Amb la de la Clara Dachs, cap de llista de la CUP a les properes eleccions municipals, encetem el cicle d’entrevistes a tots els candidats de les diferents forces polítiques que concorreran al comicis del proper 24 de maig. Al final d’aquesta, hi podeu veure un vídeo de la candidata dirigint-se al seu electorat, així com l’àudio de l’entrevista, realitzada a la sala Suite Termes de l’Hotel Termes la Garriga, i el programa electoral de la CUP.
El patrocini d’Hotel Termes la Garriga fa possible la cobertura que La Garriga Digital.cat fa d’aquests comicis.
La Garriga Digital: El primer que crida l’atenció del seu programa són aquests tres eixos transversals: igualtat, justícia social i benestar per a les persones; democràcia participativa; compromís amb el procés d’independència a Catalunya. Aquests són elements d’identitat de la CUP? No serien elements molt transversals a qualsevol força política? Quina és la diferència de la CUP envers altres partits?
Clara Dachs: És transversal, evidentment, a tots els partits democràtics. Això no vol dir, però, que hagi de deixar de ser un compromís. El nostre tret diferencial és que aquests valors són eixos transversals, és a dir, que impregnen totes les accions que realitzarem. No són àmbits d’actuació, que és el que acaben sent habitualment. Crec que aquest és el nostre tret diferencial, entendre-ho com a transversal.
L.G.D.: Cadascun d’aquests tres elements entès com a base de totes les polítiques, no com a propostes separades.
C.D.: Punts com l’atenció a les persones impregnen totes les polítiques que duem a terme, per això crec que és interessant, a nivell metodològic. No només és fer propostes, sinó definir com les faràs. Posar al centre a les persones, la igualtat i la justícia social, i que això es tingui en compte sempre en qualsevol política que es desenvolupi, aquest canvi de prisma, és la nostra diferència.
Posar al centre a les persones, la igualtat i la justícia social, i que això es tingui en compte sempre en qualsevol política que es desenvolupi, aquest canvi de prisma, és la nostra diferència
L.G.D.: Pel que fa a la participació, proposen implicar a la ciutadania en els pressupostos d’una manera molt directa. Amb quin mètode proposen fer-ho?
C.D.: Moltes vegades quan es parla de pressupostos participatius és important fer el matís de que no es pot modificar la despesa, que és fixa, però si les inversions. Entenem que la ciutadania es mereix saber cap a on van els seus diners. Cal fer una part d’exposició pública, decidir a què es destinen les partides. Ens referim a això, pressupostos participatius a la part de les inversions de l’Ajuntament. Es pot fer aquesta participació en formats molt diversos, s’hauria de veure, però apostem molt per l’assemblea oberta, generalment. Entenem que l’assemblea oberta seria el més idoni. S’exposa quin és l’import i quines possibilitats de partida pressupostària vigents hi ha a l’Ajuntament.
L.G.D.: Tenen pensat quin percentatge del pressupost sotmetrien a aquest procés participatiu?
C.D.: L’import no te’l podria dir, però sotmetríem a vot la part d’inversions del pressupost. És important emmarcar on és cada cosa. Molt sovint es fa un procés participatiu obert dient “on posaries aquests diners?”. No, el que cal és dir “tenim aquests diners, tenim aquestes partides”. Cal mesurar les demandes de la gent al respecte, si es vol més partida per a Serveis Socials que a Urbanisme, per exemple. La idea és escollir aquesta part d’inversions, que és flexible i mòbil.
L.G.D.: Sempre donant una sèrie d’opcions tancades i concretes a triar.
C.D.: Sense enganyar, perquè hi ha partides que no es poden modificar. Aquesta és la idea.
L.G.D.: Aquest compromís amb la participació va molt lligat a l’aposta de la CUP per un Ajuntament més transparent. Quines mesures proposen en aquest sentit?
C.D.: Transparència a molts nivells, sobretot a nivell intern de la CUP. Tota la gestió econòmica que fem es farà pública, com per exemple totes les despeses d’aquesta campanya electoral, que es publicaran al nostre web. Això serà una constant al nostre tarannà, tota la gestió econòmica es publicarà sempre. D’altra banda, també transparència en el sentit de publicar tot el retorn a la ciutadania d’aquesta part econòmica.
Tota la gestió econòmica que fem es farà pública, com per exemple totes les despeses d’aquesta campanya electoral, que es publicaran al nostre web. Això serà una constant al nostre tarannà, tota la gestió econòmica es publicarà sempre
L.G.D.: Per exemple publicar els costos del procés participatiu que comentàvem abans.
C.D.: Exacte, els costos a nivell econòmic i tècnic de tota l’operativa, a més a més d’enregistrar i publicar el contingut que generin les reunions que es facin, exposar-ho tot a la ciutadania. També és important fer públic, que ja ho és, però d’una manera molt carregosa, tots els acords que es prenguin al Ple. Ara mateix ja es fa, s’emet en directe per ràdio i Internet, però hi ha conceptes i temes que no s’entenen perquè l’administració és molt densa, molt burocratitzada. Cal fer arribar a la ciutadania tots els acords que es prenguin, transparència dins de molts àmbits, però sobretot en el sentit econòmic, que és on la corrupció provoca desaprensió i allunyament de la gent envers la política.
Hi ha conceptes i temes que no s’entenen perquè l’administració és molt densa, molt burocratitzada. Cal fer arribar a la ciutadania tots els acords que es prenguin
L.G.D.: Quan parla d’aquesta desafecció envers a la política per culpa de la corrupció, es refereix a la política en general o a la política a la Garriga?
C.D.: En general, a la Garriga no hi ha hagut res en aquest sentit. Tot i així, tot el que passa al Parlament, a nivell de Catalunya, també afecta al nivell municipal. Hi ha molta desafecció, la gent et diu que no li interessa la política, “ens enganyen”, et diuen tranquil·lament.
L.G.D.: Entenc que una de les senyes d’identitat de la CUP és precisament reapropiar la política per a la gent, allunyant-la d’aquestes institucions tradicionals, etc.
C.D.: Sí, totalment, trencar amb el model de partit polític clàssic.
L.G.D.: Reprenent aquesta necessitat de comunicar millor temes com els acords del Ple, des de la CUP proposen donar suport i millorar els mitjans de comunicació locals. Com ho volen fer?
C.D.: Volem que siguin realment un altaveu i que donin espais als ciutadans de la Garriga per a formar-ne part. Ja és molt així, però volem potenciar-ho, donar-ho a conèixer i fomentar que la ciutadania ho utilitzi, que sigui un altaveu interactiu, un pont entre Ajuntament i ciutadania. Aquí és on hi ha la gran separació. Un mitjà de comunicació és clau per a arribar a les cases. Tota aquesta informació que queda als despatxos, als plens, a les sessions informatives perquè no es mobilitza un gran volum de gent, ha d’arribar. Per a fer polítiques participatives hem de començar per generar cultura participativa. D’avui per demà no s’omple una assemblea oberta només convocant-la. Hem de fomentar la cultura participativa. A través dels mitjans de comunicació es pot aconseguir traslladar a la ciutadania de manera planera tot allò que fa l’Ajuntament.
Un mitjà de comunicació és clau per a arribar a les cases. Tota aquesta informació que queda als despatxos, als plens, a les sessions informatives perquè no es mobilitza un gran volum de gent, ha d’arribar
L.G.D.: Considereu suficient l’oferta informativa de la Garriga o apostaríeu per formats diferents?
C.D.: Jo crec que està molt bé la quantitat de mitjans de comunicació de la Garriga. Sense entrar a valorar si ho fan bé o no, per ser un municipi de la mesura que és, a la Garriga hi ha una bona oferta. Però jo milloraria potser el seu ús i la seva presència a les cases. També hem de ser conscients que les xarxes socials s’han d’emprar, però hi ha tot un gruix de població al que no arriben.
L.G.D.: Un altre punt important per a aquesta propera legislatura és la renovació del Pla General, que caduca el 2016. Quin model de poble preveu la CUP?
C.D.: La premissa principal ha de ser que tot el que es reflecteixi al Pla General sigui sempre per interès general i no particular, aquest és el nucli de la qüestió. Aquí, a la Garriga, puntualment es modifiquen usos d’espais per interessos particulars, i això un Pla General que estigui en mans de la CUP ho ha d’impedir absolutament. Una segona premissa és que per a fer el planejament s’ha de partir d’una diagnosi de poble, de com està la planificació actual, com està el territori i que tingui en compte elements patrimonials.
Aquí, a la Garriga, puntualment es modifiquen usos d’espais per interessos particulars, i això un Pla General que estigui en mans de la CUP ho ha d’impedir absolutament
L.G.D.: I pel que fa al patrimoni?
C.D.: A més a més, cal tenir en compte que tot allò que es planifiqui contempli la història del poble, fent una unió entre el que es renova i la història de la Garriga. No podem començar a construir una fesomia del poble amb edificis que no tinguin en compte la història. I no només el modernisme, que és important, però també tenint en compte el patrimoni històric fora de les classes benestants. Hem d’atendre aquest patrimoni de les classes populars, les cases de poble. El Pla General ha de vetllar per l’interès general, sempre de manera participativa, i anar de la mà de la història de la Garriga.
L.G.D.: La CUP no aposta per l’expansió urbanística del poble ni dels polígons industrials, però a la darrera legislatura s’ha apostat per la dinamització dels polígons com a model de creixement. Què en pensa d’això la CUP?
C.D.: No volem generar noves grans superfícies. El polígon entenem que està bé com està a nivell de dimensions, tot i que es podria dinamitzar. Creiem que a nivell econòmic a la Garriga hi ha un benestar prou generalitzat, tot i que evidentment hi ha famílies que pateixen la crisi i no tothom té una vida digna. No apostem per un creixement desmesurat dels polígons industrials perquè creiem més en cercar alternatives a aquest model de desenvolupament econòmic vinculat al capitalisme. Volem fomentar el cooperativisme i l’economia social i solidària, d’això no en parla ningú i és una alternativa molt interessant.
No apostem per un creixement desmesurat dels polígons industrials perquè creiem més en cercar alternatives a aquest model de desenvolupament econòmic vinculat al capitalisme. Volem fomentar el cooperativisme i l’economia social i solidària
L.G.D.: Habitualment s’ha anat argumentant que l’interès general passa per potenciar els interessos particulars de les empreses i esperar que aquest interès repercuteixi en la població.
C.D.: Apostem per un model més cooperativista. Fomentarem el cooperativisme perquè és una manera molt més horitzontal de treballar, on tothom hi està implicat i on no hi ha una relació de poder evidenciada i jerarquitzada dins l’empresa. Això, evidentment, no es fa d’avui per demà, però si hi ha un servei local d’ocupació cal que incentivi i assessori en aquest tipus de treball, perquè hi ha molt desconeixement. Cal, també, incentivar a les empreses que engeguin projectes cooperatius, amb més ajuts, serveis, amb espais de viver d’empreses…
L.G.D.: Una altra mesura que proposen és implantar un model fiscal progressiu.
C.D.: És molt limitada la fiscalitat sobre la que podem actuar a nivell municipal, però tots aquells impostos que siguin de competència municipal s’ha de mirar en quina mesura es poden eixamplar sobre les persones amb més ingressos. Això és justícia social. La gent que ho pot assumir és qui ha de pagar més, i qui no pugui ha de tenir dret als mateixos serveis públics sense anar escanyada. Evidentment s’ha de fer un estudi ben fet, amb economistes, etc. Des de la CUP no ho sabem tot, i som conscients de les poques competències que tenim en aquest àmbit, però es poden fer moltes coses.
La gent que ho pot assumir és qui ha de pagar més, i qui no pugui ha de tenir dret als mateixos serveis públics sense anar escanyada
L.G.D.: Seguint amb el tema del conflicte entre interès privat i públic, què opina la CUP de dos projectes com el berenador de Ca l’Artigassa i el projecte de balneari a Ca l’Espargaró?
C.D.: Ens hi oposem absolutament. Ambdós projectes atempten directament contra el terreny, contra el territori d’una zona rural que volem conservar. Pel que fa a ca l’Artigassa, s’hi volen fer unes barbacoes, unes instal·lacions i uns serveis que aparentment tenen un impacte negatiu amb el medi. Hi ha poques zones rurals i cal com a mínim conservar-les. Pel que fa a ca l’Espargaró, aquí també s’hi amaguen interessos particulars i canvis al pla d’usos. Per a passar de zona rural a zona hotelera s’ha d’establir primer com a zona urbanitzable, i per tant hi ha un conflicte d’interessos que no es fa públic, que s’ha de conèixer bé. De sobte, la zona canvia d’ús, com Can Violí, i no se sap perquè quan en realitat és que es vol urbanitzar.
L.G.D.: I això xoca tant amb la conservació del medi, com amb la preservació de l’interès general, a més de per la falta de transparència del procés…
C.D.: Exactament, a més no considerem que a la Garriga faci falta una gran infraestructura hotelera, no creiem que sigui un dèficit del poble. Per aquesta part no es pot justificar, per la d’impacte al medi molt menys. Tot i que si hi ha una veta d’aigües termals ens sembla bé explotar-la, però d’una manera que arribi al poble, públicament, que no sempre es privatitzi tot.
L.G.D.: Seguint parlant de l’entorn natural del poble, una altra proposta de la CUP és un passeig fluvial.
C.D.: Sí. Seria una infraestructura d’urbanisme per acompanyar i donar importància a tot el riu. Evidentment és d’interès col·lectiu perquè és un espai d’oci i benestar per a les persones. Tota una millora urbanística al voltant del riu, sempre tenint en compte la seva biodiversitat, que considerem fonamental. No podem començar a moure pedres al costat d’un espai on hi ha una flora i fauna que s’ha de mantenir.
L.G.D.: És a dir, que la primera prioritat seria la preservació de l’espai i després la seva utilització per part del poble.
C.D.: Coses que poden anar de la mà. Es pot fer un passeig tenint en compte que el riu no ens el podem carregar…
L.G.D.: Recuperant el que em comentava sobre aigües termals i aprofitament natural de recursos, quin model turístic planteja la CUP pel municipi?
C.D.: Volem potenciar el Centre de Visitants, perquè considerem que és un espai interessant i que explica bastant bé el poble. També volem diversificar l’oferta, perquè ara per ara tot el que s’explica és el patrimoni modernista. I el modernisme és propi de les classes benestants, la classe popular està oblidada.
Ara per ara tot el que s’explica és el patrimoni modernista. I el modernisme és propi de les classes benestants, la classe popular està oblidada
L.G.D.: El modernisme com a moviment inherentment burgès.
C.D.: Exacte. Hi ha més història que aquesta a la Garriga, i no volem negar-la, sinó sumar-hi. Les dones, els immigrants, aquesta memòria històrica que recuperi la diversitat de la gent de la Garriga. També volem apostar per potenciar itineraris de lleure, esportius… Hi ha moltes possibilitats, som a prop del Montseny i les caminades i el turisme esportiu està en ple creixement. És sa, és gratuït, és un model a l’abast de tothom, tot i que això no vol dir que li agradi a tothom.
L.G.D.: Voldria incidir en la recuperació de la memòria històrica. És un dels punts del programa de la CUP, quines accions es pensen en aquest àmbit?
C.D.: Donar reconeixement, fer visible la memòria. Hi ha grups de gent que es dediquen a fer recerca, volem fer-ne d’altaveu i col·laborar en la seva tasca des de l’àrea de Cultura. Que se’ls tingui en compte a ells i a la memòria històrica, tal com ja es fa ara, d’altra banda. També volem fer molt èmfasi en que sempre es treballa la memòria històrica en un sentit: treballant a les personalitats de la Garriga.
Hi ha més història que aquesta a la Garriga, i no volem negar-la, sinó sumar-hi. Les dones, els immigrants, aquesta memòria històrica que recuperi la diversitat de la gent de la Garriga
L.G.D.: El discurs institucional.
C.D.: S’abandona a les classes populars i s’invisibilitza l’aportació de les dones a la història. Sento repetir-me, però això és així. Les grans fites històriques tenen cara d’home habitualment. El discurs institucional acaba essent masculí i de classe benestant, a més de centrar-se en figures d’origen garriguenc. Hi ha tot un seguit d’altres maneres de fer i de pensar, i s’han de tenir en compte.
L.G.D.: Com valoreu la relació entre Ajuntament i associacions ara mateix al poble? La CUP farà quelcom diferent?
C.D.: Desconec quina és la relació exacta amb totes les entitats, però trobem que la relació actual és molt clientelar. Per a demanar subvencions, signar convenis o fer instàncies i demanar mobiliari i espais. Aquesta part hi ha de ser, però ens falta un espai on les entitats puguin cohesionar-se entre elles.
L.G.D.: La CUP farà quelcom diferent?
C.D.: I tant, molt diferent. Hi ha moltíssimes entitats al poble, una riquesa brutal, però no hi ha cap espai de coordinació. La descoordinació és absoluta i es solapen activitats constantment. Entenc que les entitats no tenen perquè saber què és tot el que s’ofereix. L’Ajuntament, que és qui ho canalitza, hauria de poder establir una mica d’ordre. Es pot fer creant una agenda cultural potent, fent una taula d’entitats i espais de trobada, i a més a més fent d’una vegada un Can Luna que sigui un espai de trobada. També cal potenciar la Torre del Fanal, tot i que és un projecte diferent, un espai autogestionat, mentre que Can Luna està més plantejat com un centre cívic.
L.G.D.: La Torre del Fanal, a més està apartada del centre del municipi.
C.D.: Però això no hauria de ser un dèficit. També hem d’obrir al poble, que no tot passi al centre. De vegades els barris queden absolutament abandonats i també formen part de la Garriga. Educar a la gent en el sentit que poder sortir del centre també és interessant. Falten molts espais de cohesió, i això ho ha verbalitzat molta gent. Des de la CUP, com a membres d’entitats, ho hem vist. Una taula d’entitats, una agenda cultural potent en la que les entitats es puguin coordinar.
L.G.D.: També s’aposta des de la CUP per una renovació de la mobilitat al municipi, un tema que ja ve de les eleccions de fa quatre anys, on diverses forces incorporaven punts al respecte al seu programa.
C.D.: Això es pot fer mitjançant un pla de mobilitat. Un pla de treball, d’acció, basat en una diagnosi prèvia. Sempre parlo de diagnosi prèvia perquè em sembla fonamental, cal estudiar el què hi ha per a millorar-ho. Cal agafar mapes i anar a caminar amb la gent de la Garriga, detectar punts foscos, estrets, quines dificultats tenim.
Cal agafar mapes i anar a caminar amb la gent de la Garriga, detectar punts foscos, estrets, quines dificultats tenim
Què passa a la Garriga? Què passa al centre, on encara hi ha espais on no passa un cotxet, un carro de comprar o una cadira de rodes? Cal obrir-ho, fomentar-hi la participació. La mobilitat ha d’estar garantida, els pobles han d’estar pensats per a les persones que les trepitgen. Cal plantejar un pla de mobilitat que parteixi de una diagnosi prèvia i que interactuï amb la gent que trepitja el poble. Des d’un despatx, des de l’Ajuntament, no pots saber com és el teu poble d’una manera exhaustiva si no el trepitges.
Des d’un despatx, des de l’Ajuntament, no pots saber com és el teu poble d’una manera exhaustiva si no el trepitges
L.G.D.: Les mesures proposades al seu programa són d’un abast important i volen reformar des de la base el funcionament de l’Ajuntament. Com es poden aplicar en cas que no s’obtingui una majoria a l’Ajuntament?
C.D.: Evidentment, quan no formes part del govern la majoria de les propostes que planteges no es poden dur a terme, o només les pots dur a terme si coincideixes amb l’equip de govern. Això és impossible de predir perquè no sabem ni qui formarà govern ni en quin lloc de l’Ajuntament estarà la CUP. És cert que si estem a govern tindrem més eines, però si estem a l’oposició, que és el més provable, per no dir el més segur, tenim molt clar que no farem una oposició destructiva.
L.G.D.: En quin sentit?
C.D.: Farem pressió perquè es faci realitat sobretot la nostra banda més ideològica: transparència, participació, justícia social, etc. Treballarem perquè aquests principis s’apliquin a la tasca de l’Ajuntament. Dir que ets una formació participativa ho pot fer tothom, però que això tingui contingut és en pocs casos. Hi ha moltes formacions que han incorporat propostes participatives als seus programes com a mesura estrella, després han estat al govern i no les han dut a terme. Farem pressió perquè totes les mesures siguin per la igualtat entre les persones, la justícia social i participatives.
Farem pressió perquè es faci realitat sobretot la nostra banda més ideològica: transparència, participació, justícia social
L.G.D.: Per a cloure l’entrevista, els voldria preguntar quins resultats electorals esperen aquest primer cop que concorren a les eleccions.
C.D.: La CUP el que espera és entrar a l’Ajuntament, de la manera que sigui però entrar-hi. Perquè es pot fer i s’ha de seguir fent molta feina des de fora de l’Ajuntament, però des de dins és clau. Si no ets dins l’Ajuntament et perds molta informació, està tot molt pensat en aquest sentit. Si no ets a l’Ajuntament no tens ni visibilitat pública, costa molt més tenir un reconeixement i fer la feina. La veritat és que és molt difícil predir quin impacte tindrà la nostra candidatura al municipi.
Entrevista de Marc Bellmunt / Fotografies de Miquel Sebastià
