Estirant el fil etimològic de la barra

0
129

Què diuen ara? A Barcelona tenen més barra que a d’altres ciutats? Al centre, pel que sembla, sí. Es calcula que hi ha un bar per cada 118 habitants i un restaurant per cada 267 habitants.

BARRA: taulell d’un bar on se serveixen menjars i begudes per a ser consumides allà mateix.

La paraula barra és polisèmica i els diccionaris en recullen altres significats i expressions:

– Mandíbula.

– Atreviment degut al menyspreu del que diran o pensaran els altres. “Tenir barra”, ser un “barra”, un “barrut”.

Diu que els que tenen “bona barra” són considerats bons i molt menjadors. Dels que tenen “la barra” d’agafar sempre el tros més gros o acabar el plat de canapès quan encara no ha arribat la meitat de la parentela, en diem que son una colla de golafres “barruts”. I és que, quan es tracta de fer bellugar la “barra” (mandíbula), qui no corre, vola.

I a la barra (del bar), on tothom es relaxa i tot és menys encotillat que a taula, “tenir barra” pot ser, fins i tot, avantatjós. Agafar lloc a cops discrets de colze, barrant el pas als barruts que miren de colar-se, aixecar el braç i la veu més que la resta per cridar l’atenció del cambrer més atent, demanar les tapes més variades i el millor pa (de barra) sucat amb tomàquet de penjar.

Tal vegada, el “rei de la barra”, per impresentable, és aquell que, després de “fotre´s (ups, posar-se) les botes”, fa una visita obligada a l’excusat, i en sortir, enfila dissimuladament cap a la porta de sortida, fent un galdós “sen(se) pa(gar)”. Obsequi de la casa.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.