Un cop més, el plenari del mes de febrer va estar protagonitzat per l’apartat de mocions, on punts com la proposta de declarar el rei espanyol persona non grata al municipi de la Garriga varen dividir els representants polítics. Es va aprovar, això no obstant, una moció en suport als titellaires empresonats a Madrid, així com la presa de possessió dels nous regidors de CiU i ICV Jordi Calatrava i Carme Pérez Farrerons, que substitueixen Vicenç Guiu i Israel Molinero, respectivament.
D’aquesta manera, el Ple es va obrir amb la presa de possessió dels regidors Sr. Jordi Calatrava Adell (CiU) i Sra. Carme Pérez Farrerons (ICV-EUiA-E), amb el nomenament dels càrrecs escaients a diferents òrgans del Consistori. Davant les disposicions legals de jura del càrrec, que inclouen jura de lleialtat a la monarquia i constitució espanyoles, Calatrava afirmava prometre per “imperatiu legal” i expressava que, per “voluntat democràtica” del poble català, declarava també fidelitat a la declaració del Parlament per aconseguir un estat català lliure i sobirà. Farrerons, per la seva banda, prometia que es dedicarà “amb convicció i constància” tant als seus votants com al conjunt de població de la Garriga, per fer-ne un poble just, solidari i ecològic.
En un caire predominantment administratiu s’aprovaria l’autorització de compatibilitat laboral de l’enginyer municipal, on Farrerons s’abstenia al “tenir dubtes” sobre la dedicació completa de l’enginyer, al que l’alcaldessa responia que la seva labor va “més enllà de la feina” per a entrar dins del “camp del compromís”. Després d’aquesta administració, s’aprovaria per unanimitat la sol·licitud al Departament d’Ensenyament d’autorització de desafectació de dos habitatges dels mestres, ubicats al CEIP Puiggraciós. Neus Marrodán explicava que els darrers anys s’ha recuperat progressivament aquests habitatges per emprar-los com a habitatges públics i d’emergència, però que això requereix de l’autorització del Departament d’Ensenyament.
També per unanimitat s’aprovaria el nomenament com a membre de Vallès Oriental TV i els seus òrgans de gestió de l’alcaldessa com a representant de la Garriga, així com el model del registre de béns patrimonials i d’activitats dels membres electes de l’Ajuntament, declaracions que tots els membres del plenari hauran de fer públiques. A aquestes declaracions, que s’espera publicar el dia 29 de febrer, constaran propietats immobiliàries, comptes bancaris, accions en borsa i vehicles posseïts pels integrants del plenari i es revisaran de nou en acabat la legislatura.
Pel que fa als afers econòmics de l’Ajuntament, s’aprovava la modificació del pla d’inversions i el seu finançament previst per l’exercici econòmic 2016. Budó explicava al plenari que una sèrie de subvencions previstes per part d’autoritats supramunicipals com la Diputació o la Generalitat necessitarien ser complementades amb recursos propis de l’Ajuntament o crèdits bancaris, com és legalment establert. Tot i així, quan es va aprovar aquesta complementació no es tenia en compte una nova una llei aprovada el gener d’enguany que fa que no es puguin sol·licitar crèdits bancaris per complementar subvencions si no es té tancat el pressupost de l’exercici anterior. En aquest punt es modificaven les fonts de finançament per tal de poder demanar legalment les subvencions. Només ICV es va abstenir en l’aprovació d’aquesta revisió.
Budó donaria compte també de l’estat d’execució del pressupost al quart trimestre del 2015, amb un 73’23% de despeses executades i un 95’6% pagades. Pel que fa a ingressos, el 83’91% estan sol·licitats però només un 71% cobrats, per un problema de lleugera morositat en el pagament d’impostos. En darrer lloc, el deute de l’Ajuntament ascendeix a 2.891.913,07 € , tot en deutes a llarg termini. Aquest deute correspon a un endeutament del 17’40%, quan la llei permet un endeutament de fins el 75%. L’Ajuntament roman també dins de la llei pel que fa al termini de pagament de factures, que no excedeix els cent dies en cap cas.
Com ha estat la tònica des del principi de la legislatura, l’apartat de mocions caldejaria el Ple. La primera moció, de la CUP i el PSC, demanant el desenvolupament de polítiques d’igualtat internes a l’Ajuntament de la Garriga i les seves contractacions, va ser aprovada per unanimitat, no sense que Juliet Grau, Regidora d’Igualtat, retragués a la CUP que un pla com aquest ja està en funcionament a l’Ajuntament i qualifiqués la moció de “fora de lloc”, al que Álex Valiente, del PSC, va respondre considerant que no és feina de l’oposició preguntar a l’equip de govern què s’està fent, sinó responsabilitat del govern d’informar de la seva tasca.
La segona moció, presentada per la CUP, Acord i SI per declarar Felip VI persona non grata i declarar la Garriga municipi no lligat a la monarquia espanyola va encendre el debat al Ple, com sol passar amb mocions d’aquest caire. Roger Prims, per la CUP, presentava la moció declarant que no és específica a la monarquia borbònica sinó referida a la monarquia com a concepte en general. Prims qualificava la moció d’acte de “radicalitat democràtica” i reclamació de la “igualtat de tots els ciutadans davant la llei i la seva igualtat d’oportunitats”.
La primera intervenció, curiosament, va venir de la mà del Secretari de l’Ajuntament, que avisava que el cinquè punt, que demanava retirar símbols monàrquics de l’Ajuntament, va contra la llei vigent. Advertia tanmateix que aquesta moció pot conduir a un contenciós administratiu. Jordi Pubill, per CiU, afirmava que al seu grup no son monàrquics però votarien en contra de la moció, sense més explicacions. Per la seva banda, Acord, en la veu d’Albert Benzekry, s’hi mostrava a favor, afirmant que la monarquia és una institució medieval, amb uns valors oposats a la igualtat i per la qual no se senten representats.
Com era d’esperar, la reacció d’Ángel Guillén, per Ciutadans, va fregar la fúria. Guillén obria la seva rèplica afirmant que “aquesta moció és fruit d’un gran deliri”, acusant als seus impulsors de “sectaris” i reblant que la Guerra de Successió no va tenir cap intenció d’atacar el poble català i que tot plegat són “falsedats”. Guillén va acusar d’intolerants a la CUP, Acord i SI i va refusar també que a la moció es vinculi el regnat de Joan Carles I amb el franquisme. El seu vot, com no podia ser d’altra manera, va ser en contra.
També en contra seria el vot del PSC, que tot i afirmar que creu en l’eliminació de la Corona, en tant que no l’entenen com a necessària, afirmaven que la moció ultrapassa “competències” i “legalitats” del municipi. Xavier Bernaldo, per Solidaritat Catalana per la Independència, es mostrava sorprès de que CiU votés al costat de Ciutadans i reblava “no és la nostra monarquia, a mi declarar-la non grata m’és igual”, votant-hi a favor. ICV es va abstenir, tot i definir-se com a republicans.
Al seu torn de rèplica, Roger Prims acusava CiU i d’altres formacions de “puta-i-ramoneta-isme” i recalcava l’absurd de defensar una república catalana sense condemnar la monarquia espanyola. Pel que fa a Guillén, l’acusava de beure de fonts “força seques” quan cap de les fonts historiogràfiques d’autoritat donen suport als seus arguments. La moció va ser rebutjada amb els vots en contra de CiU, C’s i el PSC, l’abstenció d’ICV i els suports de la CUP, Acord i SI.
Seguidament, es presentava la moció de C’s, PSC i SI demanant el seguiment i execució de les mocions del Ple i publicació d’aquest seguiment al web de l’Ajuntament. La moció considerava que, actualment, resulta difícil saber l’estat de treball sobre les mocions aprovades a l’Ajuntament, demanant que al portal de transparència s’hi publiqui l’estat d’execució de les mocions aprovades i els seus acords. CiU i Acord s’abstenien, considerant que el format de la moció hauria d’haver estat de prec, però tot i així la moció prosperava amb els sis vots a favor de la resta de forces del plenari.
També va resultar polèmica la moció de C’s en contra de l’acumulació de càrrecs polítics, ja que considerava que aquest fenomen és l’arrel de la desafecció en vers la política que senten alguns ciutadans. Tant CiU com Acord hi votaren en contra, considerant la moció “desendreçada” i que no atacava el problema real que causa aquesta desafecció: la corrupció. Aquesta valoració era compartida per la majoria de forces de l’oposició que, amb tot, s’abstenien per considerar que la moció obria un debat vàlid. Amb només el vot favorable de C’s, l’abstenció de la CUP, el PSC, SI i ICV, i l’oposició dels onze vots de CiU i Acord, la moció fracassava.
La darrera moció del Ple, presentada per CiU, Acord, i la CUP en suport dels titellaires empresonats a Madrid va estendre de nou el consens, amb totes les forces donant-hi suport, llevat de Ciutadans. Budó, afirmava que l’actuació de les autoritats de la capital espanyola és símptoma d’un país “malalt i retrògrad” del qual “volem marxar”, mentre que Roger Prims, per la CUP, recordava l’“historial lamentable” en matèria de llibertat d’expressió de l’estat espanyol. Només Ángel Guillén, per Ciutadans, retirava el seu suport a la moció, de la que s’abstindria, afirmant que Ciutadans dóna suport a les instàncies judicials en la seva defensa de “la dignitat de les víctimes del terrorisme”.
Marc Bellmunt
