Tot i que la majoria dels mortals respondríem “no” a la pregunta, sembla que, degut al poc o nul coneixement de les lleis, devem estar equivocats. La sagrada Constitució espanyola és el marc legal i jurídic d’on es desenvolupen totes i cadascuna de les lleis i normes, així com els reglaments específics per als seus bons i obligats compliments.
Si la carta magna és la llei de lleis (diguem-ne la bíblia política), el Tribunal Constitucional és el màxim organisme per a la seva correcta interpretació. Ell es cuida de dirimir aquells possibles enfrontaments entre l’estat i les autonomies o aquestes entre si. Les decisions i sentències de l’alt tribunal són inapel·lables i no es poden recórrer. En resum, si la família en situació d’emergència no pot atendre els pagaments, no tenir aigua, gas o electricitat per tall de subministrament, és del tot constitucional.
Rentar la roba a mà amb aigua freda i no poder banyar un nadó de mesos, és del tot legal. No poder planxar o escalfar un plat de sopa i, a la nit, haver d’utilitzar una espelma per transitar per la casa, també. Què carall, si ho diu el Constitucional s’ha de complir; aquí no val cap més tipus d’interpretació: la llei és la llei i s’ha d’acatar. Diran que sóc busca-raons però m’agradaria que els jutges passessin per aquesta emergència, les 48 hores prèvies a la sentència, només per veure si interpreten correctament el text constitucional.
El tribunal ha hagut de sentenciar perquè s’ha creat un conflicte de competències entre l’estat i la Generalitat. Aquesta és la seva funció però ha perdut una gran oportunitat per reinterpretar, de forma positiva, el text legal. Basant-se en el que li reclamava l’estat (tots els espanyols són iguals), en comptes d’anul·lar la normativa catalana, podia haver suggerit que l’estat establís una norma a escala estatal similar a la de la Generalitat.
La sentència podria haver estat: “Considerem il·legal la normativa catalana sobre pobresa energètica; ara bé, es permetrà de forma transitòria la seva aplicació mentre el govern de l’estat no estableixi una resolució per atendre totes les famílies espanyoles que es trobin en estat d’emergència”. Això hauria quedat bé però s’hauria interpretat com una puntada de peu al govern de Rajoy i no podia l’alt tribunal tenir una descortesia per qui tant ha fet per ell. Qui nomena els membres del tribunal?
Però la puntada li ha acabat donant la UE, doncs només sis dies després de la sentència del TC, la Unió Europea va votar una resolució perquè es garanteixi que, en el període d’hivern, no es tallin els subministres d’energia a les famílies més vulnerables. En el seu discurs final el representant hongarès, Tamás Meszerics, que va presentar la moció, va dir: “la moratòria és imperativa, no s’ha de morir ningú a Europa per manca de calefacció”.
Com reaccionarà Rajoy i el seu govern en funcions? S’avergonyiran, potser? Si fins ara no s’han avergonyit de res, no crec que canviïn d’actitud. El seu ADN no els ho permet.
Manel Mas
