El passat dimecres, el Ple de la Garriga va debatre una moció de la CUP –a la qual el grup del PSC ens hi vam adherir– per fer una aposta decidida per a lluitar contra la xacra de la violència masclista i el nostre grup vam fer una demanda a l’impuls d’algunes accions municipals per a continuar aquesta lluita, si bé reconeixem que a l’Ajuntament de la Garriga, com a d’altres ajuntaments, es treballa decididament per eradicar aquesta xacra. La moció, però, demanava anar un pas més enllà, cosa que va semblar que a l’equip de govern no agradava gens.
Sempre he dit que sóc contrari a la celebració dels “Dies Internacionals de”, ja que entenc que mai hem de deixar de lluitar per implementar algunes polítiques concretes: per principis, mai hauríem de deixar de lluitar contra les malalties que ens arrenquen d’una forma tan violenta, a les persones; mai hauríem de deixar de ser solidaris i mai hauríem de tolerar la violència de cap tipus. En aquest cas, parlàvem de la violència sexista i no de cap altra.
Doncs bé, un dia abans del debat al plenari, des de l’equip de govern se’ns va fer una oferta, als dos grups proponents de la moció. I dic oferta, perquè no vaig considerar ni tan sols proposta, el que ens van fer arribar, cosa que vaig poder corroborar el debat al plenari.
El fet és que canviaven tots els acords de la moció per felicitacions cap a l’equip de govern. Poc entenem les mocions (tots plegats), si creiem que aquestes han de lloar i no proposar. Al plenari, aquesta oferta va canviar, retirant les lloances i centrant el debat en el fet de si posem o no posem un cartell a l’entrada de la Garriga on s’indiqués que el nostre poble és un municipi lliure de violència sexista. Doncs bé, el debat va arribar a un punt de mercadeig sobre la retirada o no de la proposta de posar el cartell que desvirtuava la resta de propostes, com ara la redacció i aplicació d’un Pla d’Igualtat de Gènere extern (que, com va dir la Clara Dachs, la Garriga en té un d’intern, però falta elaborar-ne l’extern); formar als treballadors i treballadores municipals per detectar casos de violència sexista al nostre municipi; impulsar que les entitats municipals treballin per eradicar la violència masclista (massa problema no hi veig pas, a que les entitats, a part de les seves activitats, ensenyin principis bàsics, cosa que no dubto que ja facin); i d’altres barbaritats similars.
Doncs, com veieu, el fet de posar un cartell i de no lloar les accions que ja es fan (des de fa anys) a la Garriga, podia acabar per no aprovar una moció que demanava que la Garriga, res més lluny, fes més polítiques de lluita contra la violència sexista.
També em va sorprendre que, des del govern municipal, s’involucrés el projecte C17 de promoció d’hàbits saludables, acabant de fer encara més simplista tot plegat. NO. Simplificar en això em treu de polleguera.
Tot just avui es publica al Diari Ara un article de diverses víctimes en casos molt diversos, ja que la violència de gènere ens deixa víctimes en casos molt diversos.
Finalment, la CUP i el PSC vam acceptar el fet de no posar el cartell en qüestió per aconseguir l’abstenció (sí, només l’abstenció) dels regidors de govern i, només gràcies als vots de la resta de regidors de l’oposició (6, de 17), va prosperar aquesta moció amb el compromís textual del govern municipal de “ok, farem el que podrem”.
En fi, doncs que avui més que mai, no em fa por dir que LA GARRIGA ÉS UN MUNICIPI LLIURE DE VIOLÈNCIA SEXISTA.
