On és l’honestedat de Mariano Rajoy?

0
114

Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, l’honestedat és el que s’atribueix a la persona honesta. La paraula honest deriva del llatí honestus,-a-um. Aquella persona que es conforma al que exigeix el deure, la probitat, la consciència, que és raonable, moderat… Si busquem els sinònims d’honestedat la llista és llarga: decència, castedat, honradesa, integritat, virtut, justícia, puresa, continència, moderació, rectitud, equitat, sinceritat…

Té Rajoy alguna d’aquestes virtuts? És conscient, raonable o moderat quan les coses van en direcció contrària als seus desitjos? És decent, just i honrat no acceptant els resultats de les urnes? És honest amb els habitants de Catalunya a qui els nega el pa i la sal? Com és possible que un individu així pugui obtenir la confiança de milions de votants?

Potser manca una darrera pregunta: és veritablement demòcrata? Quan el poble català, a través del seu Parlament, aprova un Estatut; quan el poble espanyol, a través del Congrés i el Senat, aprova el mateix Estatut i, per últim, els catalans l’aproven en referèndum i entra en vigor… per què inicia un recurs d’inconstitucionalitat? Per què no accepta el resultat sorgit dels representants de milions de persones? Ha donat mai cap explicació?

Que el Tribunal Constitucional tardés quatre anys per emetre una sentència, posa en evidència que no trobava que l’Estatut estigués al marge de la legalitat, només un tribunal amb la majoria “popular” va optar per escapçar-lo i no per unanimitat dels seus membres, el que posa en dubte, presumptament, la divisió de poders de l’estat, ja que hi mancaven dos magistrats i que el PP es va negar a substituir-los.

Tot i haver estat la força més votada, Rajoy no pot formar govern. Acostumat a tenir la majoria absoluta no sap negociar, pactar ni parlar amb ningú que no sigui Angela Merkel. La no presència en un debat a quatre i la pantalla de plasma així ho demostren. Aquests dies les xarxes socials van plenes de discursos seus. Vol un govern com el de Matas a les Balears! “T’estimo cony, t’estimo!” dirigit a l’expresident de la Diputació de València i alcalde de Xàtiva; “Jo confio en Bàrcenas!” o “Rita, ets estratosfèrica!”, dirigit al caloret de la Barberà.

Un personatge així ens pot governar? La seva “amiga” Esperanza Aguirre dimiteix perquè dos personatges, nomenats per ella, estan inculpats; independentment o no d’una possible segona intenció de la Espe, el que ha fet és coherent. Quants, a més de Bárcenas i Matas, ha nomenat ell i estan inculpats o a la presó? Com és que ningú vulgui pactar amb ell? Jo li aconsellaria dimitir, però aquesta paraula no figura en el manual popular.

La seva educació té molt a desitjar, no li ha importat que tothom veiés la seva negativa a encaixar la mà a Sánchez. I si així es comporta el líder, no ens hem d’estranyar que Garcia Albiol abandoni un acte quan el president de Catalunya es queixa del mal tracte que patim en infraestructures gràcies als populars. O que els seus diputats abandonin un Ple quan es condemna el franquisme. És presumptament honest, Rajoy, amb Catalunya? I… per extensió, ho és el mateix Partit Popular?

Manel Mas

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.