Estirant el fil etimològic de “A quarts de quinze”

0
137

Campanar; del llatí campana, gentilici de la regió de Campània, d’on provenia el bronze per fabricar-les.

– Sonada la polèmica de les campanes de Girona, eh?

– Què vols dir?

– Noi, deus ser l’únic que no ha sentit tocar campanes sobre la picabaralla d’una hostelera de Girona i la catedral.

– Picabaralla?

– Doncs que ella no en vol sentir tocar, de campanes. Que els seus clients no agafen el son i que les reserves li van a la baixa.

– Què dius ara? L’Assumpta i la Beneta ja no tocaran ni quarts ni hores?

– Això mateix. Les volen fer passar per boges.

– Doncs que toquin a tres quarts de quinze, i ja no molestaran a ningú.

– Que n’ets de beneit !

– I l’ajuntament, què hi diu?

– Que això és més vell que l’anar peu. Que des que hi ha campanes hi ha batalls, i campaners i tocacampanes. Però que miraran d’arreglar-ho.

– I els veïns?

– Els veïns diuen que allò que penja del campanar són l’Assumpta i la Beneta, un autèntic atribut tradicional. Que els agrada la música celestial, el so de la catedral.

– I tu com ho veus?

–  Per mi, que continuïn repicant, com han fet sempre, i que no siguin els de fora els que les facin emmudir. Que al final, seran la Beneta i l’Assumpta que voldran fer campana, o anar a processó enlloc de repicar.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.