Israel Molinero repeteix com a cap de llista d’Iniciativa per Catalunya els Verds en aquestes eleccions municipals. L’entrevistem a la sala Hall Termes de l’Hotel Termes la Garriga, on també hi hem gravat un vídeo on el candidat es dirigeix al seu electorat que podeu veure al final de l’entrevista, així com sentir l’àudio d’aquesta i consultar el programa municipal del partit.
El patrocini d’Hotel Termes la Garriga fa possible la cobertura que La Garriga Digital.cat fa d’aquests comicis.
La Garriga Digital: Quin és el tret diferencial d’ICV? Què els fa diferents de les altres forces polítiques que concorren a les eleccions?
Israel Molinero: Abans que res, bona tarda.
L.G.D.: Bona tarda.
I.M.: Nosaltres sempre hem fet una gran aposta per la sostenibilitat. En la conjuntura actual tenim molt clar que també cal fer un gran esforç a les urgències socials que encara tenim. Per tant, la nostra campanya té dos grans eixos: les qüestions socials i la sostenibilitat. Fem una aposta molt clara per fer una transformació de la Garriga cap un model de poble molt més sostenible. També creiem que aquest poble sempre ha tingut un cert dèficit d’equipaments socials i volem insistir molt en això, ara que tenim la gran oportunitat de Can Luna. Apostar per tenir tots els serveis i equipaments socials que necessitem i que no tenim, a diferència d’altres pobles propers de les mateixes dimensions. No tenim un centre cívic com a tal, per exemple. S’ha de començar d’una vegada per totes a corregir aquesta situació.
En la conjuntura actual tenim molt clar que també cal fer un gran esforç a les urgències socials que encara tenim. Per tant, la nostra campanya té dos grans eixos: les qüestions socials i la sostenibilitat
L.G.D.: Quin és el model econòmic d’ICV per a la Garriga?
I.M.: Sempre hem cregut que la manera de tenir una economia alhora sostenible i solvent és tenint una gran diversitat de sectors econòmics. Creiem que un dels valors en positiu que no s’ha explotat suficientment al municipi és el turisme sostenible. Volem fer una aposta clara, aprofitar que estem dins del Parc Natural del Montseny i de la seva Reserva de la Biosfera, de tenir una gran accessibilitat des de Barcelona, que permet a gran quantitat de turistes accedir al municipi. El turisme sostenible és un dels peus del municipi que sempre ha quedat una mica coix i creiem que els comerços i els restauradors ho podrien aprofitar molt. Un altre sector que també creiem que es pot aprofitar molt és l’agricultura ecològica. Hi ha hagut algunes iniciatives reeixides els darrers anys i nosaltres volem posar tot allò que calgui per a què ho tinguin fàcil i tirin endavant. Apostem per crear teixit econòmic agricultural.
Sempre hem cregut que la manera de tenir una economia alhora sostenible i solvent és tenint una gran diversitat de sectors econòmics. Creiem que un dels valors en positiu que no s’ha explotat suficientment al municipi és el turisme sostenible (…) Apostem per crear teixit econòmic agricultural
L.G.D.: No només centrar-se en indústria i serveis.
I.M.: Exacte, del sector primari. Això no treu que evidentment també hem de fer una aposta per revifar la indústria, tema que creiem que en tot cas al municipi s’ha d’agafar amb una certa moderació. Nosaltres mai hem cregut que s’hagin de desenvolupar grans polígons industrials i, de fet, vàrem ser l’únic grup que s’hi va oposar quan es va fer el Pla d’Ordenació que va establir el polígon de Can Terrers. Mai hem fet una gran aposta per la indústria al municipi, però tot i així creiem que l’existent necessita un cop de mà ferm per a poder sobreviure i revifar. Creiem que cal revifar el sector del moble amb alguna iniciativa des de l’Ajuntament, per exemple.
Mai hem fet una gran aposta per la indústria al municipi, però tot i així creiem que l’existent necessita un cop de mà ferm per a poder sobreviure i revifar
L.G.D.: Però en principi no aposten per relaxar els usos industrials dels polígons tal i com han fet altres partits.
I.M.: Sí, absolutament. Tot i que en aquesta legislatura s’han obert alguns usos i nosaltres no ens hi hem posat en contra. Entenem que alguns usos que cobririen mancances del poble, com per exemple usos esportius, que en principi no es poden fer dins del nucli urbà, mereixen suport. Però s’ha de ser molt curós, perquè obrir usos als polígons de vegades vol dir entrar en conflicte amb iniciatives privades que s’estan desenvolupant dins del casc urbà.
L.G.D.: Insistint en la integració del municipi al Parc Natural del Montseny, com volen articular aquesta proposta?
I.M.: S’han de fer moltes coses. D’entrada cal tenir clar que creiem que la Garriga no té massa consciència de la proximitat del Montseny. Hi ha ciutadans i ciutadanes, no tots, que no saben que el municipi és part del Montseny. La gent ha de mirar de cara i sense complexos el Parc, som el municipi amb més població del seu territori. Tenim tot un seguit d’atractius per a turistes i excursionistes que vénen de fora i volen visitar un parc natural proper a Barcelona que hem d’aprofitar.
Hi ha ciutadans i ciutadanes, no tots, que no saben que el municipi és part del Montseny. La gent ha de mirar de cara i sense complexos el Parc, som el municipi amb més població del seu territori
L.G.D.: En quin sentit?
I.M.: Això es pot fer de moltes maneres, entre d’altres coses creiem que cal dissenyar algun camí que sigui molt atractiu, que quan la gent visiti el parc des del primer quilòmetre hi trobi atractius. Senyalitzar bé els itineraris, no fer una gran quantitat d’ells, sinó pensar quin és l’itinerari bàsic pel que s’ha d’enviar a la gent per acabar visitant la zona de Sant Cristòfol i d’altres que tenim a l’abast i tenen l’atractiu del parc. Aquesta és una aposta que hem de fer.
L.G.D.: Quelcom més?
I.M.: Som agosarats, ja vàrem defensar a les anteriors eleccions que ens hauríem d’atrevir a fer un intercanvi amb l’Ajuntament de Figaró per Gallicant. El municipi de la Garriga hauria d’aspirar algun dia a tenir alguna petita part del Montseny, potser a canvi de coses que els veïns del Figaró veurien amb molts bons ulls com és tot el Pla de Gallicant. Sé que sona molt ambiciós i ho és: implica tots els habitants de Gallicant, implica els veïns del Figaró, és un procés que seria llarg… Però, en tot cas, creiem que a la Garriga, als peus del Montseny, hem d’aconseguir tenir un territori temptador i que atregui el turisme sostenible.
L.G.D.: Projectes com el berenador de Ca l’Artigassa i el balneari de Ca l’Espargaró xoquen frontalment amb aquesta visió.
I.M.: Bé, nosaltres estem clarament en contra d’aquests projectes. En el cas del berenador, és un projecte de l’Ajuntament de Cànoves al que l’Ajuntament de la Garriga ha fet el que calia fer. No volem criticar l’equip de govern en aquest sentit. S’ha imposat un contenciós administratiu. Nosaltres diríem que aquest projecte del berenador té a veure amb una cosa a la que en el seu moment ens vàrem oposar: el desenvolupament de Can Violí. Quan es va portar a plenari hi vàrem estar en contra. Creiem que el fet que aquella zona està qualificada com a urbanitzable a causa d’aquest Pla General fa que ara es comencin a moure altres coses. El berenador no deixa de ser resultat d’això. Per a nosaltres és molt negatiu, sobretot per la seva ubicació al paratge rural amb més encant que tenim, amb un intensíssim ús social, on la gent va a la primavera a gaudir dels ametllers. I no només per als veïns, sinó per a la gent que visita la Garriga. Això no ens ho podem perdre.
L.G.D.: I pel que fa Ca l’Espargaró?
I.M.: És un projecte que va sorgir en anteriors legislatures i nosaltres vàrem ser els que capitanejàrem una mica el moviment d’altres grups per a oposar-s’hi fermament. El projecte de Ca l’Espargaró és obrir la caixa dels trons i és molt egoista. Si estem dient que la gent de Cànoves han tingut un comportament discutible en fer el projecte de Ca l’Artigassa, just al final del seu municipi i tocant el nostre, el que no podem és fer-li el mateix nosaltres a l’Ametlla. Hi ha una gran rebel·lió a l’Ametlla, i amb raó, perquè a la Garriga ens sembla que podem instal·lar un projecte urbanístic a tocar del seu terme municipal. Creiem que encara que sigui només per una qüestió ètica, si defensem l’espai de Ca l’Artigassa, hem de defensar el de Ca l’Espargaró. És un espai que té una importància ambiental i s’ha de defensar.
Si estem dient que la gent de Cànoves han tingut un comportament discutible en fer el projecte de Ca l’Artigassa, just al final del seu municipi i tocant el nostre, el que no podem és fer-li el mateix nosaltres a l’Ametlla
L.G.D.: Una oposició ferma ja des de la fase actual de projecte.
I.M.: Sí, de moment el projecte només està presentat i va per llarg i en principi afectarà la següent legislatura. Tampoc hi hem incidit massa, de moment, però en el seu dia ja vàrem dir que hi estàvem en contra. Quan s’obri la caixa dels trons del tot ens hi oposarem fermament. La gent de l’Ametlla ja ha saltat, perquè es veuen aquest projecte a sobre, i nosaltres hi estarem al costat.
L.G.D.: Un projecte urbanístic que sí que entra al programa d’ICV és l’arranjament de la llera del riu.
I.M.: S’ha de reconèixer que una de les coses que sí que s’han fet bé a aquesta legislatura és millorar l’entorn del riu. Des de la regidoria de Medi Ambient s’ha fet una feina que està bé, tot i que hi tinguem algunes petites discrepàncies. Volem continuar aquesta feina. Hem estat perseguint un projecte que ve de l’anterior legislatura: l’arranjament del camí fluvial que ens connecta amb el Figaró. Creiem que és un projecte molt important i s’ha encallat en altres administracions, però hi hem estat a sobre, presentant precs, mocions… Estem molt contents que sembla que serà realitat. Aquest estiu tenim la promesa ferma que s’acabarà d’arranjar aquest camí i això és bo.
L.G.D.: I pel que fa al riu al seu pas per la Garriga?
I.M.: Cal continuar fent una recuperació ambiental del riu. Tenim una lluita difícil contra les espècies invasores, la canya, sobretot. Una lluita complicada, no ho discutirem, davant la que cal insistència i rigor. A més a més, cal millorar l’ús social del riu. Apostem per aconseguir establir més punts on es pugui baixar en condicions a la llera. Es va fer un petit punt que està molt bé a l’alçada del Pont de Can Jacob, cal fer més iniciatives com aquesta.
Cal continuar fent una recuperació ambiental del riu (…) A més a més, cal millorar l’ús social del riu. Apostem per aconseguir establir més punts on es pugui baixar en condicions a la llera
L.G.D.: Les illes de vianants del centre han de créixer? En volen fer de noves?
I.M.: Per a nosaltres aquest sempre ha estat un tema important. Volem apostar per la mobilitat sostenible, volem fer que el centre del poble sigui per a les persones i no tant pels vehicles. Volem que tinguin prioritat els vianants i les bicicletes i, en aquest sentit, volem resoldre problemes pendents. Hi ha molts carrers que encara tenen voreres molt deficitàries. En alguns casos fins i tot d’amplada il·legal, per estreta. Poc a poc però amb tota la insistència que es pugui cal anar arranjant aquests carrers.
Hi ha molts carrers que encara tenen voreres molt deficitàries. En alguns casos fins i tot d’amplada il·legal, per estreta. Poc a poc però amb tota la insistència que es pugui cal anar arranjant aquests carrers
L.G.D.: Això es tradueix en més illes de vianants?
I.M.: Alguns carrers ara mateix permeten establir illes de vianants. Per exemple, el carrer Samalús, en la seva integritat i no només al tram en què ho és ara, a ran de la Plaça de Can Dachs. Ara permet el pas de vehicles i té un tram molt petit, abans de Nostra Sra. De la Salut, on les voreres són inexistents. A més a més, és un camí escolar cap al Puiggraciós i una avinguda cap a l’estació de tren. Hi ha un perill real, allà. Els nens que van sols a l’escola van pel mig del carrer, no hi ha una altra opció. Aquell tram hauria d’acabar sent de vianants. Abans no era possible, però en canviar l’ordre dels carrers a la legislatura actual, ara es pot. Ara aquest tram del Carrer Samalús no és necessari, doncs es pot accedir a la mateixa zona pel Carrer Figueral.
L.G.D.: La Garriga ha de créixer a nivell urbanístic?
I.M.: Per a nosaltres no. Si, en tot cas, algun dia hagués de fer un petit creixement, hauria de ser compacte i dins dels pocs espais lliures que queden al casc urbà. Però per a nosaltres la Garriga no ha de créixer. Evidentment, si s’han de fer nous edificis, com per exemple habitatge social, que no en tenim, es pot parlar d’explotar les petites zones que queden al nucli. Haurien de ser suficients pel creixement que creiem que ha de venir en el futur.
Per a nosaltres la Garriga no ha de créixer. Evidentment, si s’han de fer nous edificis, com per exemple habitatge social, que no en tenim, es pot parlar d’explotar les petites zones que queden al nucli
L.G.D.: Abans de parlar d’habitatge social m’agradaria parlar de mobilitat. Què proposa ICV? Més carrils bici, un autobús urbà i d’altres mesures són al seu programa.
I.M.: Sí, clar. Creiem que cal una xarxa de carrils bici, i no només de carrils bici, sinó d’alguns carrers on la prioritat sigui per a bicicletes, com per exemple, el Passeig. Ara per ara no podem acabar de limitar el trànsit dels cotxes perquè tenim limitacions tals com la via de tren. La poca permeabilitat no permet eliminar determinats carrers perquè alguns barris quedarien sense accés en cotxe… Tenim limitacions i, per tant, no podrem establir tota la xarxa de carrils bici que voldríem, però es poden adoptar mesures alternatives com limitar a 30 Km/h la velocitat dels cotxes o, fins i tot, donar prioritat a les bicis i interconnectar carrils bici existents. Nosaltres volem una veritable xarxa de carrils bici.
L.G.D.: I pel que fa al bus urbà?
I.M.: Creiem que la Garriga té dimensió, sobretot perquè és molt llarga, per a tenir un petit bus urbà. Hi ha moltes maneres d’implementar-ho i nosaltres creiem que cal mantenir unes converses amb l’Ametlla, on ja hi ha un sistema de bus, per a compartir el servei. En aquest sentit, això potser seria l’opció més fàcil i no caldria cercar una empresa que accedeixi a oferir aquest servei, si bé arrencar-lo sovint és el més difícil. Assumir un bus urbà ho veiem com una proposta factible i creiem que pot tenir un impacte positiu per a la gent gran, per a gent que viu a un extrem del municipi i ha d’anar a una escola a l’altra punta de la Garriga…
Creiem que la Garriga té dimensió, sobretot perquè és molt llarga, per a tenir un petit bus urbà. Hi ha moltes maneres d’implementar-ho i nosaltres creiem que cal mantenir unes converses amb l’Ametlla, on ja hi ha un sistema de bus, per a compartir el servei
L.G.D.: Ara sí, passant a l’habitatge social, a ICV es proposa tot un reguitzell de mesures: des de la construcció dels habitatges, els d’emergència, una bossa per a compartir pis, la utilització dels pisos buits del municipi… fins la masoveria urbana, que ja es proposava fa quatre anys.
I.M.: Hi ha coses que poden semblar molt complicades però no ho són gaire, com la masoveria urbana, que jo mateix he posat en pràctica. Crec que l’Ajuntament hauria de tutelar iniciatives d’aquest tipus. En què consisteix la masoveria urbana? De vegades un edifici no està en unes magnífiques condicions i pots trobar a algú que estigui disposat a fer-hi reparacions i adequar-lo a canvi de gaudir d’un lloguer zero o més barat durant un temps determinat, amb un benefici per a ambdues parts. Costa molt llogar un edifici que no estigui en òptimes condicions i això pot ser una bona iniciativa, l’Ajuntament ha de fer de mediador, tranquil·litzar al propietari i garantir-li els resultats.
L.G.D.: Una altra proposta és la bossa de pisos compartits.
I.M.: Creiem que des de l’Ajuntament es pot construir una xarxa per a compartir pis i ajudar a la gent a trobar altres persones amb les que compartir-lo. I no només estem parlant de joves, que també, sinó de gent que en aquest moment està a l’atur, viu sola o necessita compartir l’habitatge per qualsevol motiu. S’han anat trencant aquestes tipologies: abans era molt difícil trobar gent d’una certa edat per a compartir pis però cada cop creix més la demanda. La gent necessita una mica de col·laboració.
L.G.D.: Sense oblidar l’habitatge protegit més tradicional.
I.M.: Nosaltres fem una aposta forta per l’habitatge social. Sabem que és un moment complicat, tot i que hi ha alguna iniciativa urbanística, com la de la Plaça de la Pau, que ho permetrà. La veritat, però, és que estem en una conjuntura difícil, ja que el mercat ha baixat molt de preu.
Nosaltres fem una aposta forta per l’habitatge social. Sabem que és un moment complicat, tot i que hi ha alguna iniciativa urbanística, com la de la Plaça de la Pau, que ho permetrà
L.G.D.: Venda o lloguer?
I.M.: Sobretot, sí parlem de venda, però si en el cas del lloguer hi ha un potencial, apostem sobretot per l’habitatge social de lloguer. Hi ha una dificultat al mercat però creiem que hi ha d’haver aquesta opció, està claríssim. Durant aquesta legislatura s’ha avançat en alguns aspectes, com els habitatges d’emergència establerts a les cases dels mestres. Nosaltres hi vàrem insistir molt a la darrera legislatura i hi hem donat ple suport en aquesta. Si es pot ampliar, però, s’ha de poder aprofitar alguna altra de les cases dels mestres, per exemple.
L.G.D.: Fa quatre anys, en l’anterior entrevista que li vàrem fer com a candidat d’ICV, declarava que a la Garriga hi havia un “dèficit cultural” pel que fa a equipaments. Segueix sent així? Si és així, es podrien solucionar aquests problemes amb el projecte de Can Luna?
I.M.: Més que cultural en el sentit estricte, crec que podríem dir que és un dèficit d’equipaments socials o socioculturals. Sobretot tenim un gran dèficit pel que fa a la manca d’un centre cívic, així com pel que fa al casal de joves, que està en un espai amb moltíssimes limitacions. Això creiem que poden ser alguns dels usos que pot tenir Can Luna, tot i que és un projecte tant ambiciós que creiem que la ciutadania hi ha de dir molt la seva. Una de les coses que més hem criticat a l’equip de govern actual és que s’ha encantat a l’hora d’engegar un procés participatiu sobre Can Luna. Un procés realment participatiu, no només convocar a les entitats per a explicar una mica a última hora l’estudi que ha fet la Diputació. Això no és suficient, tota la ciutadania hi ha de poder dir la seva, aportar idees.
Una de les coses que més hem criticat a l’equip de govern actual és que s’ha encantat a l’hora d’engegar un procés participatiu sobre Can Luna
L.G.D.: Com es faria aquest procés?
I.M.: Quan tinguem totes aquestes idees s’ha de tirar endavant allò que respongui a la necessitat més gran. Nosaltres farem una aposta claríssima: si governem, si jo puc ser l’alcalde, fins i tot, una de les primeres decisions que prendrem és fer un procés participatiu al voltant de Can Luna per a què la gent hi pugui dir la seva i veure realment per on hem de començar. És veritat, això no obstant, que caldran molts diners per a reformar Can Luna, però hem de buscar solucions. El que no podem és deixar passar aquesta oportunitat per manca de recursos. La Garriga té una situació econòmica còmoda a nivell municipal i no estem en una conjuntura en la qual no es pugui invertir.
La Garriga té una situació econòmica còmoda a nivell municipal i no estem en una conjuntura en la qual no es pugui invertir
L.G.D.: La Torre del Fanal també tindria un paper com a equipament sociocultural.
I.M.: Respecte a la darrera legislatura, hem millorat. Per les entitats que han volgut implicar-se en un projecte tan engrescador com aquest d’autogestió ha estat un gran salt. Però no és suficient. La Torre del Fanal ajuda a que les entitats puguin dur a terme projectes autogestionats, però no és un centre cívic en condicions dirigit des de l’Ajuntament.
L.G.D.: Parlant de processos participatius, ICV aposta per propostes de participació ciutadana tals com pressupostos participatius, consells sectorials i, potser el més impactant, les consultes populars vinculants. Voldria parlar d’aquests tres punts, començant pels pressupostos participatius. Participatius amb quin procés i en quin tant per cent del total?
I.M.: Doncs aquí, com que he viscut bastant de prop la iniciativa que va tirar endavant el Figaró i he pogut veure com de reeixit ha estat aquest procés, la veritat és que per a mi sempre ha estat molt inspirador. És clar que la dimensió del Figaró no és la de la Garriga i això fa més senzills els processos participatius. Al Figaró tenen una part important, que frega el 60% del pressupost d’inversions, que és decidida per la ciutadania. I no només decideix votant al final, sinó que pot presentar i sotmetre propostes a votació.
L.G.D.: La idea seria “trasplantar” aquest procés a la Garriga?
I.M.: Bé, una cosa semblant, evidentment pensant en les diferències dels municipis. De dimensió, per exemple… pensar si el procés per a votar no ha de ser exactament igual… No veig com això hauria de ser una cosa complicada. Evidentment, mai tindrem un nivell de participació com el del Figaró, on és fantàstic. És més difícil arribar a la ciutadania en un nucli més gran però, en tot cas, s’ha de ser ambiciós i intentar-ho.
L.G.D.: Quin percentatge de les inversions sotmetrien a participació ciutadana?
I.M.: Jo aposto perquè sigui entre el 60 i el 70%, deixant un marge a l’equip de govern, però donant un paper important a la ciutadania. Segurament estem parlant de desenes de milers d’euros.
L.G.D.: Consells sectorials. En quins àmbits i amb quin mètode?
I.M.: Pensem molt en clau de ciutadans. Creiem que la participació s’ha d’entendre de manera que qualsevol ciutadà pugui participar, sigui membre d’una associació o no. Evidentment, en el cas de la Garriga, això no es pot limitar a que hi hagi un Consell de Poble com el que hi ha a pobles del nostre voltant. Creiem que hi ha d’haver consells sectorials, més que res, perquè som més ciutadans i un Consell de Poble únic sobre tots els temes podria ser molt poc operatiu. També es tracta de convocar-los amb una certa regularitat i valorar en quins àmbits. S’haurà d’acabar d’establir com es reparteix, però el que sí que tenim molt clar és que els ciutadans hi han de poder participar pel seu compte, sense deixar fora tampoc a les associacions. I aquests consells sectorials han de ser vinculants, ho tenim molt clar. El que no pot ser és reunir-nos només per a explicar coses, no és en absolut suficient. Participació vol dir que la gent ha de poder dir-hi la seva i que les decisions preses han de ser vinculants. No s’ha de tenir por a que la ciutadania intervingui i això pesi en la decisió final.
Creiem que la participació s’ha d’entendre de manera que qualsevol ciutadà pugui participar, sigui membre d’una associació o no (…) Participació vol dir que la gent ha de poder dir-hi la seva i que les decisions preses han de ser vinculants. No s’ha de tenir por a que la ciutadania intervingui i això pesi en la decisió final
L.G.D.: El tercer punt sobre participació al seu programa són les consultes vinculants a nivell de tot el poble. És una proposta agosarada.
I.M.: Hi ha casos concrets en els quals un consell sectorial no és suficient i s’ha de donar un pas endavant per a intentar que tota la ciutadania, no només els que s’interessen en participar en els debats i consells, s’hi impliqui. Tenim l’exemple de països que fan molts referèndums i creiem que a nivell municipal això hauria de ser molt factible. En grans temes, la ciutadania ha de poder dir-hi la seva.
L.G.D.: Grans temes com quins?
I.M.: Doncs, per exemple la reforma de Can Luna, o quan es va reformar el centre del poble. Aquí, quan es va fer aquesta reforma, es va optar per fer un consell en el que hi varen participar diverses entitats, tals com les associacions de comerciants i veïns del centre, però s’hauria pogut donar un pas més endavant i implicar-hi tota la ciutadania. En aquell moment ja es va donar un pas que no s’havia donat fins llavors, però s’ha d’anar més enllà i ser agosarat.
L.G.D.: En aquesta legislatura s’ha avançat també en un sentit que impulsa ICV, que és la tarifació social. Estan satisfets amb la tarifació social actual?
I.M.: No, en absolut, no és suficient. Estem molt contents que una cosa que va ser proposta nostra l’acollís l’equip de govern i hi fes un petit pas, com és entendre que hi ha gent que necessita pagar una mica menys perquè la seva situació econòmica l’obliga. I això és el que s’ha fet, en diversos equipaments educatius, però nosaltres entenem això com a una cosa que ha d’arribar a un sector més ampli de ciutadans. Les classes mitjanes i mitjanes-baixes han de poder tenir una tarifa una mica inferior a les dels ciutadans més adinerats. S’ha de ser valent, perquè en algun cas això pot voler dir augmentar preus per a alguns. O potser no, depèn del cas individual de cada equipament. I cal establir més etapes de tarifació social, perquè hi ha sectors que no reben ajuts car tenen una economia justa però no estan en la indigència. A França hi ha cinc, sis i fins a set graons de tarifació social pels serveis públics com una escola de música, i això funciona i ningú s’estira dels cabells.
A França hi ha cinc, sis i fins a set graons de tarifació social pels serveis públics com una escola de música, i això funciona i ningú s’estira dels cabells
L.G.D.: També es proposa un augment de les potestats de la regidoria d’Igualtat creant una oficina de defensa de la igualtat i els drets socials.
I.M.: Creiem que s’ha d’acabar d’aplicar el pla d’igualtat que es va aprovar en el seu moment, que ha quedat una mica diluït. Volem donar un impuls molt gran a les polítiques d’igualtat i per a això tenim idees molt concretes. Hi ha coses que poden semblar anecdòtiques però no ho són, coses tant senzilles com els noms dels equipaments i carrers. Tenim un munt d’equipaments sense batejar que podrien dur el nom de garriguenques il·lustres del món de la cultura, de l’educació… Sense haver d’anar a buscar celebritats fora del poble: aquí tenim molta gent que es mereix aquest reconeixement. Encara que semblin coses molt simbòliques, s’han de fer una sèrie d’actuacions i crear un observatori de la igualtat que vetlli per l’aplicació i la millora de les polítiques d’igualtat de gènere.
Tenim un munt d’equipaments sense batejar que podrien dur el nom de garriguenques il·lustres del món de la cultura, de l’educació… Sense haver d’anar a buscar celebritats fora del poble
L.G.D.: Com es valora des d’ICV la concurrència de la CUP a les eleccions? És un partit que comparteix gran part del programa amb ICV.
I.M.: Evidentment ens afectarà, això està clar. No coincidim en tot amb la CUP, tenim maneres de fer diferents i posem l’accent en coses diferents i tenim experiències i bagatges diferents. No som, ni de lluny, la mateixa cosa. Però és veritat que ideològicament som propers, és innegable. Que com ho veig jo? A nivell personal encantat de la vida, que hi hagi més forces d’esquerres al municipi vol dir que hi ha més forces amb les que ens podem entendre. He de dir que jo, personalment, tinc molt bona relació amb la gent de la CUP de la Garriga i, a nivell de grup, crec que també tenim molt bona relació.
No coincidim en tot amb la CUP, tenim maneres de fer diferents i posem l’accent en coses diferents i tenim experiències i bagatges diferents. No som, ni de lluny, la mateixa cosa
L.G.D.: Per a cloure l’entrevista, amb quin resultat electoral estarien contents a ICV?
I.M.: Bé, jo sóc una persona optimista de mena i, per tant, sempre crec que tindrem un bon resultat. Evidentment, si parlem de la conjuntura actual, amb 8 forces polítiques concorrent a les eleccions a la Garriga, segurament un resultat bo seria mantenir la nostra posició actual. Creiem que ho podem aconseguir. Difícilment amb tantes forces polítiques podem aspirar a més, però jo sóc optimista de mena. Jo aspiro a ser alcalde.
Entrevista de Marc Bellmunt / Fotografies de Miquel Sebastià
