Tot just tocada la mitjanit del dia 10, s’ha celebrat al pavelló de Can Noguera l’homenatge a la Senyera, acte que enguany no només inicia la commemoració de la Diada sinó que, a més a més, ha representat el tret de sortida de la campanya electoral pel 27 de setembre.
L’acte, emmarcat dins del 59è Aplec de la Sardana, ha començat amb el Cant de la Senyera, que les cobles assistents a l’aplec han tocat amb solemnitat mentre s’hissava la bandera símbol de Catalunya. Com a novetat, enguany s’ha fet un ball d’homenatge a aquesta, amb coreografia especial per a l’ocasió.
Meritxell Budó, en qualitat d’Alcaldessa, ha fet un breu parlament en el qual ha repassat el significat de la Diada, des del setge de Barcelona de 1714 a les multitudinàries mobilitzacions ciutadanes dels darrers anys. Budó ha caracteritzat la Diada d’enguany com la darrera d’una època “decebedora”, però la primera d’una de “plenitud” i ha elogiat la resiliència del poble català, “superant les humiliacions amb un somriure”. Budó ha tancat la seva intervenció desitjant “que les urnes ens facin lliures” i ha donat pas a l’actriu Montserrat Carulla.
Carulla, que a més de tenir una dilatadíssima i celebrada carrera com a actriu és el membre nº 81 de la llista de Junts pel Sí a Barcelona, ha afirmat el seu vincle amb la Garriga, poble que considera “el meu poble” i al que estima com a tal, i ha llegit el següent manifest, escrit per Frederic de Buen, membre d’Òmnium:
Aquest any, Catalunya viu un 11 de Setembre diferent. Profundament diferent.
Les darreres diades nacionals han representat unes mobilitzacions sense precedents en la història del país i de l’Europa contemporània. I Europa i la comunitat internacional se n’han adonat. El “cas català” no és un afer intern de l’Estat espanyol. És un afer democràtic.
La manifestació que el 10 de juliol de 2010 va convocar Òmnium Cultural, juntament amb centenars d’associacions, sindicats i partits polítics, va rebre una resposta popular massiva als carrers de Barcelona. Absoluta. Un milió i mig de persones van fer seu el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”.
Les diades dels anys 11, 12, 13 i 14, en què centenars de milers de catalans i catalanes han omplert els carrers de Barcelona i les carreteres del país de cap a cap, ens demostren una voluntat política inequívoca de canvi radical expressada en l’afirmació “nosaltres decidim”.
Ningú amb el seny polític suficient i necessari pot sostenir que no s’han intentat vies de diàleg amb les institucions espanyoles. Ningú. Sigui negociant finançaments que s’han mostrat del tot insuficients, sigui pactant estatuts que han estat retallats a les Corts espanyoles i al Tribunal Constitucional o sigui demanant poder exercir el dret democràtic que té qualsevol societat a decidir el seu futur a les urnes.
I aquests intents han estat recurrents, no només els darrers anys, sinó al llarg de més d’un segle de catalanisme polític.
I ara som on som, davant d’un repte històric que mai abans s’havia proposat la societat catalana, i en un context de crisi que té unes connotacions especials a Catalunya, amb una taxa d’atur que no pot suportar cap economia avançada, malgrat tenir els recursos i capacitats internes per fer-hi front si té les eines adequades, i amb un nivell d’empobriment de les classes mitjanes i baixes cada dia més evident.
I és en aquestes circumstàncies quan es fa més evident la feblesa política del nostre país. El govern de Catalunya no pot atendre les necessitats bàsiques dels seus ciutadans quan és dramàticament conscient del dèficit a què ens condemna el sistema de finançament autonòmic vigent a l’Estat.
És per això que aquest 11 de Setembre se celebra sota una nova perspectiva. Política i nacional. El clam per la llibertat de Catalunya ha anat escampant-se cada vegada més. Des de les consultes sobiranistes del 2009 fins la via catalana del 2014. Amb més força. Amb més convenciment. Amb més determinació. Amb més raons. La reivindicació de centenars de milers de catalans és cada dia més diàfana. Una part enorme de la nostra població demana, senzillament, la independència. Ser un Estat. Tenir un estat propi.
Però perquè aquesta alternativa es concreti cal que sigui avalada democràticament per una majoria consistent. El conflicte que sens dubte se’n derivarà amb l’Estat demana que aquesta majoria sigui clara, irrebatible. Que els seus defensors n’estiguem ben convençuts. Sòlidament convençuts. Per això, el dia 12, tothom ha de continuar amb convicció la seva feina. Òmnium Cultural, al costat d’altres associacions com l’Assemblea Nacional Catalana, és conscient que fa una tasca insubstituïble en el reforçament d’aquesta sensibilitat.
Per això, fem una crida a totes les associacions i entitats perquè renovin el seu esforç col·lectiu.
Apel·lem tots els catalans i catalanes a prendre consciència de l’agressió que viu el país i que siguin protagonistes de les actituds transformadores que necessita aquest moment històric.
Demanem i exigim als nostres representants polítics, després del 27S, una línia coherent amb aquest compromís nacional. Que no defalleixin. Ens tindran al seu costat. Som al seu costat.
Per la dignitat històrica que mereix el nostre país mil·lenari.
Per la memòria de tantes generacions i patriotes que han lluitat per la llibertat del país.
Pel futur dels nostres fills i néts.
Pel present que ens toca viure, perquè podem fer-ho, perquè volem fer-ho i perquè ho farem!
Visca Catalunya lliure!
Carulla ha estat aplaudida pels assistents, que han cridat també consignes per la independència de Catalunya. Després de la lectura del manifest s’han efectuat les ofrenes florals a la Senyera per part d’associacions, entitats i partits polítics. Ja un cop tancat l’acte, els representants de les forces de la coalició Junts pel Sí han procedit a inaugurar la campanya electoral pel 27S amb l’enganxada d’un cartell a l’exterior del Pavelló.
Marc Bellmunt
