Ignorància o demagògia? Pablo Motos (El hormiguero): “Han guanyat l’autonomia, però han perdut la consulta”. Joan Manuel Serrat: “No és bo per a Catalunya independitzar-se d’Espanya”. “Un 51% o 52% estarà parcialment d’acord amb ell”. La realitat objectiva: el Sí ha aconseguit el 48% dels vots; el No, el 39%; CSQEP, l’11%; i, afegint els vots en blanc i nuls, es completa el 100%, la qual cosa demostra que sostenir que la majoria de votants estava en contra de la independència és fals. Aleshores, sobre el 87% de vots, clarament expressats, el 48% de Sís representa un 55% sobre la suma contrastada del Sí i el No. Quina conclusió trauria un analista objectiu? Que s’ha guanyat també el plebiscit! Des de la dignitat democràtica, què pensar de polítics i personatges ignorants i/o demagogs?
En què beneficien als seus votants els qui neguen l’evidència? Publicat: “més de la meitat dels catalans volen seguir a Espanya”. Al marge de la xifra falsa, què guanyen aquests votants? Durant la campanya, pels partidaris del “dependentisme”, alguna proposta que millori el sistema democràtic? Que asseguri que els habitants de Catalunya seran tractats amb la dignitat que mereixen? Que Catalunya tingui els recursos que precisa per aplicar una autèntica justícia social? Finançament just pel que genera i aporta? Res! Al contrari. Llavors, què han guanyat els qui han votat seguir depenent d’Espanya de cara al present i futur de les seves famílies? Quin projecte ofereixen que sigui més il·lusionant, millor, més democràtic i digne, per a un millor nivell de vida que el que aporta la independència? Si es pot viure millor… per què resignar-se a viure pitjor? Què és el més coherent?
Algú creu que a Espanya hi hagi separació de poders? Publicat: “El PP aprova en solitari que el TC pugui sancionar a qui no l’obeeixi”; “El ministre espanyol de justícia declara que la imputació del president Mas es va fixar per després de les eleccions”; “El govern espanyol amenaça amb portar al Constitucional qualsevol actuació del full de ruta”, etc. Que la justícia estigui subordinada al Govern, és propi de veritables països democràtics o de dictadures o pseudodemocràcies? Pot un demòcrata recolzar partits que actuen d’aquesta manera, com és evident i admès? Davant l’opció d’un Estat nou i amb autèntica separació de poders, el volem o preferim continuar com fins ara? Què és el més coherent… si es creu en una democràcia veritable?
Lleis antidemocràtiques o… societats lliures? Publicat: President Mas: “Una Justícia polititzada minva la qualitat democràtica”. Què ha d’adaptar-se a què? La justícia a la política o ser independent i subjecta a lleis veritablement democràtiques? President del Suprem: “Fer respectar la llei mai pot ser considerat una ofensa”. Les lleis que s’apliquen a Catalunya… no ofenen a milions de catalans? Segur que no ofenen a la pròpia democràcia? Una llei que ignora i prohibeix i votar a 2.300.000 persones, que és ignorada i no és respectada per 2.300.000 votants, és justa i democràtica? Què ha d’adaptar-se a què? Tants votants a una llei que impedeix expressar-se pacíficament o la llei a aquests votants demòcrates? Qui opti per seguir a Espanya prefereix fer-ho en una pseudodemocràcia en lloc d’un nou Estat veritablement democràtic?
Davant aquesta situació, els ciutadans de Catalunya… per Dignitat… Què han de fer?
