Estirant el fil etimològic del “galliner”

0
119

Teatre; del grec théatron, “lloc per a contemplar”, derivat de theáomai “mirar”.

Tenim “teatre” garantit, almenys una temporada més, al Congrés dels Diputats de Madrid. L´assignació de places ha esverat el galliner abans d´hora i als de Podemos els va treure de polleguera la votació que els arraconava al “galliner” de l´hemicicle. Quin despropòsit, quina “cacicada”!!!! “Treballarem igual, com si ens envien a la cafeteria”, ironitzava Iñigo Errejón.

L´origen dels “galliners” als teatres

Els primers teatres europeus “a la italiana” (segle XVII) estaven il·luminats amb espelmes que penjaven del sostre en llums de tipus aranya (salamó) i el risc de degoteig de cera impedia que s´instal·lessin seients a la platea. Per aquest motiu, alguns espectadors s´estaven drets, a prop de l´escenari, per tal d´evitar les escaldades de la cera.

Ara bé, de gent amb diners sempre n´hi ha hagut, i aquests, es costejaven seients a l´amfiteatre i a les llotges. Amb sorna i menyspreu, que d´això també n´hi ha hagut sempre, anomenaven “gallinam” als de les primeres files.

Quan els teatres s´equiparen amb combustibles menys embrutadissos (petroli o gas), la platea s´equipà amb seients que millorarien considerablement la visibilitat, la comoditat i encaririen el preu. Però la ferum i el xivarri del “gallinam” no desaparegué: es desplaçà a la part més alta de l´amfiteatre, donant nom al famós “galliner”.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.