Segona entrevista del cicle especial que publiquem a La Garriga Digital.cat dedicat a les eleccions municipals d’enguany. L’Ángel Guillén, cap de llista de Ciutadans, és el primer cop que es presenta a unes eleccions a la Garriga, així com el seu partit. Al final d’aquesta entrevista, hi trobareu l’àudio d’aquesta, hi podeu veure un vídeo del candidat dirigint-se al seu electorat gravat a la sala Hall Termes de l’Hotel Termes la Garriga i el programa electoral del partit.
El patrocini d’Hotel Termes la Garriga fa possible la cobertura que La Garriga Digital.cat fa d’aquests comicis.
La Garriga Digital: Què diferencia la proposta de C’s de la de la resta de forces polítiques del municipi?
Ángel Guillén: Jo crec que el que més ens diferencia és que volem que les nostres propostes siguin reals, no vendre fum, que és el que s’ha fet bàsicament fins ara. Si tu mires els programes electorals del 2011 i el 2007, veus que el paper ho aguanta tot però moltes propostes al final no es van dur a terme. Les propostes del nostre programa electoral són molt finalistes, estan molt clarament definides: apostem per una sèrie de mesures i diem com les volem fer. I volem debatre i consensuar aquestes propostes, és clar, però les presentem en una forma molt final. Agradarà més o menys, però jo el que vull és contrastar programa: presentem un programa i contrastem idees, i ens podem posar d’acord amb altres partits en algunes coses i diferir en d’altres. S’ha d’anar cap al final de les propostes, al paper queda molt bonic dir què farem, però calen propostes concretes i finalistes.
El que més ens diferencia és que volem que les nostres propostes siguin reals, no vendre fum, que és el que s’ha fet bàsicament fins ara. Al paper queda molt bonic dir què farem, però calen propostes concretes i finalistes
L.G.D.: És a dir, que C’s proposa mesures concretes i ho fa ja en una etapa final de planificació, llestes per aplicar?
A.G.: En temes com Can Luna tenim propostes concretes planificades i som molt bel·ligerants. En volem parlar, però amb dates, amb termes concrets. Almenys es vol arribar en un estadi on es pugui debatre la part última de cara a executar cadascuna d’aquestes propostes.
L.G.D.: Abans de centrar-nos en propostes concretes, m’agradaria comentar amb vostè certes parts del seu programa a les que es mostra, com vostè deia, molt bel·ligerant. Qualifiquen molt negativament la gestió de l’actual govern. Tenim expressions com que el poble està “aturat” o “resignat”. Consideren que no hi ha hagut obra de govern aquests darrers quatre anys?
A.G.: Crec que en aquest sentit coincidiríem amb més d’un partit, no serem els únics que ho diuen.
L.G.D.: En tot cas, són els únics que ho diuen en aquests termes.
A.G.: Bé, nosaltres valorem, i està al nostre programa, que si ara tornéssim al 2011 veuríem que ben poca cosa ha canviat a la Garriga llevat d’aquests darrers sis mesos en què s’ha fet una obra molt previsible. La vella política fa això: a sis mesos d’eleccions arreglen fanals i carrers. Tot i així, la Garriga gairebé no s’ha transformat des del 2011. Els polígons continuen buits, la reforma del centre no s’acaba del tot… per això som tant bel·ligerants, perquè creiem que es podria haver fet molt més i ens hem quedat a mitges.
Si ara tornéssim al 2011 veuríem que ben poca cosa ha canviat a la Garriga llevat d’aquests darrers sis mesos en què s’ha fet una obra molt previsible. La vella política fa això: a sis mesos d’eleccions arreglen fanals i carrers
L.G.D.: Qualifiquen també la política cultural de l’Ajuntament d’“homogeneïtzadora”.
A.G.: No m’atreviria a dir-ne homogeneïtzadora…
L.G.D.: Així consta al programa.
A.G.: Sí, sí, però no en aquests termes. M’atreviria a dir que cap govern, ni municipal, ni autonòmic ni estatal, ha de fer de la cultura una cosa homogeneïtzadora. Ha d’obrir-la. La cultura la fan les persones i qualsevol proposta cultural ha de ser benvinguda, vingui d’on vingui, mentre respecti el marcs de convivència. No som tant crítics amb la cultura al poble sinó amb com segons quines accions culturals no s’han desenvolupat, com per exemple Can Luna. És una llosa que portem i que l’equip de govern no ha sabut moure endavant.
L.G.D.: La darrera frase que m’agradaria que em comentés és dir que els plans d’ocupació de l’Ajuntament el converteixen, cito, en “una espècie d’ETT” (Empresa de Treball Temporal).
A.G.: Correcte. Nosaltres potser hem estat l’únic partit que s’ha oposat als plans d’ocupació tal i com estan fets. És “pan para hoy y hambre para mañana”. No podem convertir l’Ajuntament en una ETT per baixar les xifres de l’atur. No es pot contractar a gent sis mesos, amb sous ridículs de 600 euros i, al cap d’aquest temps, fer-la fora. Apostem per un altre model: dur empreses a la Garriga, ajudar als emprenedors i que es generin llocs de treball. Serà un treball que no serà precari, perquè a nivell estatal defensem el contracte únic per a combatre la precarietat. L’Ajuntament no pot ser una ETT, ha de ser un facilitador de feina però no donar-la.
Nosaltres potser hem estat l’únic partit que s’ha oposat als plans d’ocupació tal i com estan fets. És “pan para hoy y hambre para mañana”. No podem convertir l’Ajuntament en una ETT per baixar les xifres de l’atur
L.G.D.: Ja que parlem d’empreses i emprenedors, quin model econòmic té C’s per a la Garriga?
A.G.: La política econòmica la marca sobretot l’Estat i les comunitats autònomes, no ens podem enganyar.
L.G.D.: Però a nivell municipal?
A.G.: A nivell municipal hi ha marge de maniobra. Des d’arreglar els polígons industrials, que necessiten una posada al dia, ja que ara mateix estan sense llum, sense asfaltar, o pitjor encara, no tenen fibra òptica. Una empresa no voldrà venir a un polígon industrial sense fibra òptica.
Un segon punt seria que la Garriga, com a municipi, anés a fires importants de sectors amb valor afegit. S’ha de posar en valor l’entorn natural del municipi com a reclam per a les empreses, treballar en un entorn rural ajuda molt. I és un valor afegit que no hem explotat.
L.G.D.: Alguna mesura més?
A.G.: Podem fer des d’ajudes a la contractació a joves i majors de 45 anys, fins ajudes a les empreses que contractin a gent de la Garriga, sigui amb bonificacions de la Seguretat Social o l’IRPF. Això en conveni amb la resta d’administracions per a intentar recobrar-ho: l’Ajuntament ho avança i l’Estat ho ha de pagar. Anirem més enllà perquè estem convençuts que C’s serem decisius a la política espanyola i tenim mires de futur. També tenim la intenció de crear un viver per a empreses. Que tot emprenedor tingui un espai, ja el més important per a un emprenedor és començar i és quan més difícil ho té. L’Ajuntament hauria de crear un viver d’empreses en el qual, durant dos anys, subministri a l’emprenedor que vulgui començar un local, una oficina, la llum, l’aigua i els serveis bàsics. I quan l’empresa prosperi en dos anys, que surti del viver i faci mecenatge d’una nova empresa que hi entri.
Anirem més enllà perquè estem convençuts que C’s serem decisius a la política espanyola i tenim mires de futur
L.G.D.: Al respecte d’aquesta aposta per l’emprenedoria, no consideren que el treball com a emprenedor, com a autònom, deixa desprotegit al treballador? Especialment amb la legislació espanyola?
A.G.: Correcte, no és fàcil ser autònom. El que hem de fer és posar-li una catifa vermella. Hi ha coses que, com a municipi, no podem fer, com ara bonificar la quota d’autònoms, però portem al programa estatal que volem que la quota sigui d’uns cinquanta euros…
L.G.D.: Centrem-nos en el context municipal, si us plau.
A.G.: Però es que moltes polítiques municipals depenen del nivell estatal i autonòmic. Volem ser coherents amb les nostres propostes del programa electoral, tant del municipi, com en el marc autonòmic, com en el de la resta d’Espanya. Des del municipi, òbviament, no li podem bonificar la quota, però li podem facilitar les oficines o el taller des del viver d’empreses. Hem d’ajudar l’emprenedor. Jo admiro la gent que emprèn un negoci.
L.G.D.: Un altre pilar de l’economia local és el comerç local.
A.G.: A nivell de comerç local, bàsicament, hem de conservar la marca la Garriga. Crec que en aquest sentit s’han fet bones actuacions, bones iniciatives. Tampoc s’ha de tenir un pla de grans superfícies comercials, cosa que ajuda el comerç del centre. Però anem una mica més enllà. Per exemple, al darrer Corpus es va fer una mena de botiga al carrer. Creiem que no únicament hem de beneficiar el comerç del carrer Banys i del centre; hem de mirar d’involucrar els comerços de la resta del poble. Hem de descentralitzar en certa manera el comerç de la Garriga. Optem pel comerç de proximitat, apostem pel mercat dels dissabtes i per totes les iniciatives que vagin encaminades a la defensa d’aquest model.
Creiem que no únicament hem de beneficiar el comerç del carrer Banys i del centre; hem de mirar d’involucrar els comerços de la resta del poble
L.G.D.: I pel que respecta al turisme?
A.G.: Tenim diverses propostes. Apostem per totes aquelles iniciatives que vulguin recuperar el termalisme. Avui estem a les Termes Victòria (actual Hotel Termes la Garriga) i és una bona notícia que engeguin de nou. El tema de Ca l’Espargaró? Ja en parlarem. Per ara és un projecte molt difuminat i quan en tinguem una visió més clara ja ho abordarem. També creiem que el sector d’hosteleria de la Garriga hauria de crear paquets relacionats amb els dies grans del municipi, com la Fira de la Botifarra, Corpus o la Festa Major. Per exemple, passar un cap de setmana a la Garriga i gaudir del Corpus amb descomptes en allotjament i restauració. Això no es fa i ho hauríem de promocionar, però l’Ajuntament no ho ha de fer, sinó que ha d’empènyer en aquesta direcció. El Consistori ha de repartir joc.
El sector d’hosteleria de la Garriga hauria de crear paquets relacionats amb els dies grans del municipi, com la Fira de la Botifarra, Corpus o la Festa Major
L.G.D.: Alguna altra mesura?
A.G.: Cercar una major visió dins del mercat turístic, potenciar les xarxes socials. Al programa ho portem: per què no provar un dia de Corpus fer un trending topic, ara que està tant de moda? Les xarxes socials tenen una potència tremenda. Si fem un trending topic a nivell de Barcelona o català, això ens ajudarà. Cal aprofitar la potència de les xarxes socials per a atreure turisme a la Garriga. I, en darrer lloc, una proposta d’última hora és crear un centre d’interpretació de la indústria del moble a la Garriga.
L.G.D.: El moble com a patrimoni històric.
A.G.: Sí, perquè no som optimistes respecte les possibilitats que la Garriga torni a ser coneguda per ser una gran fàbrica de mobles. Queden els que queden, han diversificat els seus nínxols de mercat i estan sobrevivint, alguns amb més penes i d’altres en millors condicions. Però fer un centre d’interpretació del moble, tant pels visitants com per la gent de la Garriga, crec que seria important com a focus d’atracció. No només tenim modernisme i termalisme: hem de recuperar el moble com a patrimoni nostre.
Fer un centre d’interpretació del moble, tant pels visitants com per la gent de la Garriga, crec que seria important com a focus d’atracció. No només tenim modernisme i termalisme: hem de recuperar el moble com a patrimoni nostre
L.G.D.: Ha comentat que la posició de C’s sobre el balneari de Ca l’Espargaró està per definir a l’espera que s’especifiqui millor el projecte. Quina és la posició sobre el berenador de Ca l’Artigassa?
A.G.: Crec que la nostra posició és la mateixa que la de totes les altres forces: és un projecte que ara mateix per a nosaltres és inviable. Ca l’Artigassa no reuneix les condicions de seguretat i ara mateix el camí que hi comunica no és viable per a un berenador de més de cent persones de capacitat. No és el mateix que tenim a Els Pinetons, que és un berenador “ben parit”, si se’m permet l’expressió, ben comunicat. Ca l’Artigassa és un projecte que ara mateix és horrorós i generaria més problemes que no pas beneficis.
Ca l’Artigassa no reuneix les condicions de seguretat i ara mateix el camí que hi comunica no és viable per a un berenador de més de cent persones de capacitat
L.G.D.: Passant a la vessant de propostes urbanístiques, C’s aposta al programa per un “urbanisme amigable”. Què és l’urbanisme amigable?
A.G.: A l’urbanisme amigable desapareix el model de plaça dura i es recupera el carrer, sobretot pels nens. Com a pare, i com a nen que he estat, crec que falten llocs per a què els nens puguin jugar amb seguretat. Proposem revisar tots els parcs del municipi: són parcs fets amb “copia y pega”, tots iguals, i no tenen cap atractiu. Hi ha zones on sobren parcs i n’hi ha on en falten, com ara les zones properes a les escoles Tagamanent, Sant Lluís i Puiggraciós. L’Ajuntament, fa tres dies, ha fet un nyap de parc al costat del Pavelló de Can Violí, però en falten més. Que els nens puguin jugar a pilota, a bàsquet…
Proposem revisar tots els parcs del municipi: són parcs fets amb “copia y pega”, tots iguals, i no tenen cap atractiu
L.G.D.: Al programa proposen construir una pista esportiva a cada barri.
A.G.: No, no és una pista esportiva: mini-pistes esportives: una cistella per a jugar a bàsquet, una porteria per a xutar-hi… Els nens tenen prohibit jugar a la Plaça de Can Dachs i hem de recuperar el model de poble, recuperar el model de jugar al carrer. L’urbanisme amigable és això, tenir un pulmó verd al centre de la Garriga, posar en valor el parc de la Sínia d’una vegada per totes… Tenim un model i és aquest, i pot agradar més o agradar menys.
L.G.D.: Construir un aparcament soterrat al Parc de la Sínia és posar-lo en valor? És una obra, a més a més, d’un import considerable…
A.G.: Jo crec que la Garriga ha d’afrontar dues inversions: Can Luna i el Parc de la Sínia. Això milloraria el tema de l’aparcament al centre i fidelitzaria el seu comerç. És una obra costosa que nosaltres valorem en un pressupost de 2 milions i mig d’euros, aproximadament, tal i com projectem ara mateix. No pensem en un pàrquing totalment soterrat perquè, a més, les plantes soterrades són més cares. Volem fer un aparcament amb una planta soterrània, una a nivell de carrer i, des de la plaça de les Oliveres, fer una mena de baixada suau on fer el gran pulmó verd de la Garriga. Ja hi ha partits que ho havien demanat el 2007 i el 2011, però sempre amb aquesta ambigüitat que critiquem. Creiem que no és un projecte inviable, creiem que s’ha de fer, s’ha de consensuar i, sobretot, decidir.
Volem fer un aparcament amb una planta soterrània, una a nivell de carrer i, des de la plaça de les Oliveres, fer una mena de baixada suau on fer el gran pulmó verd de la Garriga (…) Que el pàrquing es pagui amb preus populars, uns preus nivell Barcelona, per a què s’entengui, i que si es paga en deu, o vint anys, que sigui una obra costejada pel poble
L.G.D.: Dins d’un pressupost anual de 8 milions d’euros en inversions, aproximadament, dels quals la meitat es destina a serveis socials, 2 milions i mig d’euros és un import elevadíssim.
A.G.: Òbviament és una obra cara. Però aquí és on han de treballar els partits, en trobar un finançament adequat perquè no volem que se n’ocupi una concessionària privada sinó pública, de manera que l’Ajuntament, ara que està sanejat econòmicament, pugui buscar el finançament sense estirar més el braç que la màniga. Que el pàrquing es pagui amb preus populars, uns preus nivell Barcelona, per a què s’entengui, i que si es paga en deu, o vint anys, que sigui una obra costejada pel poble i es quedi per a la gent del poble. Que no es doni a una concessionària de torn privada que posi els preus que li doni la gana.
L.G.D.: Tancant l’apartat d’urbanisme, perquè de Can Luna en parlarem més tard, la Garriga s’ha d’expandir en el territori?
A.G.: Això ho marcarà l’esdevenir de la Garriga. No podem preveure si la població augmentarà.
L.G.D.: Clar, però aquesta legislatura caduca el Pla General i s’ha de decidir i planificar, si és necessari, cap on expandir el poble.
A.G.: Sí, nosaltres defensem un nou Pla General. Creiem que aquest va néixer massa gran i que, sobretot, és poc adequat pel que fa a les zones industrials. Però si la Garriga ha de créixer, ho ha de fer de cara a la Doma, no per Can Violí. Tot i així, creiem que el creixement del poble serà molt lleuger, si és que es dóna. No es preveu un gran augment de població.
L.G.D.: Voldria comentar tres punts de l’apartat de societat del seu programa abans de parlar de Can Luna. El primer és la creació de beques esportives.
A.G.: Podríem posar una partida anual al pressupost per a ajudar aquell jovent del poble que no només tingui bones notes sinó que, a més a més, destaqui en algun esport. Hi ha disciplines que requereixen materials molt cars i algunes famílies no se’ls poden permetre i això és el que hauria de solucionar la beca, si tenim al municipi algun esportista que pugui arribar lluny i aquest és el seu problema. Creiem molt en l’esport, no només com a exercici sa, sinó com una mena de manera d’apartar-nos d’altres coses nocives. Això m’ho va proposar un company de partit de Madrid i hi ha idees que perfectament es poden importar al municipi. No és una gran partida, però potser així podem tenir un gran esportista al municipi que, d’una altra manera, no s’hagués pogut pagar el material.
Creiem molt en l’esport, no només com a exercici sa, sinó com una mena de manera d’apartar-nos d’altres coses nocives
L.G.D.: Prometen al seu programa educació gratuïta pels infants de 0 a 3 anys, és a dir, llar d’infants gratuïta.
A.G.: Estem convençuts que l’educació ha de ser gratuïta de 0 a 3 anys. Sí, l’Ajuntament no té competències en això, però és un punt que portem al nostre programa autonòmic i estatal. Simplement volem deixar constància que a la propera legislatura, al Parlament de Catalunya o a Espanya, defensarem això.
Estem convençuts que l’educació ha de ser gratuïta de 0 a 3 anys. Sí, l’Ajuntament no té competències en això, però és un punt que portem al nostre programa autonòmic i estatal
L.G.D.: Clar, però això entraria al seu programa autonòmic i estatal. Llavors, està d’acord vostè en què l’Ajuntament no hi pot fer res a nivell municipal.
A.G.: Hem de vetllar també per veure si podem esmorteir el cost sobre les famílies des de l’Ajuntament. Gratuïta des de l’Ajuntament no la podem fer, perquè no ens ho podem permetre, i no permetrem res que no podem fer, però creiem que el nostre programa municipal ha de ser coherent en aquest sentit amb el programa autonòmic i estatal. Jo podria prometre que faré escoles gratuïtes o que la guarderia pública serà gratuïta, però seria enganyar l’electorat. Però potser podem reduir les quotes aplicant tarifació social, com ja es fa en alguna cosa, o per altres vies.
L.G.D.: I en darrer lloc, menjador escolar en època de vacances pels infants que ho necessitin.
A.G.: Això ho hem d’estudiar en termes d’afers socials. L’Ajuntament, com a entitat més propera a la ciutadania, hauria de tenir els serveis socials totalment traspassats. Veure si un nen no té garantit un àpat en condicions a l’agost. I si n’hi ha un, encara que només en sigui un, obrir aquests menjadors escolars per a ell. Ciutadans lluita contra l’exclusió i la pobresa infantil. Si existeixen aquests casos, cosa que ara mateix com a candidat desconec, no ens tanquem en banda, obrim-nos.
L.G.D.: Quin és el projecte de Ciutadans per Can Luna?
A.G.: Nosaltres hem estat, potser, des de fora de l’Ajuntament, amb les nostres aportacions al plenari i articles que hem publicat, molt bel·ligerants amb Can Luna. Creiem que l’Ajuntament, com amb les Piscines Municipals, s’ha adormit i ara anem tard. Can Luna ja fa més d’un any que està traspassat a l’Ajuntament i el que no podem és perdre un any a demanar a la Diputació que faci un pla de usos de Can Luna i que aquesta entregui un informe de més de cent pàgines on ens dóna informació que ja sabem i on fa un pla de com quedaria amb Word, que el podria fer un nen de secundària. Palla i més palla, això és una vergonya. És ben conegut que nosaltres, com a partit, estem en contra de les diputacions i els consells comarcals i optem per donar més poder als ajuntaments i les autonomies. Hem perdut un any i mig i estem sense invertir un euro a Can Luna. No hi ha voluntat de fer res des de l’Ajuntament.
Creiem que l’Ajuntament, com amb les Piscines Municipals, s’ha adormit i ara anem tard. Can Luna ja fa més d’un any que està traspassat a l’Ajuntament (…) Hem perdut un any i mig i estem sense invertir un euro a Can Luna. No hi ha voluntat de fer res des de l’Ajuntament
L.G.D.: Llavors, insisteixo, quin és el projecte final de C’s per Can Luna?
A.G.: El dilluns després de les eleccions, ens comprometem a anar posant calendaris a les coses. A reunir una mesa de Can Luna, on estiguin totes les entitats socials de la Garriga per a debatre com volem que sigui. Dit això, quan acabem aquestes reunions, ser conscients que Can Luna no es pot fer de cop, s’ha de fer per fases, i potser trigarà cinc o deu anys en acabar-se. Però s’ha de començar ja.
L.G.D.: És a dir, que el seu compromís és que, després d’eleccions, reunir tots els agents implicats i començar a planificar què fer amb Can Luna.
A.G.: No podem perdre més temps, s’ha perdut un any i mig i des que se sap que això seria de titularitat municipal s’ha perdut encara més temps. El mes d’agost passat ja va caure la teulada, fins i tot. Nosaltres creiem que planificar és urgent. Qui llegeixi el nostre programa veurà també que nosaltres no invertirem en La Torre del Fanal. Hem estat l’únic partit que s’hi ha oposat, a La Torre del Fanal, i no perquè no hagi d’existir un espai d’aquestes característiques, sinó perquè hauria d’existir a Can Luna. Tot el que s’ha invertit a La Torre del Fanal s’hauria d’haver invertit a Can Luna, on hi ha espai per a fer una Torre del Fanal i cinc torres així. Parem qualsevol inversió més enllà del manteniment a La Torre del Fanal i invertim a Can Luna.
Qui llegeixi el nostre programa veurà també que nosaltres no invertirem en La Torre del Fanal. Hem estat l’únic partit que s’hi ha oposat, a La Torre del Fanal, i no perquè no hagi d’existir un espai d’aquestes característiques, sinó perquè hauria d’existir a Can Luna
L.G.D.: La participació ha de ser per a vostès la base del desenvolupament de Can Luna. En què més la volen emprar?
A.G.: Com a partit que hem estat fora de l’Ajuntament ens hem adonat del difícil que és la participació quan no estàs dins. Tenim un Reglament Orgànic Municipal que ens limita totalment la participació, s’ha de renovar. Cal que la gent del poble pugui presentar mocions ciutadanes, que ara mateix el R.O.M. preveu, però amb les firmes del 15% de la població del municipi. Nosaltres volem que pugui fer-ho la ciutadania o l’associació que sigui, presentant només el mateix número de firmes que vots va tenir la força amb menys vots que va entrar a l’Ajuntament. També proposem un debat anual de política municipal obert a la població. Un debat de l’estat del municipi, on no hi participi només l’Ajuntament, sinó també des de les AMPAs fins a les associacions de comerciants… amb veu, no amb vot, però si amb veu.
També proposem un debat anual de política municipal obert a la població. Un debat de l’estat del municipi, on no hi participi només l’Ajuntament, sinó també des de les AMPAs fins a les associacions de comerciants… amb veu, no amb vot, però si amb veu
L.G.D.: Seria una assemblea consultiva, llavors. En tot cas, un debat consultiu.
A.G.: Sí, hem de poder parlar com a mínim un cop l’any de l’estat del poble. És un mecanisme per fomentar la participació. També es pot fomentar la participació amb altres mètodes, com emetre en streaming els plens municipals per internet.
L.G.D.: C’s fa una aposta molt forta per les xarxes socials.
A.G.: Som un partit que ha viscut a les xarxes socials i sense elles probablement no seríem on som ara. No existiria C’s, no hauríem pogut fer forat en una premsa hermètica com la que hi havia fa quinze anys. Apostem molt per elles per a apropar la informació a la ciutadania. Són maneres de participar, per a vehicular uns pressupostos participatius, per exemple.
L.G.D.: M’agradaria profunditzar en el tema dels pressupostos participatius, un tema que duen al seu programa. Fets amb quina metodologia i per quin import del pressupost?
A.G.: Un import quantificable ara mateix no te’l puc dir. Ho hem de quantificar entre tots, ja que, al capdavall, tots els 17 regidors del proper govern hi estaríem interessats. A C’s ens agrada molt el model del Figaró, que ja és un model consolidat i que funciona i arrossega a la gent. Es presenta una partida pressupostària X i es lliga a tres opcions i la ciutadania vota. Creiem que aquest model és perfectament extrapolable a la Garriga.
L.G.D.: Un 60 o un 70% de la partida d’inversions, que és el que es destina al Figaró als pressupostos participatius?
A.G.: No t’ho sabria quantificar, però la metodologia ens agrada com a manera d’involucrar la ciutadania. Quantificar-ho, ho hem de fer entre tots els regidors. No és el mateix l’import del pressupost del Figaró que el de la Garriga. L’Ajuntament no ha dut la participació a bon port, que entén com un anunci al qual responen tres persones. A aquests pressupostos hi havia deu persones amb tres propostes i això no és arribar a la ciutadania. La web està molt mal dissenyada i els canals de comunicació de l’Ajuntament deixen bastant a desitjar.
L’Ajuntament no ha dut la participació a bon port, que entén com un anunci al qual responen tres persones
L.G.D.: El seu programa incorpora també una àrea que no hem vist a cap altre programa polític del poble, un èmfasi en temes de seguretat ciutadana. El primer que proposen és més policia al municipi.
A.G.: Bé, això se sap: falta policia local. No estem a la ratio de policia per habitant que necessitaríem i és una demanda que té la guàrdia urbana. És un tema comú a tots els programes municipals presentats per C’s, augmentar la seguretat ciutadana. Dins d’això també presentem les càmeres de seguretat…
L.G.D.: Precisament això li volia comentar. Creu que a la Garriga realment hi ha uns problemes de criminalitat suficients com per a justificar la gravació de la població en espais públics? No és una invasió de la privacitat?
A.G.: Hm, no. No és qüestió de si hi ha més o menys criminalitat sinó de veure si podem reduir-la. El punt de posar càmeres al centre posem que l’estudiarem, però no proposem instal·lar-ne directament. No vol dir que les anem a posar, tot i que és molt comú els dissabtes de mercat, si et quedes a la porta de la comissaria, que vegis a dues, tres o quatre persones dient que els han robat. No sé si és necessari posar càmeres de seguretat… però parlem-ne. Del que sí que n’estem segurs és que se n’han de posar a les entrades i sortides del poble. Té una justificació: no hi haurà un guàrdia vigilant qui entra i qui surt del poble com el Gran Germà, però així, si hi ha un delicte a la Garriga, podem saber per on ha entrat el cotxe i per on ha sortit. No és una inversió de l’altre món, això ja es fa a l’Ametlla i les Franqueses. I no crec que sigui vigilar a ningú ni que envaïm la seva intimitat.
L.G.D.: En tot cas, és la gravació sistemàtica de la població en un espai públic.
A.G.: Però és una gravació que no visionarà ningú a menys que hi hagi un delicte, com en un banc o segons on… És preventiva.
L.G.D.: Passant a un terreny més ideològic, no podem evitar comentar el moment de transició nacional pel que passa Catalunya i la posició de C’s al respecte. Vostès dediquen un apartat al tema al seu programa encapçalant-lo “Un poble en el que es compleixi la llei”. S’incompleix la llei a la Garriga? Com volen treballar per l’unionisme espanyol des del nivell municipal?
A.G.: Bàsicament, l’Ajuntament és Estat, i ha de complir amb la legalitat vigent. És una cosa bàsica i de primer de dret, però en aquest municipi hem passat tres anys amb focs d’encenalls i intentant ser la casa de colònies de l’independentisme. Van posar estelades, van fer diades pagades amb diners públics, cosa que no es pot consentir… Nosaltres vetllarem perquè no es paguin actes ideològics amb diners públics. Els diners estan pel que estan i no per a certes ideologies. Hem estat més bel·ligerants amb el nostre constitucionalisme des de fora de l’Ajuntament que no pas el PSC ni el PP, uns amb la seva ambigüitat de sempre i els altres perquè els ha faltat nervi, impuls i ganes. A la Garriga vàrem denunciar un acte esperpèntic el juliol de fa dos o tres anys en el que es va col·locar la bandera espanyola 30 segons a la façana de l’Ajuntament per evitar un requeriment de la Delegada del Gobierno, Llanos de Luna. Continuarem en aquesta línia.
L’Ajuntament és Estat, i ha de complir amb la legalitat vigent. És una cosa bàsica i de primer de dret, però en aquest municipi hem passat tres anys amb focs d’encenalls i intentant ser la casa de colònies de l’independentisme
L.G.D.: El seu programa inclou una sèrie de propostes per a engegar mesures com els habitatges d’emergència, els cinemes d’estiu, una oficina d’atenció a la dona, que l’Ajuntament pagui a 30 dies als seus proveïdors, la creació d’habitatges tutelats per a gent gran… Tot això són coses que ja es fan actualment a l’Ajuntament. Presentar-les com a novetats que incorporarà C’s no pot dur a la confusió al votant?
A.G.: Cal mantenir aquestes coses, el verb és mantenir. Hi ha coses que ja es fan bé, això ho vull aclarir ara mateix Crec que el tema econòmic l’Ajuntament l’ha portat bé, són números, estan allà i es poden consultar. No tot ho han fet malament i seria molt hipòcrita dir que aquest govern de la Sra. Budó i el seu equip, amb la Neus Marrodan, s’han equivocat en tot… Tot i que potser nosaltres haguéssim executat tot el pressupost, cosa que no s’ha fet. Però el que està ben fet ho volem mantenir, això volem aclarir-ho. L’Ajuntament paga actualment a 17 dies, no ens passem dels 30 que marca la llei.
L.G.D.: En darrer lloc, amb quin resultat estarien satisfets a C’s?
A.G.: Nosaltres volem ser decisius i decisius vol dir, primer, entrar a l’Ajuntament. I si, en certa manera, podem marcar la política garriguenca amb les nostres propostes, serà un objectiu acomplert. Com a marca, Ciutadans vivim un moment molt dolç, les enquestes així ho diuen, i volem aprofitar aquest vent de popa. Volem que ens doni l’empenta necessària per a entrar a la Garriga amb un o dos regidors. El que sigui però ser decisius.
Entrevista de Marc Bellmunt / Fotografies de Miquel Sebastià
