A La Garriga Digital.cat us proposem una anàlisi dels cartells que presenta cada partit polític des d’una doble vessant: qualitat en el disseny gràfic i efectivitat publicitària del missatge. De la mà d’una dissenyadora i un publicitari us proposem un recorregut per la propaganda electoral que aquests dies de campanya empapera el nostre poble, començant per la proposta més reeixida i acabant per la més millorable, segons el seu criteri.
1. SI / SI al selfie
Aquest és, sens dubte, el disseny guanyador. No només és original en l’elecció del selfie com a fotografia, sinó que aquest element està ben integrat en el disseny. Crida clarament a un electorat jove, no li manca professionalitat. La combinació de colors fa referència al logotip i destaquen cromàticament el “SI”, encertant amb la inclusió de la identitat visual de Solidaritat. L’eslògan, en una sola frase, acompleix tres objectius: al·legar directament al nom de partit, transmetre positivisme amb una paraula afirmativa i fer una referència directa a la política independentista. Per últim, cal destacar una solució de disseny intel·ligent: utilitzar la mà del cap de llista, que d’altra banda hagués semblat grotescament gran, com a fons per col·locar el logotip i els noms dels membres de llista. Bravo.
2. Acord + ERC / El sostre de vidre
Sense dubte, un dels millors cartells de tota la campanya. El missatge, en clau sobiranista, és coherent, entenedor i engrescador. L’assumpció que Catalunya esdevindrà, aviat, un Estat propi i la proposta de Marrodán de preparar la Garriga per als reptes que esperen als ciutadans del Nou País no podria ser més clara i positivista. El hashtag #lagarrigadelnoupaís aporta el toc tecnològic, juvenil i modern. Per últim, la fotografia és correcta en tots els aspectes: il·luminació, posat, somriure, vestimenta, etc. L’alcaldable de la coalició d’esquerres hauria estat retratada de forma immillorable… si no fos perquè ha quedat massa baixa a la composició. La quantitat d’espai que queda per sobre el seu cap és excessiva i fa l’efecte que els elements tipogràfics li estiguin a punt de caure a sobre. Una redistribució més harmoniosa dels elements del disseny hagués resultat en un cartell excel·lent.
3. CiU / Net i polit
El cartell electoral, coherent amb un partit conservador, no arrisca en el disseny. Tot i així és molt correcte, amb un disseny net i una fotografia on la candidata transmet professionalitat i proximitat. Els colors identitaris de CiU són mostrats de manera subtil en el text. Tres elements, però, es podrien considerar millorables: en primer lloc, la falta d’integració de la bandera catalana, relegada a un cantó del cartell, que sembla un gomet. En segon lloc, l’eslògan és en excés vague i generalista, podria aplicar-se a qualsevol context, podria ser ben bé l’eslògan d’una companyia d’assegurances. Finalment, tot i l’encert d’afegir el hashtag, és redundant incloure les icones de Facebook i Twitter, tenint en compte que un cartell imprès no es pot clicar. D’altra banda, són difícils de visualitzar sobre el fons del cartell.
4. PSC / La broma + obviable
La propaganda dels socialistes estaria molt més amunt en la nostra llista si no fos per un detall que comentarem després, ja que tota la resta funciona a la perfecció. La distribució dels elements és elegant i equilibrada: especial menció als dos logotips formant una diagonal oposada a la que genera la imatge del candidat i al fons amb degradat de vermell a violeta. El missatge, en línia (no) sobiranista, és clar i directe: “l’alcalde la Garriga ha preocupar-se de les coses que importen i no dels jocs independentistes de la Generalitat”. Àlex Valiente mostra un mig somriure sincer i agradable. Què fa doncs que aquest cartell estigui a l’equador del nostre rànquing? Òbviament l’acudit sense gràcia amb el seu cognom. L’alcalde + valent? És un txist, oi?
5. ICV-EUA / Bones intencions, execució matussera
Aquesta peça té quelcom de lloable que no es pot dir de cap altra formació: una coherència aclaparadora. Sabent que una de les línies principals dins el programa de la coalició ecologista són els temes de gènere i paritat, el fet que apareguin el primer i la segona de llista costat per costat és un gran encert. Però això no és tot: que els verds hagin fet dues tirades de cartells, una que diu “lluitem junts” i una altra “lluitem juntes” és una lliçó magistral de comunicació política: ICV-EUiA no només parlen d’igualtat, l’apliquen a la sina del partit fins a les seves últimes conseqüències. Bravo! Malauradament, les virtuts de la campanya acaben aquí: la fotografia és excessivament informal (fons bucòlic inclòs); la pestanya inferior amb els logotips i un text il·legible està mal integrada (tot i que ens en fem càrrec que col·locar uns logos tan heterogenis és el malson de qualsevol dissenyador); finalment, qui ha tingut la “brillant” idea de disfressar els candidats? Molinero porta un jersei del mateix color que la “i”, i Farrerons una camisa del mateix color que el “sol” que precedeixen les inicials d’ICV. Si és casualitat, algú ho hauria d’haver evitat. I si és intencional… algú ho hauria d’haver evitat.
6. PP / El PP té una oferta que no podràs refusar
Hi ha una cosa que funciona a aquest cartell: el missatge. És contundent, seriós, i antisobiranista. Perfectament alineat al discurs polític del partit. Per desgràcia, tota la resta és un conjunt de despropòsits: el candidat apareix amb un posat que, de tan seriós, resulta amenaçador; el seu nom, de tan petit, és gairebé il·legible; la bombolla que emmarca “populars la Garriga” sembla un missatge de Whatsapp (no entenem per quina raó); el fons amb la paraula “populars/populares” sembla sortit d’una pel·lícula de ciència ficció i embruta terriblement el disseny. Però tot això són errors més o menys perdonables. El que ens fa treure foc pels queixals, però, és trobar-nos amb una falta d’ortografia al titular. “Créixer” (com totes les paraules planes no acabades ni en vocal, vocal + s, en, in) hauria d’anar amb accent.
7. CUP / Benvinguts a la família
Igual que ICV-EUiA, la coherència dels elements d’aquest cartell amb els principis de la CUP és absoluta. D’una banda, la fotografia de l’equip de partit és incloent i col·lectivista: no destaca la figura de la cap de llista sinó la llista sencera (fins i tot, inclou la presència dels fills d’alguns membres). D’altra banda, l’eslògan és una apel·lació directa a la política de participació ciutadana. En conjunt, fotografia i eslògan són una invitació a l’electorat per formar part del projecte de partit. Tanmateix, l’execució fa desmerèixer aquestes intencions. La fotografia transmet poca professionalitat i és dubtosa la necessitat d’afegir menors d’edat a una imatge de propaganda electoral. Gràficament, el text de l’eslògan combina en excés diversos elements de disseny: diferent mida, diferent font, diferent color, fent que el conjunt resulti atapeït. La manca de qualsevol referència a les xarxes socials, on la CUP és molt activa, és un error en un partit jove que les promou com a eina de participació ciutadana. En definitiva, un disseny amb intencions claríssimes però una execució millorable.
8. CIUTADANS / Todo mal – Tot malament – Everything wrong
Aquesta peça no s’agafa per enlloc, han utilitzat un eslògan i un disseny de cartell de plantilla, el mateix a totes les comarques, i es nota. Comencem per l’eslògan, que no té cap sentit a la Garriga on hi ha hagut canvi constant de color polític les darreres legislatures. La fotografia de l’alcaldable, que no l’afavoreix gaire, és plena d’elements prescindibles. L’apel·lació directa a vot i el requadre amb el logotip de les municipals són innecessaris. La propaganda electoral per si mateixa ja és una invitació al vot. A més a més, l’electorat, al veure el seu poble ple de cartells i propaganda política, sap perfectament que són les eleccions municipals i, fins i tot, ens atreviríem a dir que no necessita recordar l’any en el que estem. El nom del candidat és pràcticament il·legible sobre un fons verd i, altre cop, l’electorat pot suposar, sense necessitar l’aclariment del cartell, que aquest és el candidat a l’alcaldia de la Garriga. Una última nota positiva, per no acabar amb mal regust de boca, la inclusió del bilingüisme en el nom de partit i l’eslògan referenciant clarament la ideologia de Ciutadans és potser, dels pocs elements coherents a la peça.
Els autors
Nora Soler Pastor és dissenyadora especialitzada en comunicació interactiva i ha desenvolupat estratègies d’identitat visual per a clients com l’Agència de Cooperació Alemanya, l’Organització Internacional del Treball de les Nacions Unides o Barcelona Media. També és llicenciada en Periodisme per la UAB i treballa com a il·lustradora i dissenyadora freelance. Resideix a Castelldefels.
Isam Alegre és llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques per la UAB, on imparteix classes de creativitat publicitària mentre cursa un doctorat en Publicitat: Marca i estratègies de Públics. Ha participat a diversos congressos internacionals (ICORIA) i publicat a la revista científica Trípodos sobre temes de publicitat i gènere i l’ensenyament de la creativitat. Resideix a Granollers.
