MONTSERRAT: Bon dia i Bon Any, Quimeta!
QUIMETA: Bon dia i Bon Any també per a tu, Montserrat! Tot i que jo no l’he començat massa bé…
MONTSERRAT: I doncs, què t’ha passat? És cert que no fas massa bona cara.
QUIMETA: Ai, Montserrat… és que tinc un mal d’esquena que no sé pas què fer.
MONTSERRAT: Dona, jo tinc la solució! Anem a demanar hora a l’Esteve!
QUIMETA: Qui és aquest Esteve?
MONTSERRAT: Tothom en parla, és el terapeuta que s’ha instal·lat al costat de Correus. Fa més de 25 anys que s’hi dedica, té una llarga carrera professional i unes mans que ho curen tot. Només entrar al local ja tens una sensació de pau que no voldries marxar d’allà! Jo també demanaré hora per a mi… em regalaré una sessió de “cuencos tibetanos” per relaxar-me.
QUIMETA: Vinga, mentre hi anem, explica’m com va anar el sopar de Cap d’Any.
MONTSERRAT: Tot un èxit! Amb els escamarlans i les gambes que vaig comprar a la Peixateria Amparo vaig triomfar. Eren tan frescos que encara es movien quan els estava fent! Producte de primera qualitat, el que tenen aquesta parella a la seva peixateria. I són tan trempats!
QUIMETA: Doncs a casa som més de carn i et vaig fer cas: vaig comprar cabrit a Can Valldeoriola i era tendre i boníssim. No va quedar ni una costelleta! També vaig anar a La Perla i hi vaig comprar patés i formatges. No sabia pas quin triar, en tenen de tots els gustos… a més, vaig agafar unes botifarres boníssimes i, amb el que vaig veure, tant una com l’altra ja seran les meves carnisseria i cansaladeria de referència.
MONTSERRAT: Doncs jo he quedat ben tipa de tants àpats i de torrons, que, per cert, vaig comprar a La Vienesa i estaven per llepar-se’n els dits. Ara aniré a buscar verdures, que és el que toca. M’han dit que a Verdures Espinasa hi tenen producte de proximitat, així que ompliré el carro de verd.
QUIMETA: Ja t’hi acompanyo! Passejar pel Barri de Dalt és una caixa de sorpreses i ja m’estic acostumant a fer les meves compres aquí dalt. És una aposta segura, tot és de molt bona qualitat i a bon preu, però el que més m’agrada és que em tracten com si em coneguessin de tota la vida.
MONTSERRAT: Sí, tens raó, a mi em passa el mateix. N’hem de fer ressò, de tot plegat, que tothom conegui aquest barri i el petit comerç que hi ha! És que, si vols, no has de sortir d’aquí per tenir de tot.
QUIMETA: Hem arribat? Sí, mira Esteve Teràpies. Truquem, va, i quan sortim aprofitaré per anar a fer unes fotocopies aquí al costat, a Innova Impremta.
MONTSERRAT: Ostres, hi fan de tot, en aquesta impremta. Mira: targetes, díptics de publicitat, segells pels comerços, cartells… quines idees més bones i creatives!
QUIMETA: Ha, ha, ha! Montserrat, te n’adones que tu em vas ensenyar aquest barri i ara sóc jo qui t’hi fa conèixer nous establiments?
MONTSERRAT: I tant, Quimeta! El que et deia… tota una caixa de sorpreses, aquest barri.
QUIMETA: El meu fill m’ha demanat que li compri un cartutx de tinta per la impressora i un tros més amunt, al costat del Clarel, he vist una botiga on en venen. Es diu CATIM, ara ens hi acostarem.
MONTSERRAT: Com m’agrada passejar per aquí, fins i tot i vindrem a veure la cavalcada, que els Reis ja són a punt d’arribar, eh!
QUIMETA: Segur que aniran ben carregats de regals que hauran comprat al Barri de Dalt. Amb aquesta avinguda tant ample, de ben segur que farà goig. Quina il·lusió, la nit de Reis, oi?
MONTSERRAT: I tant, és una nit màgica. Ara, a veure si ens fan cinc cèntims del que prepararan per després de festes, aquesta colla no paren. Cada vegada sona més fort el nom de l’Associació de Veïns i Comerciants del Barri de Dalt de la Garriga! Ho mereixen, treballen de valent.
QUIMETA: Això, això… a veure si ens expliquen alguna cosa, que ens agrada tafanejar, oi?
Continuarà… (més endavant)
Maria Guri, veïna del Barri de Dalt
