Teatre; del grec théatron, “lloc per a contemplar”, derivat de theáomai “mirar”.
Tenim “teatre” garantit, almenys una temporada més, al Congrés dels Diputats de Madrid. L´assignació de places ha esverat el galliner abans d´hora i als de Podemos els va treure de polleguera la votació que els arraconava al “galliner” de l´hemicicle. Quin despropòsit, quina “cacicada”!!!! “Treballarem igual, com si ens envien a la cafeteria”, ironitzava Iñigo Errejón.
L´origen dels “galliners” als teatres
Els primers teatres europeus “a la italiana” (segle XVII) estaven il·luminats amb espelmes que penjaven del sostre en llums de tipus aranya (salamó) i el risc de degoteig de cera impedia que s´instal·lessin seients a la platea. Per aquest motiu, alguns espectadors s´estaven drets, a prop de l´escenari, per tal d´evitar les escaldades de la cera.
Ara bé, de gent amb diners sempre n´hi ha hagut, i aquests, es costejaven seients a l´amfiteatre i a les llotges. Amb sorna i menyspreu, que d´això també n´hi ha hagut sempre, anomenaven “gallinam” als de les primeres files.
Quan els teatres s´equiparen amb combustibles menys embrutadissos (petroli o gas), la platea s´equipà amb seients que millorarien considerablement la visibilitat, la comoditat i encaririen el preu. Però la ferum i el xivarri del “gallinam” no desaparegué: es desplaçà a la part més alta de l´amfiteatre, donant nom al famós “galliner”.
