Sobre aquest tema tinc els meus dubtes raonables. El primer que m’interessava era saber qui és Concepción Dancausa. Doncs filla de Fernando Dancausa, que va ser president de la Diputació de Burgos, més tard alcalde de la mateixa ciutat, procurador de les corts franquistes, conseller del Movimiento i cofundador de la Fundació Francisco Franco. Carai, és el que jo anomeno un demòcrata de tota la vida.
Concepció Dancausa és la delegada del govern espanyol a la Comunitat de Madrid, que va decidir que les estelades quedaven prohibides al Vicente Calderón, en la final de Copa entre el Barça i el Sevilla. Davant l’allau de crítiques, va dir que no pensava rectificar, que exhibir estelades podria suposar un greu problema d’ordre públic i d’enfrontament entre aficionats dels dos clubs. Dancausa ni tan sols va consultar el Ministeri de l’interior.
La premsa espanyola “autèntica” va, majoritàriament, aplaudir la decisió, mentre que la de Barcelona es va dividir entre crítica i queixa segons els mitjans. Xavier Garcia Albiol i Fernández Díaz van expressar el seu malestar mostrant-se contraris a aquella prohibició. Davant un recurs, un jutge de Madrid va anul·lar aquella disposició permetent l’entrada de qualsevol bandera adduint a la llibertat d’expressió, concepte que Dancausa va ignorar.
Va ser cosa seva… o el braç executor d’una ordre superior? Si l’acte el presidia el Rei, no era assumpte d’estat en comptes d’un tema autonòmic? Per esbrinar-ho calia saber què opinaven els membres del govern, en teoria els més qualificats. I, ves per on, el titular d’Interior no en sabia res. La vicepresidenta Soraya, dient que no era un tema polític sinó una qüestió tècnica. Margallo deia el contrari, que es tractava d’una qüestió política. Tots vam pensar… qui millor que Rajoy per aclarir-ho? Naturalment ho va aclarir declarant que es tractava d’un tema que no li pertocava (?). Quin gran polític, tot i estar en funcions!
La final es va jugar i… no va passar res. Segons la retransmissió per TV no hi va haver pràcticament estelades, deu o dotze tirant llarg. A la premsa “autèntica” quasi no hi havia cap fotografia amb estelades. Hem hagut de mirar els diaris anglesos i nord americans per comprovar que, un cop més, el govern de l’estat i els mitjans afins segueixen amagant i/o negant la realitat. Mentre la població espanyola, menys la catalana, s’ho cregui, al Partit Popular ja els està bé.
Un nou ridícul de la caverna i una mostra més de la democràcia existent a l’estat espanyol.
Manel Mas
