L’actual president espanyol en funcions és un paio especial, com a bon gallec no saps mai si puja o baixa en veure’l fotografiat en una escala. No sembla massa xerraire ni té una veu clara i diàfana. Quasi mai parla de normal, li agrada llegir un discurs que, provablement, li ha escrit un col·laborador i té, això sí, preparades algunes frases, que ha memoritzat, per poder respondre quan se sent atacat i/o criticat, la qual cosa només succeeix en els debats al Congrés dels Diputats.
Quan no és així s’amaga al darrere d’una pantalla de plasma, llegeix el seu discurs i s’estalvia preguntes insidioses de periodistes malintencionats. No s’enfronta a problemes de cara, deixa que passi el temps confiant en què ja es resoldran sols. Quan no sap què fer utilitza el “seu” constitucional o reclama suport de mandataris estrangers com ha fet en el cas del procés català.
Una prova del que dic es veu clarament quan és interviuat en programes de ràdio on no s’han pactat prèviament les preguntes. Aleshores sol quedar en ridícul en algunes de les seves respostes. Que mostrés estranyesa davant l’interlocutor radiofònic de que els catalans no perdrien la nacionalitat espanyola si la volien conservar, n’és una prova més que evident, però… que a sobre preguntés: I la europea? Pocs dies després deia, sense cap tipus de vergonya, que ignorava que la fundació Francisco Franco rebés de l’estat 150.000 € a l’any. Per rematar-ho del tot ha demostrat que no serveix ni per retransmetre esdeveniments esportius, cosa que fins i tot reconeix el seu fill. Tot un personatge.
Ara, davant de les pròximes eleccions del 20-D, i a la vista del que passa a Catalunya, s’ha decidit a sortir del claustre volent salvar la unitat d’Espanya cridant a la Moncloa a la majoria de partits unionistes per demanar-los el seu compromís en contra de la barbàrie catalana. Resulta curiós que parli amb tots menys amb qui hauria d’haver parlat fa temps, abans no s’arribés a l’actual situació. El PNB ha declinat la invitació però Duran i Lleida l’aprofitat per vendre-li, sense èxit com sempre, la seva tercera via.
Per què ha actuat així? Doncs perquè no té garanties de poder ser reelegit només amb el seu balanç econòmic que no s’aguanta per enlloc. Presumir de que ha baixat l’atur tenint en compte la quantitat de contractes de 15 dies o de 30 hores al mes, no és per llençar les campanes al vol, cosa que està fent. Europa el crida a l’ordre contínuament, la llei hipotecària, la doctrina Parrot, els desnonaments i ara li recrimina que hagi fet els pressupostos per l’any vinent, quan no se sap qui governarà. També li ha dit que estan sobrevalorats i que s’haurien de reduir en 10.000 milions.
Aquest és el personatge que ens ha governat els últims quatre anys però, a més, és el màxim responsable de l’actual situació. De no haver presentat un recurs contra l’Estatut molt provablement parlaríem d’altres temes. Com és natural, no admetrà cap responsabilitat, és la tònica del PP. Aznar tampoc reconeix tenir-ne cap amb la guerra de Iraq. Com diuen a la meseta: “Genio y figura hasta la sepultura”. El meu pare deia que hi ha polítics, politiquets i cagamandurries, no estic segur d’on col·locar a Rajoy entre la segona i la tercera opció. Tant de bo que puguem aconseguir una Catalunya independent i perdre de vista aquests personatges definitivament.
Manel Mas
