Estirant el fil etimològic de “A quarts de quinze”

0
224

Campanar; del llatí campana, gentilici de la regió de Campània, d’on provenia el bronze per fabricar-les.

– Sonada la polèmica de les campanes de Girona, eh?

– Què vols dir?

– Noi, deus ser l’únic que no ha sentit tocar campanes sobre la picabaralla d’una hostelera de Girona i la catedral.

– Picabaralla?

– Doncs que ella no en vol sentir tocar, de campanes. Que els seus clients no agafen el son i que les reserves li van a la baixa.

– Què dius ara? L’Assumpta i la Beneta ja no tocaran ni quarts ni hores?

– Això mateix. Les volen fer passar per boges.

– Doncs que toquin a tres quarts de quinze, i ja no molestaran a ningú.

– Que n’ets de beneit !

– I l’ajuntament, què hi diu?

– Que això és més vell que l’anar peu. Que des que hi ha campanes hi ha batalls, i campaners i tocacampanes. Però que miraran d’arreglar-ho.

– I els veïns?

– Els veïns diuen que allò que penja del campanar són l’Assumpta i la Beneta, un autèntic atribut tradicional. Que els agrada la música celestial, el so de la catedral.

– I tu com ho veus?

–  Per mi, que continuïn repicant, com han fet sempre, i que no siguin els de fora els que les facin emmudir. Que al final, seran la Beneta i l’Assumpta que voldran fer campana, o anar a processó enlloc de repicar.

Article anteriorCua de vedella amb salsa
Article següentCarta oberta a Cristóbal Montoro
Hola! Sóc La Garriga Digital.cat! Aquest és el meu número de telèfon, per si tens alguna cosa a dir-me: 698 578 064. Si vols, també em pots escriure un Whatsapp :)

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.