El passat divendres dia 13, tres cooperants independents van explicar la situació dels refugiats i el conflicte a Síria a la Sala de l’Auditori de l’Escola de Música de la Garriga.
En Jad, català nascut a Síria, va exposar l’origen del conflicte i la seva persistència, degut a l’important situació estratègica de Síria, mentre que en Marc Sanyé, fotoperiodista, ens va fer arribar a través del reportatge la gran tragèdia que estant vivint milions de famílies; per la seva banda, l’Ivette i l’Anna van explicar la seva experiència en els camps de refugiats.
Tots ells han format un grup d’ajuda als refugiats, EL POBLE AJUDA AL POBLE, que té com a projecte a curt termini desplaçar-se als camps del Líban on actualment hi ha un milió mig de desplaçats. Els podeu trobar al Facebook El Poble ajuda al poble.
L’exposició
La guerra de Síria és més que una guerra civil. Es tracta d’una guerra de guerres degut a la situació geo-estratègica del país, que té la única via de sortida del petroli cap a la Mediterrània des de l’Iraq i els països del golf. És per aquest motiu que conflueixen interessos de grans potències com Rússia, Estats Units i Europa, així com també de l’Iran i els països àrabs.
En l’actualitat, quasi la meitat de la població (uns 10 milions d’habitants) han sortit de Síria cap a diferents països amb l’objectiu de mantenir-se en vida. Només al Líban i a Jordània (països veïns), hi ha mes d’un milió i mig de refugiats a cadascun d’ells i, a Turquia, uns 2 milions.
Respecte el pas cap a les illes gregues, punt de partida cap a la ruta dels Balcans, les màfies organitzades controlen la situació. Arriben a cobrar fins 1500 euros per persona per cobrir els 9 km de mar de la costa fins les illes Lesbos i Cos en embarcacions inflables com les que utilitzem nosaltres quan anem a la platja, on hi fan pujar entre 60 i 70 persones a punta de pistola, la qual cosa ha causat importants baixes humanes.
En els camps de refugiats de Lesbos i Idomeni, on van treballar els cooperants, els refugiats viuen en pèssim estat sense infraestructura bàsica i sota condicions climatològiques molt dures. L’ajuda que reben ve bàsicament dels voluntaris desplaçats, sent pràcticament nul·la la presència de les grans organitzacions. Tot i el treball dels cooperants, per poder menjar, la gent ha d’esperar més de 4 hores, ja que no es dóna a l’abast per cobrir les necessitats.
Actualment, les persones que han arribat a les illes poden optar per demanar asil a Grècia, sol·licitar reagrupació familiar si tenen família en algun país europeu o sol·licitar la reubicació, que vol dir demanar asil a un o més dels 22 països europeus per poder ser acceptats. Les persones que han arribat després del 20 de març, són retornats a Turquia.
Es tracta d’una gran crisi humanitària de milions de persones que s’han vist forçades a abandonar les seves cases amb poca resposta fins ara dels governs europeus. Cal destacar, d’altra banda, la gran solidaritat de les persones que han proporcionat recursos i ajuda als voluntaris per poder fer la seva feina.
En opinió dels voluntaris, la sensibilització de les persones, la difusió i el coneixement d’aquest tipus de situacions pot, en un futur, evitar que aquests conflictes es reprodueixin.
L’acte va ser organitzat per l’ANC de la Garriga i hi van assistir unes 40 persones, que van poder gaudir d’un piscolabis cuinat pel propi Jad, que és un professional de la restauració.
ANC la Garriga
