolzi a qui ho impedeix. És el lògic. És justa i satisfactòria la situació actual depenent de l’estat espanyol? És evident que no! Els fets ho demostren. Entre els primers a aportar però entre els últims a rebre. En diuen “solidaritat”, al que realment és espoli abusiu sense precedents. Des de la DIGNITAT, quants catalans estan disposats a comprometre’s amb la defensa de la qualitat de vida de les seves famílies, les seves activitats, com mereixen pel que generen? L’alternativa és progressiva i negativa asfíxia, dependència.
Democràcia. Qui es considera demòcrata, aspira a viure en el sistema democràtic més modern i avançat. No és lògic auto qualificar-se de demòcrata i recolzar a qui no ho és. Hi ha proves evidents que l’estat espanyol s’allunya cada vegada més d’un perfil de país democràtic normal? Els fets ho demostren. Aquí està el judici del 6-F, el pendent a Homs o la provocació de la fiscal en cap de Barcelona; l’amenaça d’intervenció de l’estat o la proposta d’Alfonso Guerra per anul·lar l’autonomia catalana. La llista és molt llarga. A l’hora de la veritat, des de la DIGNITAT DEMOCRÀTICA, quants votants catalans estan disposats a comprometre’s per viure en una democràcia real? L’alternativa és progressiva i negativa subordinació, colonització. Menor i pitjor democràcia.
Justícia social. A Catalunya hi ha xifres creixents i preocupants de pobresa. El Parlament ha intentat prendre mesures per pal·liar la pobresa energètica, però l’estat espanyol ho impedeix. Catalunya aporta el 25% d’impost per a necessitats socials, mentre que només rep el 14%. Fins i tot en això hi ha espoli! L’estat espanyol ha d’aportar el 50% de les despeses per a aquest capítol i no arriba ni al 25%. Etcètera. Etcètera. I mentrestant, tots diuen ser defensors de la justícia social. Des de la DIGNITAT, quants catalans són coherents amb ella i es comprometen a lluitar pels recursos per atendre-la? L’alternativa és la creixent injustícia social.
Es parla de societat catalana dividida. Sí. Uns reaccionen per dignitat democràtica. Altres es resignen a una creixent subordinació i colonització. Arribat el moment, quants votants estaran disposats a defensar el BENESTAR, JUSTÍCIA SOCIAL, la DEMOCRÀCIA, LLIBERTAT, DIGNITAT, que mereixen?
PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ / PREGUNTES OPORTUNES Bloc / Facebook / Mail
