No va ser una conferència més, no.
La conferència de dimarts a l’Aula de la Universitat l’Abast que va impartir l’Elisabet Pedrosa va ser una conferència on diria que, més que mai, els sentiments, les emocions a flor de pell, van evidenciar-se en la majoria dels assistents que ocupaven la platea del Teatre El Patronat de La Garriga.
El tema , “La resiliència, o com enriquir-nos davant de les dificultats”. Dit així, el títol pot dur-nos a engany i creure que ens trobaríem amb un dels molts conferenciants, bons, que ens parlen i escriuen llibres d’autoajuda. I no. Ens vàrem trobar davant d’una dona, una mare de tres fills, dos d’ells vius i una filla morta, que a partir de la seva experiència personal, la mort de la seva filla Gina i dels coneixements adquirits a partir dels programes l’Ofici de viure i l’Ofici d’Educar, ha anat transformant la tragèdia que significa la mort d’una filla en una vivència transformadora i enriquidora i que de forma catàrtica l’ha dut a escriure una trilogia, “Fills d’un altre planeta” , “El meu amor sihk” i, el darrer, “Seguirem vivint”, escrit després de la mort de la Gina que us el recomano especialment.
Ho dic sovint i és cert, no tinc capacitat per poder fer en un breu espai un resum, una síntesi de les experiències que jo mateix puc sentir i, dimarts, escoltant l’Elisabet, en vaig sentir moltes i diverses. Ho deixo aquí, és més, no, acabo agraint a l’Elisabet Pedrosa haver-nos donat lliçons d’optimisme, de capacitat de superació , de… Només intentant coneixent-nos una mica més i valorant allò que tenim de positiu que ens envolta sense ignorar ni tancar els ulls a allò que ens pot resultar tòxic per l’esperit, per l’estat d’ànim.
Sabeu? Nosaltres, seguirem vivint!
Àlex Muñoz
