La festa de Corpus enguany celebra el seu 200 aniversari, si tenim en compte que la primera referència escrita que es té de la celebració data del 1816. Però aquesta té un origen molt més remot, que es remunta tant enrere com a l’alta edat mitjana, al 1262. A La Garriga Digital.cat us oferim un repàs a la història del Corpus i a la seva relació amb el municipi.
El Corpus avui
La festa de Corpus, duta a terme el diumenge després de la celebració de la festa cristiana de Corpus Christi, és la culminació d’una sèrie d’actes al municipi que cada any creixen. El dia de les catifes de flors és considerat la festivitat més representativa del poble, i no té rival al calendari com a reclam turístic de la Garriga –bé, no té rival si no tenim en compte la Fira de la Botifarra que, malgrat ser molt més terrenal, està arrelant fort al calendari garriguenc-.
Durant tota la setmana anterior al Corpus, se celebren desenes d’actes al municipi, que van des de concerts fins a castells, passant per recitals de poesia o concursos d’aparadors. Enguany, a més a més, es preveu un Corpus encara més festiu arran de la celebració del seu 200 aniversari i de la declaració, l’any passat, com a Element Festiu d’Interès Nacional per part de la Generalitat.
30 catifes, més d’un quart de milió de flors i elements vegetals, un desplegament de catifes, enramades, altars, ous ballarins, convidats il·lustres –tals com una representació del poble sicilià de Noto, on se celebra també una Infiorata que cobreix de flors els carrers- i tot un seguit de dissenys florals culminats amb una catifa de 200 metres quadrats a la Plaça de l’Església commemoraran aquest any l’aniversari de la festa.
També hi haurà castellers, balls, exposicions, concursos, portes obertes dels edificis modernistes del poble, curses de colors –en préstec directe de l’hinduisme- i tot un seguit d’activitats culminades en la processó, on l’art efímer de les catifes és destruït com a ofrena religiosa. Perquè no oblidem que, malgrat el seu arrelament popular actual, el Corpus apareix com a festivitat religiosa cristiana.
El Cos de Crist
Corpus Christi, el nom llatí del Cos de Crist, és la denominació que rep aquesta festa al moment de la seva creació, el 1262. Aquesta, de caràcter mòbil, commemora l’Eucaristia, és a dir, la celebració de la comunió cristiana reminiscent del Sant Sopar, i se celebra cinquanta dies després del Diumenge de Resurrecció. Perquè al 1262? Bàsicament perquè al Papa Urbà IV se li estaven descontrolant els feligresos.
En ple segle XIII, en els anys més foscos de l’alta edat mitja, la pràctica de la religió cristiana segueix, en molts casos, mesclada amb elements pagans d’origen natural, restes atàviques del culte a la natura. Tal és el cas que ens ocupa: la celebració de l’adveniment de la primavera mitjançant la disposició d’elements naturals com flors o branques als carrers i cases dels pobles. A més a més, la fe cristiana es troba dividida entre diversos corrents herètics al voltant de la discussió sobre si Crist va estar present o no al Sant Sopar.
Tot plegat canvia el 1246, quan, arran de les visions de Juliana de Bethune, priora d’un monestir prop de Lieja, s’estableix que el Sant Sopar va tenir lloc exactament 50 dies després del Sant Sopar, al qual va assistir Jesús. Amb molta visió comercial, el bisbe de la mateixa diòcesi decideix commemorar-ho amb un festival de caràcter radicalment oposat a l’austeritat de la Setmana Santa. El 5 de juny de 1249 se celebra a Mont Cornillon el primer festival de Corpus Christi.
Ràpidament –segons estàndards medievals-, 13 anys després, el Papa decideix donar la seva benedicció a aquesta festa i, de pas, fer que tots els rituals de primavera pagans s’incorporin a aquesta celebració cristiana, solucionant amb gran eficàcia el problema de les heretgies i de les festivitats paganes de primavera a la cristiandat. Amb tot, la celebració segueix sent un fenomen restringit a una localitat belga, fins que, al 1316, el Papa Joan XII decideix fer una butlla papal que estengui la festa a tota la cristiandat.
El Corpus a Catalunya i la Garriga
Les primeres dates en què es té constància de la celebració del Corpus a Catalunya són el 1318 a Vic, el 1322 a Manresa i el 1323 a Barcelona. La festa s’estén com la pólvora, i celebracions com les enramades d’Arbúcies i Sallent, la Patum de Berga o les catifes de Sitges i Barcelona –d’arrel eminentment pagana- s’acullen al paraigua de la celebració cristiana. Malgrat no n’hi hagi referències escrites, és de suposar que la festivitat arriba sobre la mateixa època a la Garriga. Tot i així, la primera referència sobre paper de la festa al municipi de la que es té constància és del 1816, quan el bisbe Pau Sitjar presideix la processó en una visita al poble.
Les catifes de flors són el reclam principal del Corpus garriguenc. En una versió, sense contrastar, es diu que la primera catifa la va encarregar fer Manuel Raspall a la plaça de Santa Isabel el 1928. El primer registre documental d’una catifa floral de Corpus és del 1940, on s’hi estableix que se’n varen confeccionar 5 al carrer Cardedeu, però probablement el costum és anterior.
De tot plegat, en destaca de la realització de les catifes el caràcter eminentment popular, on pràcticament la totalitat del municipi col·labora, si no a la seva realització, a la preparació del material floral, i no hi ha garriguenc que no participi a la festa o tingui amics o familiars que ho facin. Els carrers organitzen comissions de Corpus per a cadascun d’ells i s’acaba fundant l’Associació Cultural del Corpus de la Garriga, que, juntament amb l’Ajuntament i l’església, organitzen la festa.
Paga la pena destacar que la celebració del Corpus a la Garriga és eminentment popular i un element transversal a tota la població, independentment de si practiquen el culte cristià o no. Des de fa més de trenta anys, a més a més, hi participen les escoles, amb el que s’assegura la transmissió cultural de la festa. Els actes floreixen –l’acudit era inevitable- al voltant de la celebració i la festa anteriorment cristiana s’estén a un àmbit molt més inclusiu a tota la població. Enguany, 200 anys més tard de la seva primera celebració, el Corpus garriguenc surt de l’església, és recuperat pel poble, i amb la declaració de festa d’interès nacional, s’hi convida a tota Catalunya.
Marc Bellmunt
