Definim ‘líder’ com aquell que visiona una situació que beneficia i millora la societat i la materialitza, que sintonitza amb les demandes d’aquesta i es posa al capdavant per a donar-hi resposta. Despotisme il·lustrat, seria la utilització de les lleis per mantenir el màxim de poder, l’absolutisme: “tot per al poble però sense el poble”. El polític dèspota il·lustrat no consulta, sinó que decideix què convé o no a la societat de forma unilateral.
Si apliquem les definicions a la materialització a Catalunya d’uns valors irrenunciables, què se’n dedueix?
Valor: BENESTAR. La major part de la societat catalana, ideologies o origen apart, aspira a viure amb la qualitat de vida que mereix pel que genera i aporta. La catalana és primera generadora de la riquesa estatal, entre les primeres contribuents de l’estat espanyol, primera exportadora i on hi ha la primera concentració industrial. Però els seus components estan molt per sota en percepció, finançament, compliment d’inversions estatals, etc. Això obliga a retallades en àrees fonamentals com són l’educació, sanitat, serveis socials o transports.
Uns responsables polítics han intentat i intenten donar resposta a aquesta aspiració. Uns altres, segons les seves declaracions i decisions, ho impedeixen. Aquí estan els fets, els seus vots, al parlament català i espanyol. Qui són els líders que representen i defensen qui viu a Catalunya i qui són els dèspotes il·lustrats que ho impedeixen i perjudiquen els seus propis militants, votants i a tota la societat?
Valor: DIGNITAT DEMOCRÀTICA i LLIBERTAT. Les característiques d’una democràcia autèntica són conegudes: separació de poders, adequació de les lleis a la societat i no a l’inrevés, respecte a allò aprovat en parlaments democràtics, etc. Què suggereix la interpretació i aplicació de la Constitució espanyola que es va votar en la transició dels successius governs i tribunals espanyols? Un estatut elaborat i votat constitucionalment a Catalunya va ser “raspallat” pel parlament espanyol i, malgrat ser aprovat en referèndum, es retallà per un qüestionat Constitucional aconstitucional.
Al voltant d’un 80% de la població catalana vol una consulta vinculant però l’estat espanyol nega aquesta demanda tan majoritària. Hi ha responsables polítics que sintonitzen amb la societat i promouen la participació, mentre uns altres ho impugnen i els porten a judici. Uns d’altres, a més, secunden aquesta negació de democràcia. Qui són els líders que representen i defensen als demòcrates que viuen a Catalunya i quins són els dèspotes il·lustrats que s’emparen en les lleis per impedir la democràcia?
Valor: JUSTÍCIA SOCIAL. El creixement de la pobresa a Catalunya és preocupant. Ho diu Càrites. L’estat espanyol, mentrestant, no aporta el que li correspon per llei ni en finançament ni en el mateix projecte de “La llei de dependència”. Ni tan sols en l’aplicació del 0,7% de la renda. El ministre d’economia demana a Càrites que no difongui aquesta realitat.
Catalunya està infrafinançada i és reconegut per tots. Quins líders intenten aplicar una avançada justícia social i quins dèspotes il·lustrats, fins i tot d’esquerres, s’emparen en les lleis, per impedir-ho?
PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ / PREGUNTES OPORTUNES Bloc / Facebook / Mail
