Estirant el fil etimològic de “titellaire”

0
19

Procedent del Pulcinella italià, la titella o putxinel.li és una figura o ninot que es mou de manera que sembla que el seu moviment és autònom.

D’origen onomatopeic pel tit-tit que fan els titellaires mentre mouen els ninots, o per imitació de la veu aguda amb què imiten i escarneixen la veu dels personatges.

La veu de l’alcadessa de Barcelona s´ha deixat sentir arran de la polèmica detenció i empresonament dels ” titellaires de Madrid”.  Ho ha deixat ben clar a Facebook: “La sàtira política no és delicte. A una democràcia sana, a un Estat de Dret, s’ha de protegir tota llibertat d´expressió, fins i tot la que no ens agrada, fins i tot la que ens molesta”.

Ada Colau deu tenir, encara, ben present la denúncia interposada el 2014 contra la Delegada del Govern a Madrid, Cristina Cifuentes, que la vinculava a ella i als membres de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca amb grups filoetarres. Cifuentes no va anar a declarar. Els seus advocats, reconeixien els fets, però afirmaven que l’emparava la seva llibertat d´expressió.

Sembla que la preuada llibertat d’expressió no empara tothom amb el mateix rigor. Rigor excessiu per alguns, rigor molt lax per altres, i poc comprensible socialment.

Anem a parar, avui, al refranyer, per popular i per savi.  En la vella metàfora de la “llei de l’embut”, el broc gros, ample i generós “empara” els privilegiats. El broc estret i restrictiu “escanya” els desfavorits.

Guardem-lo aquest vell embut. De cap per amunt, filtra, depura i decanta. De cap per avall, invertit a mode de barret de broma. En posició horitzontal, perdrà el seu ús quotidià, però com a altaveu manual de fortuna (improvisat), encara n´hi podrem treure profit.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada