Caixabank es llança “a la caça” dels millennials –la generació de natius digitals nascuts entre el 1980 i el 2000- amb la creació d’un banc que només opera a través d’aplicacions per a mòbils i xarxes socials.
Els experts en màrqueting de l’entitat financera han detectat que prop d’un 71 % dels millennials prefereixen anar al dentista abans que al banc. No volen anar a les oficines a fer cua, ho volen tot al mòbil i ho volen gratis.
No en va, la campanya de publicitat té un parell d’eslògans força remarcables:
“El primer banc on tot comença i acaba al teu mòbil”.
“M’agrada un banc des del qual es poden veure les postes de sol. Per gestionar els meus diners ja tinc el mòbil”.
El logotip de l’entitat hi és ben present però més espai ocupa, encara, la imatge que il·lustra la campanya: un banc de fusta (per seure-hi) i, al damunt, una jove de puntetes mirant l’horitzó.
Jugant hàbilment amb el doble sentit de la paraula banc, la campanya és encertada i efectiva. En certa manera, ens retorna als orígens.
La paraula banc ens arriba del germànic bank (seient llarg de fusta ) i de l’italià banco, banca (escriptori, taula de prestador). Els primers “canvistes” europeus s’asseien en bancs i taules per fer les seves transaccions en les places principals de les ciutats. Presents a les fires medievals de comerç, concedien préstecs a aquells que ho necessitaven.
(In)oportú mencionar Grècia… A la Grècia Antiga, els trapezistes eren els banquers. Trapeza (tetra pezza, quatre potes) era la taula destinada a activitats comercials i sovint reservada a les transaccions monetàries. Els bancs més importants eren, però, els grans temples, on els sacerdots actuaven com autèntics prestadors de particulars i ciutats.
Els grecs continuen fent servir la paraula trapeza per parlar de bancs. Nosaltres hi hem afegit un parell de cordes “acrobàtiques”.
