És digne renunciar a la dignitat?En paraules deSalvador Cardús, “necessitem aplicar la màxima exigència crítica (sobre polítics que lideren el procés) però això no té res a veure amb l’ai, ai, ai superficial, gratuït i inútil que mina l’autoestima que ens cal per encarar el tram final del desafiament”; mentrestant, declaracions, titulars i opinions interessades afirmen que el procés està estancat o va a la baixa i noves formacions polítiques s’uneixen a C’s i PSC aspirant a una tercera via que el PP sempre va rebutjar. Vol, l’ara sotmès PSOE, tan sols plantejar un mínim federalisme?
Alhora, Podem & associats segueixen obstinats en una consulta pactada, en una reforma constitucional que és impossible, doncs creure en una reforma de la Constitució amb sensibilitat territorial o qualsevol altra iniciativa de gran abast amb l’actual correlació de forces al Congrés resulta una quimera.
I què n’opina el PP? Doncs que les declaracions on Puigdemont assegurava que “o em dónes un referèndum pactat o faig un referèndum sense pactar” no és diàleg, és imposició. És que potser no ha estat i és una permanent i dura imposició “legal” la que exerceix l’estat espanyol sobre tots els catalans i que és la que ha generat l’independentisme? Alguna proposta per a Catalunya al debat d’investidura? Cap!
I els qui viuen, treballen i tributen a Catalunya… han de desanimar-se? A qui han de votar? A qui intenta representar-los de debò o a qui de cap manera són i seran els seus millors defensors i representants? En definitiva, han de renunciar a la dignitat objectiva i subjectiva que mereixen?
És digne renunciar al benestar i qualitat de vida que podrien tenir els catalans segons el que aporten i generen pel seu treball? És digne ser el primer generador de riquesa, primer exportador i primer pol industrial de l’estat però estar en quart lloc en riquesa per càpita? Cal castigar a la pròpia família i al present i futur dels propis fills votant a qui tant els perjudiquen? No gestionar els propis recursos i estar pendent de pressupostos que no es compleixen, patir infraestructures insuficients, ofecs financers, dèficits fiscals que obliguen a retallades en àrees bàsiques…?
És digne renunciar a viure en una democràcia real a Catalunya? Auto declarar-se demòcrata però donar suport als qui la impedeixen a Catalunya i els qui utilitzen una justícia dirigida per anul·lar als que sí que ho són i actuen per democràcia veritable i moderna?
És digne renunciar al fet que a Catalunya existeixi una justícia social avançada? És digne no exigir la disposició i gestió de tots els recursos propis que permetrien atendre unes evidents necessitats socials?
És digne renunciar a la pròpia cultura i identitat per permetre imposar una altra en clara actitud colonitzadora i excloent?
És digne renunciar a la dignitat i llibertat objectiva i subjectiva que es mereix i que l’estat espanyol nega a tants catalans? Davant la realitat política actual… què és el coherent per qui, a Catalunya, vulgui viure amb DIGNITAT?
Davant d’aquesta realitat, volem independència o… més i pitjor dependència?
