Publicat: “L’anàlisi de Rajoy es basa en la impossibilitat d’arribar a un acord bilateral amb el govern català sobre el seu finançament. Ni un concert econòmic, com l’existent al País Basc, ni un pacte fiscal a la mesura”; “Generaria uns problemes descomunals en tot el país”; “Admet de forma explícita que Catalunya no pot quedar-se amb bona part dels ingressos fiscals que genera, com sí ocorre al País Basc i Navarra, per la importància del seu PIB en relació al conjunt d’Espanya”. Deien que, “menys d’independència, es pot parlar de tot”, però la realitat també demostra que no es pot parlar de finançament propi ni d’un nou estatut.
L’estat espanyol es posiciona clarament: No a tot! La justa i justificada demanda de millor finançament és anul·lada. Generaria “problemes DESCOMUNALS” a tot el país.
Com ens agrada fer sovint, visitem el diccionari per a saber què vol dir, exactament, això de descomunal: “Monstruós, enorme, molt distant del comú en la seva línia”.
Així doncs, si l’efecte de que Catalunya deixi de contribuir és “monstruós”, és perquè l’aportació és “monstruosa, enorme, molt distant del normal”. Per Espanya, tots els contribuents a Catalunya han de resignar-se a ser descomunals finançadors nets i permanents, al marge de la seva voluntat. S’admet explícitament que Catalunya finança la societat espanyola de forma monstruosa, fet que castiga per igual a independentistes i a no independentistes.
Això permet plantejar algunes preguntes oportunes:
A l’estat espanyol. A quant ascendeix el dèficit acumulat i com repercuteix negativament en àrees bàsiques com educació, sanitat, infraestructures, etc.? No genera, l’estat, problemes descomunals pel seu espoli permanent, la seva particular interpretació i aplicació de la constitució, incompliment de lleis, sentències i transferències (encara pendents) a les que està obligat? No és qui ha generat el problema de l’independentisme com reacció al seu mal tracte a Catalunya? No és el propi estat, el problema “descomunal”?
Als partits no independentistes catalans. Són coneguts. Es manifesten clarament. Només tenen retrets, crítiques i denúncies a tot allò que defensi als catalans, alhora que justificacions del que interessa i afavoreix als espanyols. Per què els partits estatals o autonòmics defensen el finançament dels seus habitants però els partits no independentistes, els seus dirigents catalans, no ho fan? A qui representen, realment? No són un problema “descomunal” pel seu evident col·laboracionisme, submissió i efectes?
A Foment, alguns empresaris i sindicats. A tota Espanya, Navarra i País Basc, les seves patronals i sindicats defensen a ultrança el seu sistema financer i ingressos i, com a mostra, els resultats positius pels seus habitants. A Catalunya no ho fan: al contrari, s’hi oposen. No és un altre problema “descomunal” que perjudica pel seu col·laboracionisme a tota la població?
No són l’estat espanyol, els partits dependentistes, algunes patronals i els sindicats a Catalunya UN PROBLEMA DESCOMUNAL? Des del benestar i dignitat que mereix tota la societat catalana, davant l’evident asfíxia a la qual sotmet l’estat espanyol, què és el digne i coherent?
PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ / PREGUNTES OPORTUNES Bloc / Facebook / Mail
