Sí amics lectors, m’estic referint a Carmen Chacón, la que serà cap de llista del PSC per Barcelona a les pròximes eleccions estatals. Ella que va abstenir-se de votar una resolució, favorable al dret a decidir, trencant la disciplina de vot del partit. Aquesta és la mateixa senyora que l’any 1999, essent militant socialista i professora de dret constitucional a la Universitat de Girona, va publicar en la revista “Teoria y Realidad Constitucional”, un treball en el qual comentava la sentència del Tribunal Suprem del Canadà sobre la secessió del Quebec i que, de forma resumida, detallo a continuació.
“Quan un estat nega a un dels pobles que l’integren el dret a l’autodeterminació, aquest dret legitimarà un projecte unilateral secessionista”. “Sense cap mena de dubte, el dictamen del Quebec és una lectura molt recomanable de la que es poden extreure conclusions útils per aquells estats compostos amb problemes d’integració territorial”. “S’ha de comprovar la voluntat dels habitants del Quebec mitjançant un referèndum d’una pregunta clara, i després d’obtenir l’aval democràtic, s’obriria una negociació en què tot pogués ser negociat”. “El sentit comú i la raó política hi obligarien”.
A Carmen Chacón, les hemeroteques la deixen fora de joc. Als ciutadans del Quebec els defensava el seu dret a decidir, la pregunta és: per què no opina el mateix dels catalans? No és Catalunya un poble amb problemes d’encaix dins d’Espanya? No té consciència del tracte discriminatori que rep Catalunya per part de l’estat? No s’hauria d’esbrinar quina és la voluntat dels catalans? Què ens diferencia dels quebequesos, senyora Chacón? Diu que el problema és del PP i no d’Espanya. Els seus estimats Felipe i Zapatero van millorar molt el tracte a Catalunya? A qui pretén enganyar?
Després de la passada victòria del PP vostè se’n va anar als EEUU. Ara bé, igual que la publicitat típica del desembre “vuelve a casa por Navidad”. I torna amb uns aires prepotents que esgarrifen, imposa la “seva” llista, passa olímpicament de Miquel Iceta, secretari del partit, i rebutja a Pere Navarro, a qui no perdona que li recriminés la seva negativa a votar favorablement al dret a decidir. Tota una demostració de democràcia interna del PSC segons vostè?
Va declarar que defensaria, amb ungles i dents, que Catalunya no obtingués un pacte fiscal, té alguna solució millor per als seus votants? Si es refereix a modificar la carta magna per convertir Espanya en un estat federal, li vull recordar que Maragall va ser el primer a proposar-ho i no li van fer gaire cas. Ara ha estat Pere Navarro qui ho va proposar a Granada i el PSOE va acceptar-ho. Vostè li ho ha agraït a la seva manera. Jo me n’alegro molt que hagi ensenyat les seves cartes que no són, ni han estat mai, defensar els catalans que li atorgaren la seva confiança.
Senyora Chacón, mai ha comptat amb el meu vot però, a partir d’ara, podrà comptar amb la meva total indiferència i menyspreu. Tant de bo s’estavelli i ens deixi en pau d’una vegada per sempre.
Manel Mas
