Què diuen ara? A Barcelona tenen més barra que a d’altres ciutats? Al centre, pel que sembla, sí. Es calcula que hi ha un bar per cada 118 habitants i un restaurant per cada 267 habitants.
BARRA: taulell d’un bar on se serveixen menjars i begudes per a ser consumides allà mateix.
La paraula barra és polisèmica i els diccionaris en recullen altres significats i expressions:
– Mandíbula.
– Atreviment degut al menyspreu del que diran o pensaran els altres. “Tenir barra”, ser un “barra”, un “barrut”.
Diu que els que tenen “bona barra” són considerats bons i molt menjadors. Dels que tenen “la barra” d’agafar sempre el tros més gros o acabar el plat de canapès quan encara no ha arribat la meitat de la parentela, en diem que son una colla de golafres “barruts”. I és que, quan es tracta de fer bellugar la “barra” (mandíbula), qui no corre, vola.
I a la barra (del bar), on tothom es relaxa i tot és menys encotillat que a taula, “tenir barra” pot ser, fins i tot, avantatjós. Agafar lloc a cops discrets de colze, barrant el pas als barruts que miren de colar-se, aixecar el braç i la veu més que la resta per cridar l’atenció del cambrer més atent, demanar les tapes més variades i el millor pa (de barra) sucat amb tomàquet de penjar.
Tal vegada, el “rei de la barra”, per impresentable, és aquell que, després de “fotre´s (ups, posar-se) les botes”, fa una visita obligada a l’excusat, i en sortir, enfila dissimuladament cap a la porta de sortida, fent un galdós “sen(se) pa(gar)”. Obsequi de la casa.
