Si ens fixem en la premsa diària observarem que la mateixa notícia es presenta de forma diferent i s’analitza més diferent, encara. En la situació d’ingovernabilitat que es viu a l’estat espanyol, sembla mentida que hi hagi tantes opinions diferents o que aquestes canviïn, d’avui per demà, segons el diari o periodista que signa l’article. Només l’editorial del mitjà manté una línia definida segons el grup editorial al qual pertany.
A Espanya hi ha quatre paraules que en política no s’utilitzen: negociació, pacte, dimissió i responsabilitat; d’acord amb aquesta afirmació, permetin-me, benvolguts lectors, que els digui la meva opinió sobre el moment actual, davant la sessió d’investidura que va començar ahir.
Rajoy, un personatge sense definir, que no ha complert res del programa electoral que va presentar, que ha retallat el que li ha convingut (perjudicant la classe obrera, no a les grans empreses) ha apujat l’IVA, reduït la dependència, promogut lleis infames (Wert, Mordassa), no s’ha enfrontat al problema català i, ni tan sols, ha intentat solucionar-lo. Carregat com està de corrupció el seu partit, no admet cap tipus de responsabilitat ni es planteja dimitir. Negociar i pactar sí; però fixant les regles del joc i sent ell president.
Sánchez ha obtingut el pitjor resultat electoral del PSOE. No agrada a uns quants barons del partit, entre els quals Susana Díaz, la sultana d’Andalusia. Sabedor de no tenir garantit la secretaria del partit, ha sorprès propis i estranys pactant amb C’s i proposant que els afiliats donessin el vistiplau. Susana Díaz no pot protestar, ella governa amb l’ajut de C’s i les bases li han atorgat confiança. Passi el que passi s’ha refermat i, en el cas de noves eleccions, tornarà a ser el cap de llista socialista.
Rivera, donant suport a PSOE i PP a Andalusia i Madrid respectivament, va creure’s que tindria un gran èxit el 20-D recolzat com estava per l’Ibex 35 i la seva presència continua en programes de TV. Havent fracassat li interessava pactar el que fos per continuar tenint opcions de futur; s’ha trobat un Sánchez necessitat i ha pactat amb ell. No tenen suficients escons i no és probable que se’n surtin però, davant els votants, podran presumir tots dos d’haver-ho intentat, negociat i pactat.
Iglesias ha estat coherent fins a un cert punt, ha superat Rivera i tenia opcions de pactar amb el PSOE. Tothom diu que el tema del referèndum català ha estat el principal escull per impedir-ho. Jo crec que ha estat la seva prepotència a fixar condicions i fer-les públiques abans d’asseure’s en una taula de negociació. Exigir d’entrada uns ministeris i per a ell una vicepresidència estava fora de lloc. Tampoc veig normal visitar el cap d’estat en mànigues de camisa i al cap d’uns dies assistir a la gala dels Goya amb esmòquing.
Preveure el futur no és el meu fort però, encara que ningú ho desitgi, crec que hi haurà noves eleccions. És probable que el PP i Podem perdin alguns vots i els guanyin PSOE i C’s. Seran suficients per desencallar l’actual situació? Molt haurien de canviar les coses. Probablement en tornarem a parlar.
Manel Mas
