I què, si el procés actual trontolla o s’atura? Publicat: “El pessimisme sobre l’esdevenir del procés sobiranista condeix entre Govern i entitats. El cim entre el president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i els presidents de l’ANC, Òmnium i l’AMI va deixar mal sabor de boca entre els assistents. El veto de la CUP als pressupostos de la Generalitat preocupa i molt. Les entitats sobiranistes creuen que sense pressupostos el procés trontolla. La CUP apareix dividida”. I què…?!
Quants anys porta Catalunya sense la seva llibertat? És pitjor ara la situació que el molt que ha patit al llarg de la història? Hi ha alguna raó per no reiniciar, renovar, el procés una i mil vegades fins aconseguir que tots els habitants de Catalunya visquin amb la dignitat, el benestar, la democràcia i la llibertat que mereixen? No és aquesta la meta i els acords com els pressupostos són només uns passos per aconseguir-ho?
Ja se sap, i es detecta, el que pensen i senten els partits “dependentistes”: major i pitjor dependència de l’estat espanyol. Veiem el que preocupa i pensen els partits i associacions independentistes.
Què pensen i senten els catalans amb dignitat democràtica, ansiosos de llibertat i del benestar que mereixen les seves famílies? Què pensen i senten els milions que han votat i han sortit al carrer? Què pensen i senten tants voluntaris en moltes diferents associacions: ANC, Òmnium, Súmate, etc., militants anònims que cada dia donen testimoniatge dels seus compromisos i objectius? Què faran…? Es conformaran i resignaran… o seran conseqüents i perseverants en la seva lluita democràtica per la seva llibertat, dignitat, benestar…? El procés trontolla. I què…!? Seran conseqüents a l’hora d’anar a votar i tindran en compte l’actuació i el que ofereixen unes i unes altres opcions a favor d’un futur com mereixen? Independència o dependència creixent i negativa? Què decidiran?
Participen els joves catalans en el disseny del seu futur com podrien fer-ho? Publicat: “Catalunya exporta talent. Molts joves ben preparats han d’emigrar”. Voldrien tots els joves que conclouen les seves carreres i estudis professionals trobar oportunitats de feina a Catalunya? Sens dubte! Ho ofereix l’actual situació de dependència de l’estat espanyol i la seva asfíxia econòmica, incompliments i manca d’inversions? Aquí estan els fets! Quin percentatge de joves estan compromesos i participen activament en la materialització d’una Catalunya que pugui oferir-los professionalment, social, econòmica i democràtica, la vida a la qual aspiren? És coherent desitjar trobar una sortida professional i no participar de forma activa en una Catalunya independent que els ho permeti?
Davant d’aquesta realitat, volem independència o… mes i pitjor dependència?
