La sisena entrevista del cicle als caps de llista dels grups que concorren a les municipals ens porta a parlar amb en Pep Oliveras, que repeteix al capdavant de la formació Solidaritat Catalana per la Independència, actualment amb una representació de dos regidors. Ens hem trobat a la sala menjador de l’Hotel Termes la Garriga, on hi hem enregistrat un vídeo en el que el candidat es dirigeix als seus votants i que podeu veure al final de l’entrevista, així com sentir l’àudio d’aquesta i consultar el programa electoral del partit.
El patrocini d’Hotel Termes la Garriga fa possible la cobertura que La Garriga Digital.cat fa d’aquests comicis.
La Garriga Digital: Què fa a SI diferent de la resta de partits que es presenten a les eleccions a la Garriga?
Josep Oliveras: A mi em sembla, i de fet al grup n’estem segurs, que el que ens diferencia és que creiem en la participació real. Tenim ganes que a la Garriga hi hagi participació, però no la participació que fins ara ens han venut els partits tradicionals o l’equip de govern. Amb diners i recursos cal construir el Consell del Poble, però això vol dir molta feina prèvia amb entitats, associacions i barris per crear un teixit i una xarxa que faci creure que la participació és possible. Cal tota una estructura perquè sigui el poble el que generi propostes i els polítics participar-les. Cal donar-li la volta a la participació, creiem que és com ha de ser, que els garriguencs i garriguenques es creguin que l’Ajuntament està al seu servei, que ens poden proposar temes i nosaltres els escoltarem durant quatre anys per fer el que ells volen.
A mi em sembla, i de fet al grup n’estem segurs, que el que ens diferencia és que creiem en la participació real
L.G.D.: Una aposta radical per la participació, en fi.
J.O.: Totalment, cal donar-li la volta.
L.G.D.: Fa quatre anys, al cicle d’entrevistes de les anteriors eleccions, em deien que SI estava frustrada, decebuda amb la política a l’Ajuntament. Ara que hi ha estat quatre anys a dins, SI segueix frustrada i decebuda?
J.O.: Sí, seguim decebuts, i sobretot perquè hem vist que no és fàcil. Hem entès que quan ets novell entres amb moltes ganes i idees, però llavors et topes amb la roda del municipi i veus que estàs molt lligat de mans. T’adones que no és fàcil. I també t’adones de com de fàcil és el que fan els partits tradicionals: CiU i ERC han seguit donant la volta a la roda i no han cregut en la participació. És complicat trencar tots aquests vells sistemes. Per això el nou municipalisme, per això intentar canviar les coses, i per això creiem que nosaltres aportem coses diferents.
Hem entès que quan ets novell entres amb moltes ganes i idees, però llavors et topes amb la roda del municipi i veus que estàs molt lligat de mans (…) CiU i ERC han seguit donant la volta a la roda i no han cregut en la participació. És complicat trencar tots aquests vells sistemes
L.G.D.: Voldria començar la part de programa de l’entrevista pel model econòmic proposat per SI pel municipi.
J.O.: Tenim la sort que a la Garriga, per la bona gestió que s’ha efectuat fins ara, no costa reconèixer-ho, té un Ajuntament sanejat i fins i tot amb superàvit. Tenint en compte això, el que no entenem des del nostre grup és com és que no s’han abaixat els impostos abans, tal i com proposem nosaltres. Entenem que en la situació de crisi en la que encara estem, amb moltes famílies que ho passen malament, l’Ajuntament hauria de fer el gest, ja que està al servei dels garriguencs i garriguenques, i dir: “durant quatre anys us reduirem els impostos, estem al vostre costat”. D’altra banda, el que no podem pretendre és tenir superàvit i no gastar-lo.
Entenem que en la situació de crisi en la que encara estem, amb moltes famílies que ho passen malament, l’Ajuntament hauria de fer el gest, ja que està al servei dels garriguencs i garriguenques, i dir: “durant quatre anys us reduirem els impostos, estem al vostre costat”
L.G.D.: En quin sentit?
J.O.: Tenim un dels IBIs més cars de la comarca, el que no podem fer si estem pagant un dels IBIs més cars és deixar l’Ajuntament aturat sense fer inversions i tenir un romanent. El que s’ha de fer és que si hi ha diners, gastar-los, i si es pot, trencar la cadena que duen els garriguencs i garriguenques per culpa de la crisi.
El que no podem fer si estem pagant un dels IBIs més cars és deixar l’Ajuntament aturat sense fer inversions i tenir un romanent
L.G.D.: Tenen alguna proposta per als polígons industrials del municipi?
J.O.: Sí, estar al costat dels emprenedors. Els polígons estan perquè estiguin plens. Segurament s’hauran de canviar els usos perquè s’hi puguin establir empreses que fins ara no ho podien fer, i també vigilar molt les empreses contaminants, que a cap garriguenc ens agrada que hi siguin. En resum, ampliar els usos, però promocionant que es puguin establir nous tipus d’empresa. A més de fer bonificacions als impostos oportuns a les empreses que s’hi estableixin durant dos o tres anys. S’ha de valorar. Qui implanti una nova empresa a la Garriga i contracti a persones del municipi a l’atur i en risc d’exclusió del mercat laboral per la seva edat, que tristament sabem que hi ha un gruix important de gent, doncs més bonificacions. És a dir, facilitem la feina als emprenedors i la contractació de gent local en aquestes franges d’edat.
Els polígons estan perquè estiguin plens. Segurament s’hauran de canviar els usos perquè s’hi puguin establir empreses que fins ara no ho podien fer, i també vigilar molt les empreses contaminants, que a cap garriguenc ens agrada que hi siguin
L.G.D.: Seguim amb l’altra pota de l’economia municipal, el comerç. Hi ha algun pla pel comerç local a SI?
J.O.: Bé, un pla específic no. Hem d’estar al costat del comerç, els hem d’escoltar i un cop més hem de facilitar les coses, fomentar que els locals no estiguin buits al poble. A més de fomentar l’emprenedoria també aquí. Si hi ha gent que vol instal·lar un nou comerç, estar al seu costat i al seu servei. Si necessita ajuda en qualsevol cosa, donar facilitats i acompanyar a la gent que sigui emprenedora i tingui ganes d’omplir el comerç del poble, que és una de les riqueses que tenim.
L.G.D.: I pel que fa al turisme?
J.O.: Doncs exactament igual. Tenim la sort d’estar als peus del Montseny, de que ja hi ha rutes sobre el modernisme establertes, i això és el que facilitarem i fomentarem. També pensàvem intentar portar més gent construint un pàrquing de caravanes. De fet, ja ho hem proposat a algun Ple. No ha tirat endavant, però creiem que és important per aportar un altre tipus de turisme diferent, d’alt nivell adquisitiu. Això també fomentaria que hi hagi més gent i més moviment en aquest sentit.
L.G.D.: Ara mateix hi ha dos projectes turístics orbitant sobre el municipi: el berenador de Ca l’Artigassa i el projecte de balneari a Ca l’Espargaró. Què en pensa SI d’aquests dos projectes?
J.O.: Són dos projectes ben diferents, cal tenir-ho clar i que la gent ho sàpiga. Pel que fa al berenador de Ca l’Artigassa, està en un paratge que és idíl·lic pels garriguencs i garriguenques, un entorn verd que ens estimem molt. No crec que a ningú li faci cap gràcia el projecte del berenador, però el problema és que és en territori de Cànoves i Samalús. Si s’acompleix la normativa i hi donen els permisos pertinents, nosaltres com a Ajuntament de la Garriga o com a grup local, l’únic que podem fer és pressionar a la Generalitat perquè tingui en compte factors com que s’augmentarà el trànsit, que hi ha un pas a nivell del tren, que hi ha accessos pels que hauran de passar moltíssims cotxes i que estan en entorn verd… És el que podem fer, pressió perquè això es freni.
Pel que fa al berenador de Ca l’Artigassa, està en un paratge que és idíl·lic pels garriguencs i garriguenques, un entorn verd que ens estimem molt. No crec que a ningú li faci cap gràcia el projecte del berenador
L.G.D.: I pel que fa a Ca l’Espargaró?
J.O.: És un projecte que no s’ha entrat, i per això estem a l’expectativa. Important, el tema de la participació. Cal un canvi d’usos perquè aquest balneari pugui tirar endavant, amb la qual cosa és necessari preguntar al poble de la Garriga, havent explicat correctament el projecte de Ca l’Espargaró, els avantatges i els inconvenients que comporta. Preguntar i que es voti. I que durant una setmana el poble de la Garriga tingui urnes accessibles per a dir la seva i en funció d’això es decideixi una cosa o una altra.
És necessari preguntar al poble de la Garriga, havent explicat correctament el projecte de Ca l’Espargaró, els avantatges i els inconvenients que comporta. Preguntar i que es voti
L.G.D.: Més enllà de la participació en temes com Ca l’Espargaró, en què vol aplicar SI la participació?
J.O.: Bé, on hi ha més necessitat és a fomentar que la gent s’ho cregui i participi. Has d’anar a buscar-la ara mateix, i això no pot ser. Cal fer molta feina de base, amb entitats, barris i associacions. Estar al carrer, sortir al carrer. L’Ajuntament no pot ser un edifici al que, per entrar-hi, has de pujar vuit graons i que sembli que se’t fa gran. Els garriguencs han de creure que estem al seu servei. Fins i tot, nosaltres hem de sortir al poble i tenir reunions actives perquè els garriguencs creguin que poden decidir. Això és el més difícil, però amb recursos, tècnics, ganes i treball, és el que farem.
L’Ajuntament no pot ser un edifici al que, per entrar-hi, has de pujar vuit graons i que sembli que se’t fa gran. Els garriguencs han de creure que estem al seu servei
L.G.D.: També amb les xarxes socials, han estat un dels grups més actius a les xarxes socials aquesta legislatura.
J.O.: Exacte, ho hem experimentat. Totes les setmanes tenim intercanvis d’opinions, contacte per les xarxes socials, i això és el que ha de ser l’Ajuntament. També el Centre de Can Luna ha de fer-se mitjançant la participació ciutadana.
L.G.D.: És un dels projectes més importants de la propera legislatura.
J.O.: Bé, sí, però està per veure! Nosaltres enfoquem Can Luna donant molta importància a que tothom que hi ha de ser, associacions i entitats, opini. Si aquest centre cívic ha de ser l’eix vertebrador de tota la cultura i l’associacionisme del poble, doncs que opinin i es sentin partícips de la construcció de Can Luna. No ha de ser un projecte que surti de l’Ajuntament. Jo he sentit molts cops “això és un projecte que hem de fer entre tots”, però no l’hem de fer tots els que estem aquí a la poltrona (que se m’entengui poltrona), l’hem de fer tots els que som aquí i els de fora. És difícil, però no per ser difícil s’ha de deixar de fer.
L.G.D.: SI ha dut sempre iniciatives de caire juvenil i de lleure al seu programa. A aquestes eleccions proposen quelcom en aquest sentit?
J.O.: Tornem a donar voltes al mateix. Si a nivell de joventut hi ha necessitats i s’identifiquen, han de ser els propis joves els que tinguin l’accés a l’Ajuntament. El tècnic de Joventut no ha de ser una persona que faci por, ha de ser una persona amb qui es pugui parlar…
Si a nivell de joventut hi ha necessitats i s’identifiquen, han de ser els propis joves els que tinguin l’accés a l’Ajuntament. El tècnic de Joventut no ha de ser una persona que faci por, ha de ser una persona amb qui es pugui parlar…
L.G.D.: No dirigir la joventut sinó rebre les seves iniciatives.
J.O.: Correcte, i fomentar les associacions, el local…
L.G.D.: SI té alguna proposta sobre habitatge social?
J.O.: Queda molt bé parlar d’habitatge social. Evidentment que si poguéssim en podríem fer. S’han fet les dues cases d’emergència a prop del Puiggraciós, que està molt bé, però hauria de ser una prioritat i no és fàcil. Fomentar el lloguer social i d’altres iniciatives són coses amb les que s’ha de treballar, i més en el context de crisi en què ens trobem. Són projectes a treballar, però és complicat…
L.G.D.: Ja cloent l’entrevista, li volia fer dues preguntes de caire més polític. Amb la concurrència de la CUP a les eleccions d’enguany, no tenen por que l’electorat d’esquerres es fragmenti molt?
J.O.: No, a nosaltres que la CUP es presenti ens alegra, ens dóna molt bon rotllo. Creiem que és un grup que aportarà més participació a les votacions, i és un altre grup independentista que segurament s’estima el poble i vol fer-hi coses amb energia. Ho veiem molt positivament i no ens fa por.
La fragmentació de l’esquerra? Bé, el que més ens entristeix és que es presenta Acord Independentista per la Garriga. Hi ha un acord independentista a la Garriga, i un cop més nosaltres no hi som. Nosaltres creiem que es presenta ERC i que Acord no deixa de ser una fal·làcia que només es creuen ells.
El que més ens entristeix és que es presenta Acord Independentista per la Garriga. (…) Nosaltres creiem que es presenta ERC i que Acord no deixa de ser una fal·làcia que només es creuen ells
L.G.D.: Ja per tancar, amb quin resultat electoral estarien contents a SI?
J.O.: Nosaltres volem créixer. Hem estat quatre anys a l’oposició, treballant, fent feina. Vàrem tenir gairebé nou-cents vots la primera vegada que ens vàrem presentar, esperem haver convençut aquestes persones de que la nostra feina ha estat útil. Tenim ganes d’entrar a l’Ajuntament, de créixer, de governar. Evidentment, d’obtenir l’alcaldia si així ho tria el poble i portar el programa i acomplir-lo. I si no és així, doncs intentar influir al màxim a la política garriguenca.
Entrevista de Marc Bellmunt / Fotografies de Miquell Sebastià
