Dilluns 11 de gener de 2016. És pràcticament inevitable fer referència al judici pel “cas Nóos”, que arrencava en un matí gairebé primaveral al tribunal Palma.
Llegeixo a la premsa que l’advocat de la infanta insisteix en el terme “malson” per definir el que està vivint “doña Cristina”.
Però el que realment em crida l’atenció (etimològica) és la intervenció de l’advocat de Diego Torres (autèntic cervell, diuen, de les operacions que els feien guanyar diners a cabassos). Sembla ser que a l’advocat d’en Diego Torres li neguen reiteradament la possibilitat de cridar a declarar el cunyat i el sogre del senyor Urdangarin. Parlem, evidentment, del Rei i el seu pare. Certament, això es comença a assemblar al malson de tota una nissaga. Don Juan Carlos ja no és rei, però l’encausat continua sent el seu gendre. I per Don Felip(e) continua sent el cunyat incòmode desterrat a Suïssa.
Desconec si a la nissaga reial els agrada l’etimologia, però aquesta setmana m’ho posen en safata.
– Gendre; del llatí genus generi. Gènere, classe, tipus.
– Cunyat; del llatí cognatus (literalment “nascut amb”, en referència a un origen comú). Originàriament s’aplicava a qualsevol parent de sang. Més tard s’anà especialitzant per referir-se al cònjuge del germà o de la germana, o al germà o germana del cònjuge.
– Cònjuge; del llatí conjugere. Originàriament “unir (animals) amb un jou”. (M’abstinc d’afegir qualsevol comentari, la imatge ja és prou eloqüent)
No sé a vosaltres, però a mi em ve al cap aquella famosa dita de “Déu els cria i ells s’ajunten ” i la no menys coneguda “Tot queda en família”…
