Darrerament la premsa en va plena: “Sáenz de Santamaría i Puigdemont obren el diàleg per abordar la carpeta catalana”; segurament és un bon moment per recordar la definició de la paraula diàleg que ara està tant de moda: “Intercanvi d’idees, posicions, plantejaments… amb el propòsit d’aconseguir un acord”.
Neguen tot el que proposa el govern català i remeten al Constitucional el que aprova el Parlament… però, de sobte, parlen de diàleg. Això, sense retirar ni una sola imputació contra polítics el “delicte” dels quals és ser demòcrates, o impugnacions per lleis que intenten beneficiar a la societat però que el govern espanyol impedeix. Dialoguem?
El govern espanyol fixa límits: NO a un referèndum acordat; NO a qualsevol iniciativa que posi en perill la unitat d’Espanya; NO a… Però quines són les nostres línies vermelles? Sobre què dialogar amb l’estat espanyol que les respecti? Calen algunes preguntes oportunes.
Sobre el BENESTAR que mereixen els votants catalans? Sobre el crònic dèficit econòmic que ha afectat i afecta negativament les famílies catalanes, les seves empreses, treballadors, grans i petits empresaris o infraestructures? Gaudeixen els contribuents catalans i les seves famílies de la qualitat de vida que mereixen pel que generen i aporten? Rebran els recursos que tenen guanyats o seguiran depenent del que concedeixi l’estat espanyol: PP, PSOE, C’s, CSQP, etc.? On posen els catalans (tots!) les seves línies vermelles, el mínim de benestar que mereixen, quan poden viure molt millor? Ho voldrà respectar, Espanya?
Sobre DEMOCRÀCIA? Dialoguem sobre “què és democràcia autèntica” i ho apliquem a Espanya? Exigeixen respecte a la constitució espanyola, però respecten la que es va votar en el seu dia, els governs espanyols? Respecten a la societat catalana? Imposen respecte a la llei… espanyola! Respecta aquesta el que és just i democràtic a i per a Catalunya? On posen els catalans les seves línies vermelles per a poder viure, de debò, en una autèntica democràcia? La voldrà respectar, Espanya?
Sobre JUSTÍCIA SOCIAL? L’estat espanyol ha originat una preocupant i angoixant situació de retallades i pobresa a milers de famílies catalanes. Catalunya pren iniciatives però el govern i el “seu” constitucional les bloquegen. No compleix sentències favorables a Catalunya en aquest camp. Sense recursos, és possible aplicar una justícia social avançada? On posen els catalans les seves línies vermelles en recursos per a una justícia social avançada? Ho respectarà, l’estat espanyol?
Sobre DIGNITAT? Catalunya, primera aportadora en riquesa, primera exportadora, primera concentració industrial… però nul·la influència en les polítiques de l’estat espanyol. Pura colonització, segons qualsevol diccionari. És Nacionalitat? No! Autonomia pràcticament intervinguda, convertida en sub regió espanyola! El PP consulta als seus barons quin finançament concedir a Catalunya; el PSOE “andalús” decideix els límits de recursos per a Catalunya; el que vota el parlament català, fins i tot en referèndum, és invalidat, ignorat. On posen els catalans les seves línies vermelles, el seu mínim en DIGNITAT en el seu tracte amb l’estat espanyol? El respecta, aquest?
Dialoguem, sí… però decidint a partir de les nostres pròpies línies vermelles. O renunciem al benestar, a la democràcia autèntica, a la justícia social, a la llibertat, a la DIGNITAT que mereixem? Què és el coherent i digne?
