Quants catalans actuaran amb dignitat?

0
63

Iñaki Gabilondo, al diari El País, es preguntava: ‘Quants ciutadans catalans estan disposats a passar a la desobediència activa amb totes les seves conseqüències?’

Situem-nos a la casella de sortida: Catalunya va votar l’actual Constitució espanyola; va confiar; va pactar estatuts que l’estat espanyol no ha respectat mai; el segon va ser ‘raspallat’ pel parlament espanyol; el que en va quedar, va ser votat en referèndum; el Constitucional espanyol en va eliminar el més substancial i segueix sense complir-se; la societat surt al carrer; uns líders escolten al poble; l’estat espanyol els imputa; la meitat de la societat vol independitzar-se; el 80% demana un referèndum; única resposta: la llei, ‘la seva llei’, no ho permet; mentrestant, segueix l’asfíxia econòmica que obliga a retallades en àrees bàsiques; s’apropa el “xoc de trens”; Gabilondo pregunta.

Benestar. S’espera que un votant lluiti pel millor per a la seva família; que un empresari, treballador, autònom o comerciant aspiri al millor per a la seva activitat. No s’espera que recolzi a qui ho impedeix. És el lògic. És justa i satisfactòria la situació actual depenent de l’estat espanyol? És evident que no! Els fets ho demostren. Entre els primers a aportar però entre els últims a rebre. En diuen “solidaritat”, al que realment és espoli abusiu sense precedents. Des de la DIGNITAT, quants catalans estan disposats a comprometre’s amb la defensa de la qualitat de vida de les seves famílies, les seves activitats, com mereixen pel que generen? L’alternativa és progressiva i negativa asfíxia, dependència.

Democràcia. Qui es considera demòcrata, aspira a viure en el sistema democràtic més modern i avançat. No és lògic auto qualificar-se de demòcrata i recolzar a qui no ho és. Hi ha proves evidents que l’estat espanyol s’allunya cada vegada més d’un perfil de país democràtic normal? Els fets ho demostren. Aquí està el judici del 6-F, el pendent a Homs o la provocació de la fiscal en cap de Barcelona; l’amenaça d’intervenció de l’estat o la proposta d’Alfonso Guerra per anul·lar l’autonomia catalana. La llista és molt llarga. A l’hora de la veritat, des de la DIGNITAT DEMOCRÀTICA, quants votants catalans estan disposats a comprometre’s per viure en una democràcia real? L’alternativa és progressiva i negativa subordinació, colonització. Menor i pitjor democràcia.

Justícia social. A Catalunya hi ha xifres creixents i preocupants de pobresa. El Parlament ha intentat prendre mesures per pal·liar la pobresa energètica, però l’estat espanyol ho impedeix. Catalunya aporta el 25% d’impost per a necessitats socials, mentre que només rep el 14%. Fins i tot en això hi ha espoli! L’estat espanyol ha d’aportar el 50% de les despeses per a aquest capítol i no arriba ni al 25%. Etcètera. Etcètera. I mentrestant, tots diuen ser defensors de la justícia social. Des de la DIGNITAT, quants catalans són coherents amb ella i es comprometen a lluitar pels recursos per atendre-la? L’alternativa és la creixent injustícia social.

Es parla de societat catalana dividida. Sí. Uns reaccionen per dignitat democràtica. Altres es resignen a una creixent subordinació i colonització. Arribat el moment, quants votants estaran disposats a defensar el BENESTAR, JUSTÍCIA SOCIAL, la DEMOCRÀCIA, LLIBERTAT, DIGNITAT, que mereixen?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ / PREGUNTES OPORTUNES Bloc Facebook / Mail

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada