El títol de l’article és el menys important, doncs l’adjectiu podria ser fal·laç, fatxenda, espanyolista mentidera, anti catalana, unionista, etc. Un tipus de premsa al que li agrada, en línies generals, parlar malament de Catalunya, criticar-la i proferir tota mena d’improperis a la Generalitat, als seus polítics i als ciutadans que volen la independència.
Només cal fixar-nos, a tall d’exemple, en els comentaris que la premsa madrilenya sense cap excepció, van fer dels representants d’ERC i, en especial, de Gabriel Rufián, per la seva intervenció en el fallit debat d’investidura de Pedro Sánchez. Uns més que altres, tots els diaris van ser molt crítics amb ell, arribant a la desqualificació personal i l’insult, en alguns casos.
Quan els polítics del PP declaren que Catalunya no ha fet fallida gràcies a la solidaritat d’Espanya, els diaris ho publiquen en primera pàgina i a grans titulars. Ningú declara que el motiu és el dèficit fiscal que, a hores d’ara, s’apropa als 300.000 milions d’euros. Cap diari de la capital va criticar Montoro per haver-se inventat “las cuentas territorializadas” per rebatre els càlculs de Mas-Collell. El que deia Montoro ja els anava bé.
Quan va haver-hi un problema a l’AVE que va perjudicar durant unes hores uns vint mil usuaris per un robatori de coure, la premsa va carregar contra els mossos d’esquadra com si la seva missió fos vigilar les vies del tren. També van ajudar les declaracions del “gran ministre”, Fernández Díaz, ja que va carregar tota la culpa als mossos.
La mateixa premsa no ataca l’Estat, Renfe o Adif quan Rodalies a Catalunya deixen de funcionar (cosa que passa sovint) no bramen perquè 90.000 persones arribin tard a la feina i que la incidència pugui durar dies i dies; no critiquen la manca d’inversió que és més que evident (pressupostada i no realitzada). Per què ho havien de fer? Ha passat a Rodalies de Madrid? No. Doncs no cal donar excessiva publicitat a Catalunya.
L’última, per no allargar-me, ha estat la notícia de Standar&Poor’s, que rebaixa el rating de la Generalitat de Catalunya pel deute a llarg termini i pels elevats nivells de dèficit, segons ha informat el grup de valoració de riscos. La premsa de què parlem (La Razón i El Mundo) s’ha afanyat a comparar-nos amb Albània i Ruanda. Què més voldrien, aquests països, que poder tenir el nivell de Catalunya. Sobretot l’africà.
Jo voldria advertir a aquests diaris (perquè no fessin el ridícul) que el deute de Catalunya existeix gràcies a l’Espanya que tant estimen i defensen, que recapta els nostres impostos i ens aboca a una situació que, en cas d’Independència, no existiria. Dir-los, que el deute català, tot i ser elevat, representa el 35% del PIB, mentre que el deute espanyol, a hores d’ara, és del 99,5%. Qui està més a la vora de la fallida, Catalunya o Espanya…?
Manel Mas
