En el discurs de Constitució del Plenari de la Garriga del mes de juny vaig demanar a l’Alcaldessa i el seu futur Equip de Govern que fossin atrevits. Atrevits per donar els passos necessaris en la millora de la Garriga després d’anys d’un govern molt conservador pel que fa a inversions i a transformacions del nostre municipi. Els vaig estendre la mà en nom del meu grup municipal per treballar conjuntament en temes del nostre poble en els què poguéssim sumar sinergies i punts de vista similars i, al seu torn, vaig traslladar la fermesa del meu grup municipal de no passar per alt ni posar-nos de perfil, tal com havien fet PSC, ICV-EUiA i PP la passada legislatura, davant de qualsevol proposta que, llançada des del Govern Municipal, fos un menyscabament a la nostra legalitat constitucional.
Durant aquest temps hem tingut, en el sentit de la col·laboració amb el Govern Budó, unes de fredes i d’altres de calentes i, de vegades, les dues coses alhora. Això es va veure plasmat en l’aprovació de les Ordenances Fiscals i en la tramitació i posterior aprovació del Pressupost Municipal. Anem amb les calentes doncs.
Des de Ciutadans hem intentat i ho seguirem fent, que siguin acceptades el major nombre de propostes que portàvem en el nostre programa electoral perquè creiem que són sensates, són viables i van en la línia de transformació positiva que vaig demandar en el discurs del mes de juny al qual m’he referit a l’inici d’aquest article. En aquest sentit, vam aconseguir que fossin acceptades subvencions en la taxa de residus urbans per als emprenedors, per aquell que obre un nou negoci en el seu primer any de vida. Bonificacions del 50% per a microempreses i 30% per a petites empreses. En aquesta línia, en la d’ajudar a qui arrisca els seus diners, la seva il·lusió, el seu patrimoni en ocasions en una idea de negoci que si fructifica pot generar llocs de treball, vam demanar al Govern Municipal que contemplés en els Pressupostos de 2016 bonificacions variables en l’Impost de Béns Immobles (IBI) en funció de si és el primer o segon any d’inici de la nova activitat econòmica i del valor cadastral del terreny on s’ubiqui aquesta activitat. Tal mesura va ser acceptada pel Govern Municipal.
Una altra de les propostes que portàvem en el nostre programa electoral i que veiem prioritària és el disseny d’una xarxa de camins escolars real que compti amb el treball conjunt d’administració local, pares i mares, alumnat i equips directius dels centres educatius. És una mesura per allunyar els cotxes de les portes dels col·legis i, d’altra banda, una mesura positiva per als nostres fills i filles com és la de recuperar el sa hàbit d’anar i tornar caminant cap a i des de l’escola. El vam proposar dintre del Consell Escolar Municipal i és just dir que aquí podem comptar amb la complicitat per dur a terme aquest projecte del grup municipal d’ICV-EUiA, de moment (ja que la resta de forces de l’oposició no van assistir aquell dia al Consell). En conseqüència, vàrem suggerir que es contemplés una partida pressupostària per a aquest projecte i el Govern Municipal hi destinarà 15.000 € aquest 2016.
I fins aquí van arribar les calentes i van començar a barrejar-se amb les fredes. Això va ser en el tema de la nostra petició de crear beques esportives. En demanem de dues classes: ajuda a esportistes locals que destaquen en les seves disciplines i beques perquè ningú es quedi sense fer esport en qualsevol de les nostres entitats esportives per motius econòmics. Demanem un sistema de beques que mitjançant un conveni amb les entitats on elles també aportarien part dels seus pressupostos i l’Ajuntament aportaria 8.000 €. La solució que ens va donar el Govern Municipal va ser incrementar la partida de subvenció a entitats esportives en 5.000 € però no es crea una partida específica per a beques, amb la qual cosa, a dia d’avui, es fa molt difícil saber com i de quina manera es va repartiran aquests 5.000 € de més i, d’altra banda, tenir la certesa que es dediquen a beques i no a altres coses. Les beques a esportistes que destaquen no va ser acceptada.
I van començar les fredes. Nosaltres apostem des de fa molt temps per la necessitat de construir minipistes esportives (com es poden veure actualment a Montornès o darrere de l’Ajuntament de les Franqueses), per descongestionar l’ús lúdic de les pistes 1 i 2 i perquè els nostres joves tinguin llocs on “jugar amb la pilota” en un municipi cada vegada més abonat a les places dures que impedeixen jugar al carrer. La resposta va ser evasiva ficant, una vegada més, a la Diputació de Barcelona pel mig. Pel que sembla, segons el Govern Municipal, la Diputació de Barcelona ens ha de dir què podem fer amb els nostres solars buits. Surrealista. Per Ciutadans aquesta resposta no és més que intentar justificar les despeses de les diputacions, una autèntica menjadora de diners públics que Ciutadans fa temps que demana eliminar per atorgar més poder als ajuntaments.
On encara ens vam quedar més congelats va ser en la nostra proposta d’incentivar la contractació com a mesura més eficaç per lluitar contra l’atur i la precarietat laboral. En efecte, aquest any l’Ajuntament dedicarà 150.000 € als Plans d’Ocupació Local (POM). Aquests plans als que des de C’s ens hem oposat, per tal i com estan dissenyats, perquè incideixen en la precarietat laboral (contractes temporals de 6 mesos), en salaris baixos (tot just 900 € nets al mes per 12 pagues) i escassíssima reinserció al mercat laboral després de finalitzar el contracte amb l’Ajuntament. Nosaltres fugim, doncs, d’aquest model d’”Ajuntament ETT” que tant sembla agradar a l’Equip de Govern i al PSC especialment (no és estrany, ja que va ser el PSOE qui va regularitzar les ETTs a Espanya el 1994 i va ser el PSOE dels famosos plans E de ZP que només van servir per abundar en el “pan para hoy y hambre para mañana”).
Què proposàvem nosaltres? El que molts ajuntaments a tot Espanya estan fent ja, vista l’escassa eficàcia dels plans d’ocupació local. Demanàvem al Govern que destinés 72.000 dels 150.000 € de la partida dels Plans d’Ocupació a incentivar la contractació. Com? Es tractaria d’ajudar al pagament dels costos socials que paguen les empreses pels treballadors (la Seguretat Social, que representa aproximadament un 33% del salari brut que percep el treballador o treballadora). Aquestes ajudes tindrien una durada de 6 mesos no prorrogables amb un nombre limitat d’ajudes a una mateixa empresa i anirien des dels 200 € per a contractes temporals d’almenys 6 mesos, 300 € per als d’obra i servei superiors a 6 mesos i 400 € per als indefinits. Aquestes quanties serien màximes, de manera que, si en el cas d’un contracte indefinit el cost social són 360 €, l’Ajuntament subvencionaria aquests 360 € i no 400. Quins resultats aconseguim amb això? Primer, incentivar la feina de proximitat d’empreses garriguenques que contracten garriguencs davant del que tenim ara mateix, que ens converteix gairebé en un poble dormitori. Segon, que es beneficiï un major nombre de persones enfront la quantitat que ho fan amb l’actual model dels POM. Calculem que, amb 72.000 €, es poden beneficiar prop de 40 persones davant de la desena que ho farien amb la mateixa xifra amb els POM, però amb la salvaguarda que alguns dels beneficiaris del nostre model tindrien feina estable, fixa i ben remunerada. Com que millor remunerat? Entenem que, pel mateix cost, empresa (el que paga l’empresa pel treballador i que és la suma del salari brut més la part que l’empresa paga a la Seguretat Social) que li costa a l’Ajuntament per un treballador del POM, una empresa garriguenca amb aquesta ajuda podria pagar un sou d’aproximadament 1.000 € nets per 14 pagues i per 200 € menys de cost empresa un salari de 1.000 € per 12 pagues, és a dir, millor salari que amb els 900 € aproximats del POM. Vull matisar que són xifres aproximades, no exactes, perquè sempre hi han factors com les retencions de l’IRPF per tipus de contracte, condicions familiars, etc., que m’impedeix ser més precís.
En conseqüència i al nostre entendre, el model que proposem d’ajudes a la contractació fa que cada euro de diners públics que invertim en la lluita contra l’atur i la precarietat laboral sigui més eficaç que el model que el Govern Budó no s’ha atrevit a implantar i el model que fa que sigui un dels motius pels quals el PSC ha donat suport als dos últims pressupostos municipals, el de 2015 i el de l’any vinent. Així mateix, continuarem treballant pedagògicament per convèncer, basant-nos en aquest model d’èxit que s’ha implantat a Guadalajara, a Torrent (València), Salines (Alacant)… i en moltes localitats de diversa mida al llarg de la geografia espanyola. Estem convençuts que el canvi de model és necessari i que estem obligats a trobar-nos en punts d’acord amb l’equip dirigit per Meritxell Budó en aquest aspecte.
Per tant, el nostre vot als Pressupostos Municipals va ser d’abstenció en el Ple del 16 de desembre. No hi podíem votar a favor perquè existien propostes com les últimes que hem esmentat que eren autèntiques línies vermelles que no podíem traspassar però tampoc podíem votar en contra d’un pressupost que havia recollit alguns dels nostres suggeriments i el qual fa inversions que van en la línia de l’atreviment que des de Ciutadans demanàvem a l’Alcaldessa al principi de legislatura.
Ángel Guillén, Portaveu i regidor de C’s La Garriga
