Acabem el primer cicle d’entrevistes als caps de llista dels grups municipals amb Meritxell Budó, actual alcaldessa de la Garriga, que repeteix candidatura després de quatre anys al capdavant del Consistori, governant en coalició amb Acord. Ens hem entrevistat amb ella a la sala Menjador de l’Hotel Termes la Garriga, on també hi hem enregistrat un vídeo en el qual es dirigeix al seu electorat. El podeu veure al final d’aquesta extensa entrevista, així com també sentir l’àudio d’aquesta i consultar el programa electoral de Convergència i Unió.
El patrocini d’Hotel Termes la Garriga fa possible la cobertura que La Garriga Digital.cat fa d’aquests comicis.
La Garriga Digital: Quina és la característica que diferencia la candidatura de CiU de tota la resta de candidatures que concorren a les eleccions?
Meritxell Budó: Bé, jo diria que el nostre tret diferencial, és sobretot, que portem governant quatre anys i coneixem de primera mà i d’una manera clara i directa quines són les necessitats primordials de la Garriga, el que cal fer a la Garriga, què necessita la Garriga. I aquests dies sentirem molt que la gent vol canviar el poble, però a nosaltres ens agrada el que tenim i volem seguir mantenint-ho; de canviar, res. El nostre tret diferenciador és el coneixement, des de dins, de la Garriga, les seves potencialitats, valors, necessitats i quan necessita cada cosa els propers quatre anys.
Aquests dies sentirem molt que la gent vol canviar el poble, però a nosaltres ens agrada el que tenim i volem seguir mantenint-ho; de canviar, res
L.G.D.: Fa quatre anys declarava que el punt estrella del programa de CiU era vèncer la crisi. Considera que s’ha aconseguit vèncer la crisi a la Garriga?
M.B.: Nosaltres hem intentat, sobretot, treballar amb aquest criteri. Et podria dir que, a nivell de finances municipals, hem vençut la crisi, per descomptat. Per què? Doncs quan nosaltres vàrem arribar el 2011, el deute a curt termini de l’Ajuntament, les factures per pagar, ascendien a 1.800.000 €. Això pel que fa a les factures a curt termini, les que teníem sobre la taula, deixant de banda els deutes a llarg termini com ara hipoteques i préstecs que ens vàrem trobar. En aquests moments, nosaltres no tenim factures per pagar, estem pagant a proveïdors a 17 dies i hem sanejat les finances municipals. Cada any tanquem l’exercici amb superàvit. A nivell d’Ajuntament, sí, hem treballat per superar aquesta crisi econòmica. Ara bé, és cert que si parlem de la crisi a nivell de carrer, d’atur, no hem pogut fer tot el que haguérem volgut. La Garriga no és una taca separada de la resta, forma part d’un món global.
A nivell de finances municipals, hem vençut la crisi (…) En aquests moments, nosaltres no tenim factures per pagar, estem pagant a proveïdors a 17 dies i hem sanejat les finances municipals. Cada any tanquem l’exercici amb superàvit (…) si parlem de la crisi a nivell de carrer, d’atur, no hem pogut fer tot el que haguérem volgut
L.G.D.: Precisament això li volia comentar. Fixant-nos en les dades d’atur de l’IDESCAT, el 2011 hi havia 1.042 persones sense feina a la Garriga, i la darrera dada, del 2014, és de vora 1.100 persones. Podrien haver fet quelcom més per atacar l’atur al municipi?
M.B.: Jo el que penso és que cal diferenciar dues coses. Una, és que l’Ajuntament no és una empresa i qui ha de generar llocs de treball és l’empresa; l’altra, és que aquestes xifres d’atur també cal mirar-les sota dos prismes: el primer és, què hagués passat amb l’atur si la SATI no hagués tancat? La Garriga probablement hagués evolucionat positivament en els números d’atur, però hem tingut un fet colpidor al municipi que malauradament no depèn de l’Ajuntament, tot i que vàrem intentar ajudar al màxim l’empresa en allò en què hi teníem competències. No va ser possible evitar el tancament i aquest fet penso que és el que es reflexa a les dades de l’atur. Cal tenir en compte que s’han creat noves empreses.
Hem tingut un fet colpidor al municipi (el tancament de SATI) que malauradament no depèn de l’Ajuntament, tot i que vàrem intentar ajudar al màxim l’empresa en allò en què hi teníem competències. No va ser possible evitar el tancament i aquest fet penso que és el que es reflexa a les dades de l’atur
L.G.D.: I el segon prisma?
M.B.: L’Ajuntament no és qui ha de generar llocs de treball, però hem entès que, en certs casos, hi havia unes necessitats per riscos d’exclusió social importants i, amb recursos municipals, hem creat plans d’ocupació. L’any 2015 hem invertit mig milió d’euros en plans d’ocupació. En aquest sentit hem treballat els casos més complexos, aturs de llarga durada amb risc d’exclusió social.
L.G.D.: Per a la propera legislatura quins plans té CiU per a atacar la crisi a nivell de carrer?
M.B.: El primer, seguir oferint plans d’ocupació i cursos de formació per a la gent que està a l’atur. Que es puguin reincorporar al mercat laboral i trobar feina. Tenim una borsa de treball i un servei local d’ocupació molt dinàmics, molt actius, que col·laboren amb d’altres municipis per a trobar les millors eines de formació per a aturats. Alhora, també seguirem impulsant el programa d’emprenedors; creiem que hi ha persones que poden tenir aquest perfil i cal formar-les i acompanyar-les. Aquesta és la nostra aposta a nivell de pal·liar la crisi de carrer, a més de seguir treballant les bonificacions fiscals possibles a l’hora de creació de noves empreses, en autoocupació, en llicències… tenim tota una sèrie de bonificacions a les ordenances fiscals per a facilitar la implantació de nous negocis.
L.G.D.: I pel que fa als polígons industrials del municipi?
M.B.: Aquesta legislatura ja vàrem introduir canvis en els polígons industrials. Consideràvem que els usos permesos estaven obsolets i calia ampliar-los. Era una necessitat de la qual érem conscients i coneixedors i vàrem ampliar activitats per les que sabíem que hi havia interès de certs emprenedors però els usos no ho permetien. En primer lloc, doncs, ampliació d’usos als polígons industrials; en segon terme, bonificacions fiscals a empreses que vulguin venir a la Garriga en la mesura que es pot bonificar des de l’Ajuntament, que, per les competències que tenim, no són masses. Partim d’un Ajuntament al que, a diferència d’altres, no hi ha gairebé terreny industrial disponible per a oferir a empreses en permuta. No tenim la possibilitat d’oferir terrenys a cost zero, com tenen altres ajuntaments, hem de buscar altres eines. Considerem que cal reomplir els polígons i cal dinamitzar-los. En termes generals, hem de repensar amb una perspectiva global del municipi la distribució i l’ampliació dels usos industrials. La reactivació econòmica passarà per una reactivació industrial, certament. Això no és fàcil però no podem perdre aquesta oportunitat.
En primer lloc, doncs, ampliació d’usos als polígons industrials; en segon terme, bonificacions fiscals a empreses que vulguin venir a la Garriga en la mesura que es pot bonificar des de l’Ajuntament (…) La reactivació econòmica passarà per una reactivació industrial, certament. Això no és fàcil però no podem perdre aquesta oportunitat
L.G.D.: I pel que fa al turisme, quines mesures proposen, més enllà de les Termes a les que ens trobem ara mateix? Al seu programa proposen marques pròpies de la Garriga relacionades amb la botifarra i la cervesa artesana.
M.B.: Cal apostar per un turisme de qualitat, respectuós amb el nostre entorn. Val a dir, i no hem d’oblidar, que la Garriga forma part de la Reserva de la Biosfera del Montseny i aquesta marca hem de ser capaços de posar-la en valor. Això vol dir treballar el turisme des d’una vessant que promocioni alhora l’economia del municipi amb termalisme, restauració de qualitat i comerç de proximitat de qualitat i diferenciat del de les capitals de comarca, que només tenen franquícies. Aquí tenim un comerç diferenciat, que també és un potencial del poble.
Cal apostar per un turisme de qualitat, respectuós amb el nostre entorn. Val a dir, i no hem d’oblidar, que la Garriga forma part de la Reserva de la Biosfera del Montseny i aquesta marca hem de ser capaços de posar-la en valor
L.G.D.: I pel que fa a iniciatives com la Fira de la Botifarra?
M.B.: També cal treballar els productes autòctons del nostre poble, de referència, com és la botifarra. Fa quatre anys vàrem engegar la Fira de la Botifarra, que val a dir que ha estat un èxit, i ara la producció de cervesa artesana també està a l’alça: s’estan fent unes cerveses i uns cupatges de moltíssima qualitat. Cal posar en valor aquest treball de la cervesa més enllà de la canya en un bar; seria força interessant lligar-ho amb la Fira de la Botifarra, de manera que tota la cervesa que s’hi oferís fos artesanal, feta al poble i el seu entorn. Cal vincular el producte autòcton i de qualitat com a base d’un turisme de qualitat i respectuós amb el que l’envolta.
Cal vincular el producte autòcton i de qualitat com a base d’un turisme de qualitat i respectuós amb el que l’envolta
L.G.D.: Com encaixen amb aquesta visió de turisme sostenible projectes com el berenador de Ca l’Artigassa i el balneari de Ca l’Espargaró?
M.B.: Respecte el berenador de l’Artigassa, tothom sap que nosaltres hi som totalment contraris. No creiem que el lloc sigui l’idoni, que l’accés permeti que s’hi dugui a terme aquesta activitat i ho considerem una irresponsabilitat. Des del primer moment hem estat intentant impedir-la. En aquest lloc en concret, és clar; una altra cosa és que un tipus d’activitat així es pugui desenvolupar en un altre indret. Però allà on es proposa, que és un entorn molt ben conservat i endreçat, preciós per anar-hi a passejar, no considerem que sigui l’entorn ideal. Des del primer moment hi hem estat en contra i hem fet tot allò que podíem governant des de la Garriga: posar-hi recursos, contenciosos, ara mateix una demanda… Totes les eines que tenim les hem utilitzat per aturar el berenador de Ca l’Artigassa. I en aquesta línia i aquest compromís continuarem.
Respecte el berenador de l’Artigassa, tothom sap que nosaltres hi som totalment contraris. No creiem que el lloc sigui l’idoni, que l’accés permeti que s’hi dugui a terme aquesta activitat i ho considerem una irresponsabilitat
L.G.D.: I pel que fa al balneari de Ca l’Espargaró?
M.B.: Pel que fa al possible balneari de Ca l’Espargaró, doncs tu ho has dit: hi ha una possible opció que allà s’hi desenvolupi alguna cosa. Som del parer que s’ha d’escoltar tothom i que s’han d’escoltar totes les propostes. Quan hi hagi una cosa concreta, presentada d’una manera clara, doncs l’haurem d’estudiar i decidir basant-nos en l’interès general, que és el que ha de fer qualsevol que vulgui governar. S’ha de defensar sempre l’interès general i, si no n’hi ha, no interessa l’activitat. Ara bé, també penso que el fet de governar ha de fer que un s’assegui a parlar tots els temes i no refusi res a priori. Per Ca l’Artigassa vàrem fer reunions i vàrem escoltar la part promotora i la decisió va ser que no volíem aquesta activitat. Quan puguem fer el mateix amb Ca l’Espargaró, haurem de decidir. Aquesta decisió, a més a més, s’haurà de prendre a nivell de tot el Consistori, no només des d’un equip de govern o una formació política. Serà una cosa prou important, si arriba a passar, per a què ens asseguem totes les forces polítiques del poble a parlar-ne.
Pel que fa al possible balneari de Ca l’Espargaró, doncs tu ho has dit: hi ha una possible opció que allà s’hi desenvolupi alguna cosa. Som del parer que s’ha d’escoltar tothom i que s’han d’escoltar totes les propostes
L.G.D.: Al programa, proposen la substitució del Pla General actual per un Pla d’Ordenament Urbanístic Municipal. Amb quin model de creixement per a la Garriga?
M.B.: El nostre model, com explicava al principi, és no canviar el poble. Volem la Garriga que tenim, seguir gaudint del nostre entorn magnífic. Aquest és el nostre model: preservar-ne l’entorn per tal poder seguir gaudint d’aquests paratges d’un valor incalculable. Per a seguir sent una població d’una mida que permet encara que tots ens puguem conèixer i saludar pel carrer. Un model que, alhora, no doni l’esquena a un desenvolupament industrial, sempre endreçat, que permeti la reactivació econòmica del municipi.
El nostre model, com explicava al principi, és no canviar el poble. Volem la Garriga que tenim, seguir gaudint del nostre entorn magnífic. Aquest és el nostre model: preservar-ne l’entorn per tal poder seguir gaudint d’aquests paratges d’un valor incalculable
L.G.D.: Fa quatre anys proposaven l’ordenament i parcel·lació de la zona de la Doma.
M.B.: Allà està. Si mai la Garriga ha de créixer, ha de créixer pel sector de la Doma, no per altres sectors. A l’hora de plantejar aquest reordenament, seguirem amb aquesta visió.
Si mai la Garriga ha de créixer, ha de créixer pel sector de la Doma
L.G.D.: Pel que fa a l’habitatge social, ara mateix s’està apostant per propostes com els d’emergència a les cases dels mestres. Quins altres plans tenen envers l’habitatge social?
M.B.: Primer, tenim la borsa d’habitatge i volem que esdevingui una oficina local d’habitatge, que ara per ara no ho és. Això no permet gestionar des de l’Ajuntament certs ajuts que es donen des d’altres administracions i obliga a qui els demana a anar a la capital de comarca. Estem posant ja les bases per a què a la propera legislatura tots aquests ajuts es puguin tramitar des de la Garriga. També volem una borsa de lloguer que permeti facilitar l’habitatge a totes aquelles persones que ho necessitin.
L.G.D.: I pel que fa als terrenys afectats per troballes arqueològiques prop de l’escola Pinetons?
M.B.: Aquesta legislatura hem rescabalat els terrenys del carrer Martí l’Humà. Allà, l’Ajuntament hi volia construir habitatge social i s’havia cedit a l’INCASOL, que va aturar les obres per aquestes troballes arqueològiques. Ha costat temps i tràmits revertir-ho, a més d’unes negociacions que he dut a terme personalment, però aquests terrenys han revertit al municipi i tornen a ser de titularitat municipal. Ara estem replantejant com gestionar-los, ens hem reunit amb diverses empreses per a poder treballar quina és la millor opció per a desenvolupar l’habitatge social. La nostra opció és que, en el cas que sigui possible i es trobi un inversor, edificar-hi habitatge de lloguer i només de lloguer.
L.G.D.: Al programa també recullen projectes urbanístics com l’arranjament d’un passeig fluvial, de la Plaça dels Tres Tombs, fer reformes a la Doma i ampliar la zona peatonal del centre. Tenint en compte que també es proposa contenció pressupostària, com ho pensen fer?
M.B.: Nosaltres no proposem contenció pressupostària, proposem seguir gestionant amb una despesa racional…
L.G.D.: En podríem dir realisme pressupostari si li resulta més còmode.
M.B.: Certament. Hem estat capaços de capgirar les finances municipals. En aquest moment l’Ajuntament de la Garriga té un endeutament del 22%, poquíssim, i a llarg termini. Hem arribat aquí des de més d’un 70% d’endeutament, ha estat una reducció més que considerable. Ara ens podem plantejar dur a terme certes accions i activitats que no ens podíem plantejar fa quatre anys perquè ni tan sols teníem garantit poder pagar als proveïdors en temps i forma correctes. Ara paguem de mitjana als 17 dies i tenim les finances al dia sense haver deixat de prestar cap servei al municipi. Seguim tenint les escoles municipals d’art, les escoles bressol, la de música… Tot i que les subvencions han disminuït de manera més que considerable. Però tampoc ens hem quedat asseguts a la cadira, jo m’he mogut i me n’he anat a negociar amb la Diputació de Barcelona, amb la Generalitat i amb qui ha calgut per a què no ens deixessin a l’estacada.
Les subvencions han disminuït de manera més que considerable. Però tampoc ens hem quedat asseguts a la cadira, jo m’he mogut i me n’he anat a negociar amb la Diputació de Barcelona, amb la Generalitat i amb qui ha calgut per a què no ens deixessin a l’estacada
L.G.D.: Des del govern s’ha fet bandera durant aquesta legislatura d’aquest treball de mantenir els serveis i del sanejament financer i, de fet, en una entrevista prèvia, afirmava que aquesta no seria una legislatura de grans obres. Tot i així, des de les altres forces polítiques del municipi, s’acusa al seu govern d’immobilisme.
M.B.: Si immobilisme és a nivell d’obres, haver cobert la pista nº 2, que ha esdevingut un espai utilitzat per moltíssims ciutadans i entitats esportives, urbanitzar el Passeig Vilanova, que era una assignatura pendent de feia moltíssims anys, la millora de l’enllumenat públic, l’asfaltat de carrers, l’arranjament de voreres, l’adaptació de voreres per a persones amb dificultats de mobilitat, dur fins el barri de Can Poi la xarxa municipal d’aigua, l’arranjament del Passeig Congost al pont de Can Noguera…
L.G.D.: És a dir que no creuen que hagin estat immobilistes.
M.B.: Creiem que no. Si anem rescabalant tota l’obra de govern que hem anat fent en inversions, sobretot tenint en compte que s’ha fet tot sense endeutament i generant estalvi, veurem que no és així. També tot el que s’ha fet als Tremolencs a nivell de ferm i enllumenat… i em deixo infinitat de coses, com ara el projecte de senyalització del municipi, que era molt deficient, i que considerem que ara permet als que hi venen de fora i no coneixen el poble ser capaços d’arribar a tot arreu. També l’aparcament de la Fournier amb 200 places noves. Immobilisme? Considerem que no, i tot això en una legislatura en la que, més que mai, s’han hagut de destinar diners a la despesa social. Perquè, per a nosaltres, la prioritat ha estat no deixar cap persona que ho necessiti sense ajuda, estar al costat de totes les famílies que per la crisi ho han passat malament. En tota la legislatura, més de 800.000 € en plans d’ocupació.
Immobilisme? Considerem que no, i tot això en una legislatura en la que, més que mai, s’han hagut de destinar diners a la despesa social. Perquè, per a nosaltres, la prioritat ha estat no deixar cap persona que ho necessiti sense ajuda, estar al costat de totes les famílies que per la crisi ho han passat malament
L.G.D.: Parlant de la senyalització, estan satisfets amb els canvis de mobilitat fets al poble? En pensen fer més?
M.B.: La rotonda del carrer Figueral ha estat un gran encert. També poder fer que Nostra Senyora de la Salut tornés a anar cap a dins i fer de vianants el tros del carrer Samalús entre Nostra Senyora de la Salut i el Passeig dels Til·lers, i més tenint en compte que allò és part d’un camí escolar. Tots aquests petits canvis que hem anat implementant a nosaltres ens han satisfet. Òbviament creiem que s’hauria pogut fer alguna cosa més, però també val a dir que quan un governa en coalició ha de pactar, tot i que crec que també és positiu. Un govern de coalició et permet, i de fet t’obliga d’alguna manera, a pactar aquestes coses d’obra de govern. Sempre reivindico que hem estat capaços de treballar tots deu com un equip però, en formar part de dos partits polítics diferents, les coses s’han de negociar i pactar. Un no sempre pot aplicar la totalitat del seu programa electoral perquè està governant en coalició.
Sempre reivindico que hem estat capaços de treballar tots deu com un equip però, en formar part de dos partits polítics diferents, les coses s’han de negociar i pactar. Un no sempre pot aplicar la totalitat del seu programa electoral perquè està governant en coalició
L.G.D.: Estan satisfets amb les mesures de mobilitat aplicades, tot i així?
M.B.: Bé, jo crec que la Garriga sempre tindrà punts conflictius, de més dificultat de mobilitat, tenint en compte que és un poble amb un nucli antic. Però és fonamental que hi hagi dos trams, com son tot el carrer Calàbria i el carrer Banys, des de Figueral fins al centre, que es permetin convertir en carrers com el que hem fet al carrer Doma, conciliant vehicles i vianants, però sempre donant la prioritat als vianants.
L.G.D.: Quin projecte hi ha per a Can Luna?
M.B.: Per Can Luna el projecte que tenim és, de manera immediata, poder agafar-ne un espai, una part, i convertir-la en un espai polivalent obert de mida mitjana. Estic parlant d’una sala on poder fer concerts, dansa, que sigui cobert i diàfan i del que ara la Garriga no disposa. Que tingui un escenari, il·luminació, so i que estigui tècnicament equipat. Això és el que proposarem de manera prioritària, tot i que entenem que Can Luna és molt més. Ha de ser un punt de trobada d’entitats, cultural, intergeneracional… Ho veiem com una cosa molt gran, important com per a què qui hi decideixi no sigui una força política determinada sinó que sigui el poble de la Garriga. Haurem de treballar per a obrir aquesta proposta de Can Luna a un procés de decisions col·lectives, tenint també en compte que tot val molts diners i que cal endreçar en el temps quines seran les inversions que s’hi ha d’anar fent.
Haurem de treballar per a obrir aquesta proposta de Can Luna a un procés de decisions col·lectives, tenint també en compte que tot val molts diners i que cal endreçar en el temps quines seran les inversions que s’hi ha d’anar fent
L.G.D.: Parlant de la participació, és un tema amb el que moltes forces polítiques del poble han estat molt crítiques amb CiU.
M.B.: Jo, la veritat, és que penso que això no ha estat així. Un dels exemples que sempre poso és que aquí a la Garriga, a les juntes de govern, hi ve l’oposició. Això no passa gairebé enlloc: a les juntes de govern normalment només hi van uns representants de l’equip de govern, mentre que aquí, l’oposició està present a les juntes, als Plens, a les comissions que es fan, a l’hora de redactar els plecs per a gestionar equipaments del poble com l’escola bressol o les piscines municipals… Hi ha molts projectes als que, no només ha vingut l’oposició, sinó que hi ha participat i s’han recollit les seves propostes. Hem fet un treball comú i m’ho han reconegut moltes vegades als Plens. Moltíssims punts dels Plens municipals d’aquests quatre anys s’han aprovat per unanimitat i això vol dir que hi ha hagut un treball conjunt previ, sinó aquests resultats no s’entendrien. Jo poso en valor també la feina que ha fet l’oposició, considero que han fet un esforç, però també que s’han trobat un equip de govern que ha valorat el seu esforç i els ha tingut en compte.
A la Garriga, a les juntes de govern, hi ve l’oposició. Això no passa gairebé enlloc: a les juntes de govern normalment només hi van uns representants de l’equip de govern (…) Jo poso en valor també la feina que ha fet l’oposició, considero que han fet un esforç, però també que s’han trobat un equip de govern que ha valorat el seu esforç i els ha tingut en compte
L.G.D.: L’altra vessant de la participació, fora del Consistori, és la ciutadania. Proposen millorar els canals de comunicació amb ella. Com?
M.B.: Considerem que, en aquests moments, en paral·lel amb el treball de la llei electoral al Parlament, que vol millorar la participació ciutadana en les eleccions, també s’ha de fer política municipal d’una altra manera: hem de passar de governar per les persones a governar amb les persones. És el que ara toca. Cal la implicació dels ciutadans i ciutadanes en les tasques de govern. La nostra proposta és de govern obert, amb un portal de transparència i d’altres mesures. Són nous mecanismes de participació ciutadana, que van des del que és la participació de fa uns anys a la democràcia participativa. Per a nosaltres és l’objectiu, el compromís i el treballar plegats amb la ciutadania. Creiem que el principi de drets i deures s’ha d’aplicar a la participació ciutadana, drets polítics, però amb el deure d’implicar-se i participar.
Hem de passar de governar per les persones a governar amb les persones. És el que ara toca. Cal la implicació dels ciutadans i ciutadanes en les tasques de govern
L.G.D.: En el moment de transició nacional que es viu actualment a Catalunya hem vist moltes mocions i d’altres iniciatives des del poble per a donar-hi suport. Es pot treballar bé des de l’àmbit municipal per la independència?
M.B.: Jo crec que l’àmbit municipal és fonamental. De fet, el President Mas va dir que els Ajuntaments són estructures d’Estat i nosaltres ens ho creiem. Ens considerem estructura d’Estat i, òbviament, la nostra voluntat és esdevenir un nou país, un nou Estat dins de la Unió Europea. En aquest sentit tothom coneix quin és el nostre compromís. Ara bé, jo penso que cal reivindicar que, a les eleccions municipals, el nostre compromís primordial és amb la Garriga.
L.G.D.: Amb quin resultat electoral estarien contents a CiU?
M.B.: Això ho ha de decidir el poble de la Garriga. El 24 de maig ha de decidir qui vol que el governi, jo l’únic que els ofereixo és el nostre programa electoral, el nostre equip. Un equip de persones a les que els brillen els ulls quan parlen de la Garriga. Tenim il·lusió, tenim compromís, tenim experiència i, per tant, ens agradaria que la gent seguís confiant en que CiU pot liderar el projecte de la Garriga aquests propers 4 anys.
Entrevista de Marc Bellmunt / Fotografies de Miquel Sebastià
