Amb motiu de les eleccions del passat 27-S, i fent un seguiment de les diverses opinions i anàlisis que a través dels mitjans ens arriben al públic, he trobat algunes que qualificaria d’insidioses. Les que expressen els partits i els seus representants són, per lògica, les millors segons els seus interessos. Les que expressen periodistes i politòlegs són, segons els seus punts de vista, favorables o contraris al procés. Però he descobert que existeix l’opinió d’algú que, si bé diu la seva, jutja alguns plantejaments tergiversant la realitat, la qual cosa no és de rebut tractant-se d’un historiador.
Al Periódico de Catalunya de 29 de setembre, Joaquim Coll -historiador- en un article titulat “El separatisme com a massapà” en referència a l’independentisme declara: Certament ha aconseguit una penetració social molt alta. En bona mesura és resultat de tres anys d’agitació i propaganda en tots els formats possibles, una campanya que ha arribat fins a l’últim racó de la geografia catalana. Aquest comentari sobrer del seu article mereix, al meu entendre, algunes matisacions o preguntes.
– Donar a conèixer el maltractament que Catalunya rep d’Espanya, és agitació?
– Reclamar, en justícia, un millor tracte fiscal per Catalunya, és agitació?
– Denunciar l’incompliment dels pressupostos a Catalunya, és agitació?
– Voler expressar el Dret a Decidir de Catalunya, és agitació?
– Denunciar les ingerències de l’estat a Catalunya, és agitació?
Crec, senyor Coll, que s’equivoca de mig a mig. Els catalans tenim dret a saber el per què de les retallades, el per què es construeixen línies d’AVE i, alhora, no és resolt el desgavell de rodalies, per exemple. Permeti’m que li refresqui la memòria: On és la resposta de Rajoy a les 23 qüestions plantejades per Artur Mas? On és l’ample de via europeu que comuniqui el port de Barcelona amb la veïna França? En quina fase es troben les obres del Corredor Mediterrani? Quina és l’aportació de l’estat als jocs del Mediterrani de Tarragona?
La llista seria molt llarga però voldria recordar-li algunes qüestions: Qui és responsable dels informes falsejats sobre comptes a l’estranger de Mas i Trias? Qui va recollir firmes contra l’Estatut? Qui va presentar un recurs d’inconstitucionalitat? Qui va derogar el decret de pobresa energètica, el de cobrament de dipòsits bancaris i el d’un euro per recepta? Qui va engegar la campanya de la por contra els pensionistes? Qui va forçar la banca a dir que abandonaria Catalunya? Qui va parlar del “corralito”?
Tot això, i més, no ho considera agitació? El que vostè anomena agitació i propaganda no és altra cosa que informació, que el poble té tot el dret a conèixer, per fer-se’n una idea del perquè som a on som i quina solució se’ns planteja per millorar el nostre nivell de vida. Una d’aquestes solucions, li agradi o no a vostè, és el fet de poder gaudir d’un estat propi, democràtic i just, on els poders de l’estat funcionin de forma autònoma i no actuïn com a vasos comunicants.
La campanya en favor de la Independència ha estat modèlica, respectuosa i democràtica, cosa que tot el món ha reconegut. La unionista ha estat plena de mentides, amenaces, entrebancs, tergiversacions i impediments de tota mena. Com s’explica que 200.000 catalans a l’estranger no hagin pogut exercir el seu dret de vot? Si vostè creu que informar de la realitat i intentar cercar una possible solució mitjançant la Independència és una qüestió d’agitació, he de confessar-li que jo sóc un agitador.
Manel Mas
