Publicat: “L’expresident Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera Irene Rigau compareixen davant el TSJC”. Acusació? Una Consulta no vinculant menyspreada primer pel govern espanyol i, davant l’èxit de participació, més de 2.300.000 votants, fou denunciada per la Fiscalia General de l’Estat. Demanda rebutjada per “tots” els membres de la Fiscalia a Catalunya però pressionada pel govern espanyol. Per desacord va dimitir el Fiscal General. El govern va seguir pressionant. El 6F s’inicia el judici. Desenes de milers de persones acompanyen als acusats. Un gran lema: “Això va de Democràcia”.
Un cop més, partits polítics i mitjans de comunicació espanyols fan “la seva” interpretació subjectiva. Exigeixen respecte a la seva llei, el seu constitucional, i la seva fiscalia general. Això mereix unes preguntes oportunes:
Des d’una veritable democràcia, s’hauria segrestat la Constitució que els catalans van votar i que ha donat lloc a aquesta reacció multitudinària? S’incomplirien de forma tan reiterada els estatuts i sentències a favor de Catalunya? Existiria un Tribunal Constitucional tan clarament polititzat i instrumentalitzat? S’anul·laria el fonamental del segon Estatut “constitucionalment” elaborat, aprovat per dos parlaments i un referèndum i signat pel cap de l’estat? S’hagués donat lloc a unes massives i pacífiques manifestacions? Obligaria a la societat a adaptar-se a una llei que impedeix la democràcia en lloc d’adaptar la llei a la societat? Una cop demostrada la disconformitat de més de 2.300.000 persones que volen poder votar i la posició d’un Parlament català clarament independentista, existiria una total absència de propostes polítiques i es reaccionaria exclusivament per via judicial? De quins tipus d’estat està més a prop l’estat espanyol? Dels països que són veritablement democràtics o de les dictadures o pseudodemocràcies? Davant el referent d’una democràcia moderna, real, avançada… Qui hauria d’anar a judici? Els qui defensen valors irrenunciables o els qui els impedeixen i neguen?
Des de la dignitat, ha de tolerar-se que l’estat espanyol i els seus ministeris, els seus partits i mitjans polítics tergiversin, manipulin i utilitzin els seus recursos per difamar a polítics democràticament triats, per així castigar totes les famílies a Catalunya? Ha de tolerar-se la reiterada i creixent asfíxia econòmica que obliga a retallades en àrees bàsiques com sanitat, educació o justícia social? Ha de tolerar-se que sent la principal economia de l’estat no es tingui cap capacitat de decisió i s’aporti el que decideixin en detriment d’un benestar de sobra merescut? Davant el referent de l’autèntica DIGNITAT OBJECTIVA I SUBJECTIVA, qui ha d’anar a judici? Els qui intenten que els seus representats siguin tractats dignament, o els qui ho eviten i tracten indignament?
Va de DEMOCRÀCIA, o també de DIGNITAT, LLIBERTAT, JUSTÍCIA SOCIAL i BENESTAR? Què és allò coherent? Sotmetre’s a una pseudodemocràcia o alliberar-se per gaudir de tots els valors i beneficis d’una democràcia moderna i els seus VALORS? Si es pensa en la pròpia família, què és el més lògic? Independència o dependència creixent i negativa?
PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ
http://dignitat.catalunyalliure.cat / http://perladignitat.blog.cat / dignitat@hotmail.com
